Anar al contingut

Dieus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa animat de les migracions indoeuropeas

Dieus és un hipotètic deu suprem dels pobles protoindoeuropeos. De haver existit en la religió protoindoeuropea, hauria segut el titular del cel lluminós i l'antecessor dels deus-pare del cel.

  • Dyeus, en anglés;
  • Dyēus, en lletra AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita);
  • *Dyēus ph2ter[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La raïl indoaria *dyē-, dįā, *dei- pot ser abocada com a ‘volta celest’, ‘lluentor’, ‘llum’ o ‘resplandor’.[2] Aixina, la paraula «dia» estaria emparentada en «deu».

Deus pares

[editar | editar còdic]

De *Dieus haurien sorgit els noms de les principals divinitats indoeuropeas:

D'acort en Mircea Eliade (1907-1986) ―pare de l'Història de les religions―, els nous deus sorgits a partir de llavors varen prendre el paper de fecundadores, deus del raig i de la tormenta, per lo que en una tercera o quarta generació, Dyēus s'hauria convertit en antecessor de deus meteorològics com Váruna (deu de la mar) en la religió védica, prèvia al hinduisme, o Thor (deu del raig), en la mitologia germànica. Açò ho hauria desplaçat del cult, convertint-ho en un Dioses y mitos de la India (‘deu ocioso’).[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L'asterisc indica que és una paraula hipotètica, deduïda d'acort en les lleis de la llingüística històrica.
  2. «Diccionari indogermánico».
  3. Lurker, Manfred (1999): «Dyaus», artícul en el Diccionari de deus i deeses, diables i dimonis (pág. 96). Barcelona: Paidós, 1999. ISBN 8449307856.
  4. Daniélou, Alain (2009): Deus i mits de l'Índia (págs. 136 i 134). Espanya: Atalanta, 2009.
  5. (2007) Tractat de història de les religions, Mèxic: Era, pp. 83 - 101. ISBN 9684111835.


Referències

[editar | editar còdic]