Sāmaveda
Aparència

El Sāmaveda (‘Veda de la vora’) és un sagrat text sánscrito del hinduisme. text épico-religiós en himnes dedicats a múltiples deus
El 100 % del text del Sāmaveda prové del Rigveda (‘el Veda dels himnes’, el llibre més antic de la lliteratura de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.). Conté un total de 1810 estrofes (rik), de les quals 1549 (el 85,6 % del text) són copiades del «Sakala Śākha» del Rigveda; atres 75 estrofes (el 4,1 % del text) són copiades del «Bashkala sakha» del Rigveda. Les 186 estrofes restants (el 10,3 %) són repeticions de les estrofes anteriors.[1]
Etimologia
- sāmaveda, en el sistema AITS de transliteraació del idioma sánscrito.
- सामवेद, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació: /sáma vedá/.[2]
- Etimologia: ‘el Veda de la vora ritual’. El terme sánscrito sāmaveda és un terme compost (tatpurusha) format per les paraules sāman: ‘melodia’ o ‘vora ritual’ i veda: ‘coneiximent’, veritat (que prové d'una paraula indoeuropea de la que prové també la paraula llatina veritās i l'espanyola «veritat»).[2]
Context
El Sāmaveda és el tercer dels quatre Vedas (el núcleu més antic d'escritures hindús):
- el Rigveda (el Veda dels himnes), de 1028 himnes, el text més antic de la lliteratura de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.), text épico-religiós en himnes dedicats a múltiples deus;
- el Sāmaveda (el Veda de la vora).
- el Yajurveda (el Veda dels sacrifici) i
- el Atharvaveda (el Veda de [el sabio] Atharva).
Referències
Bibliografia
- Theodor Benfey i Satyavrata Samashrami varen editar i varen publicar una versió del Sāmaveda (Leipzig, 1848, en traducció al alemà) en Bibl. Ind (Calcuta, 1873).
- Mridul Kirti: Samveda Ka Hindi Padyanuvad (traducció al hindí). Fins del sigle XX.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sāmaveda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.