Equirria
Les Equirria, Equiria o Ecurria (del llatí equicurria, "carreres de cavall") eren unes festes de l'Antiga Roma celebrades en honor de Mart, deu de la guerra, el 27 de febrer, dia de la primera Equirria i el 14 de març, dia de la segona Equirria. Esta época de l'any era, tradicionalment, quan es preparaven noves campanyes militars, per lo que les festes tenien un doble significat, militar i religiós, i estaven destinades a recolzar a l'eixèrcit i a elevar la moral pública.
Se celebraven carreres de carros, encara que provablement escomençarien sent carreres de cavalls o muls per a passar, posteriorment a utilisar bigas. Els sacerdots celebraven en elles els rituals de purificació de l'eixèrcit.
La segona festa Equirria, en dates posteriors, seria substituïda per la Mamuralia, a on s'oferia un sacrifici a Mamurius Veturius, el vell Mart, que representava la regeneració de l'any vell que mor i el naiximent del nou Mart.
Llocs de celebració
Les Equirria tenien lloc en el Camp de Mart, el "Campus Martius", fòra dels llímits sagrats del pomerium de Roma.[1] El lloc exacte és objecte de debat: Potser prop de l'Altar de Mart en el campus, o tal volta en el Tarentum, el lloc dels ludi tarentini, que terminarien convertint-se en els Jocs Seculars[2] o en el Trigarium[3] Quan el riu Tíber es va desbordar, les Equirria varen ser traslladades al Campus Martialis en la Tossal de Celio, un camp sense estructures permanents.[4]
En el calendari
Les Equirria , segons les llegendes, varen ser instituïdes per Rómulo, fill de Mart.[5] Abdós apareixen en els antics calendaris romans inscrits en pedra.[6] Les Equirria són part de lo que Michael Lipka crida la "focalizaació temporal" en la concepció romana de les deïtats. Les festes de Mart, delimitaven l'estació de les guerres, com el temps ideal a on es podien realisar les campanyes militars. Des de la primera Equirria del 27 de febrer, que servia per a introduir el més de Mart (març), una fira en les calendas de març (un dia consagrat també a la seua mare, Juno), l'Agonalia del 17 de març, la Tubilustrium del 23 de març, el ritual del Cavall d'octubre del 15 d'octubre i l'Armilustrium del 19 d'octubre, les festivitats estan agrupades en el més del seu mateix nom (del llatí Martius), llevat para les festes de Mart en el més d'octubre que era quan es tancava l'estació de guerra.[7]
Referències
- ↑ Ovidio, Fasti 2.860; Jörg Rüpke, The Roman Calendar from Numa to Constantine: Clave, History, and the Fasti, Wiley-Blackwell, 2011), p. 75.
- ↑ Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," en Studies in Roman Literature, Culture, and Religion (Brill, 1956), p. 224.
- ↑ Humphrey, Roman Circuses, p. 560 i 684–685 (nota 72). Robert E. A. Palmer, Studies of the Northern Campus Martius in Ancient Rome (American Philosophical Society, 1990), p. 28–29, dubta que el Trigarium anara una atra cosa que un camp de pràctiques.
- ↑ Festus 117; Ovidio, Fasti 2.519–520; Gregory S. Aldrete, Floods of the Tiber in Ancient Rome, p. 38, 67, 79 i 96; Robert E. A. Palmer, The Archaic Community of the Romans (Cambridge University Press, 2009), p. 150; Humphrey, Roman Circuses, p. 560.
- ↑ Geoffrey S. Sumi, Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire (University of Michigan Press, 2005), p. 288.
- ↑ Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," p. 225.
- ↑ Michael Lipka, Roman Gods: A Conceptual Approach (Brill, 2009), p. 37.
Bibliografia
- John H. Humphrey, Roman Circuses: Arenes for Chariot Racing (University of Califòrnia Press, 1986), p. 560.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Equirria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.