Agonalia
En la tradició religiosa de l'Antiga Roma, la Agonalia o Agonia era una festa celebrada vàries voltes a l'any en honor de vàries divinitats, com Jano i Agonio, a els qui els romans solien invocar en mamprendre qualsevol negoci d'importància. La paraula procedix de agonia, ‘víctima’, o de agonium, ‘festa’.
La seua institució, com la d'atres ritos i cerimònies religiosos, era atribuïda a Numa Pompilio. Se sap gràcies als antics calendaris que se celebrava en els tres següents dies: 9 de giner, 17 de març, 21 de maig i 11 de decembre.[1] A estos provablement dega afegir-se el 17 de març, dia en que se celebrava la Liberalia, ya que esta festa també era cridada Agonia o Agonium Martiale.
Propòsit
El propòsit d'esta festa va ser un punt discutit entre els propis antics, pero com Hartung ha observat,[2] quan es recorda que la víctima que s'oferia era un moltó, que la persona que l'oferia era el rex sacrificulus i que el lloc a on era oferida era la Regio, no hi ha massa dificultat per a entendre la seua importància. El corder era la víctima que normalment es presentava als deus guardians de l'estat, i el rex sacrificulus i la Regio només podia amprar-se per a tals com les relacionades en les deïtats més elevades i que afectaven a tot l'estat. Considerant el sacrifici baix esta llum, pot vore's la raó de que s'oferira vàries voltes l'any. La festivitat del 9 de giner s'atribuïa a Numa Pompilio i estava consagrada al deu en dos cares Jano, i a Agonio, al que els romans invocaven abans d'escomençar qualsevol empresa important.
Etimologia
L'etimologia del nom va ser també un assunt de molta disputa entre els vells, i les diverses etimologia que es varen propondre varen ser largament detallades per Ovidio[3] i Varrón[4] No obstant, cap d'elles és completament satisfactòria.
Se sap de sobres que el mont Quirinal es dia originalment Agonus i la Porta Collina, Agonensis. És provable, puix, que el sacrifici anara originalment oferit en este tossal, i que per tant d'ella rebera el nom. S'afirma expressament que el sacrifici era oferit en la Regio o domus regis, que en l'época històrica estava situada al final de la Via Sacra, prop del arc de Tito. Pero anteriorment un autor antic va afirmar que va estar en el Quirinal, lo que dona força a l'hipòtesis.
Molts autors moderns suponen que el Circus Agonensis, com se li crida, va ocupar el lloc de l'actual Piazza Navona, i que va ser construïda per l'emperador Alejandro Sever sobre el punt a on les víctimes eren sacrificades en l'Agonalia. No obstant, atres autors han aportats bones raons per a qüestionar si es va tractar realment d'una plaça, i han demostrat que no hi ha fonts per a donar-li el nom de Circus Agonensis.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Cita DGRA
- Encyclopædia Britannica.
- Este artícul incorpora text de la Cyclopaedia de 1728 (domini públic).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agonalia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.