Renfán
Renfán (també escrit Remphan o Rephan o Refán; Plantilla:Lang-grc) és un terme utilisat per Esteban en el moment del seu martiri en el Lliure dels Fets 7:43 en el Nou Testament, en referència a un objecte específic de cult idolátrico:Plantilla:Blockquote
Segons alguns erudits bíblics, el nom es referix a el hebreu '___protected_title_5___' o '___protected_title_6___' (Plantilla:Lang-he), mencionat en Amós 5:26.[1][2]Ya que les paraules "Kiyyun" ("Chiun") i "Remphan" són cada una ___protected_title_7___, existix debat sobre si es referixen a sustantius comuns o propis.[3] Generalment es presumix que tant ___protected_title_8___ com ___protected_title_9___ es referixen al planeta Saturn.[4]
En la Bíblia
[editar | editar còdic]En els Fets dels Apòstols, el diácono Esteban condena l'idolatría judeua en el següent versícul: «Vàreu prendre el tabernáculo de Moloc i l'estrela del vostre deu '___protected_title_12___', figures que vàreu fer per a adorar-los; i yo vos duré captius més allà de Babilonia».[5] En el grec del Nou Testament, és una cita casi textual[6] de la traducció de la Septuaginta del sigle III a. C. de Amós 5:26-27: «Heu dut el tabernáculo del vostre Moloc i '___protected_title_14___', les vostres imàgens, l'estrela del vostre deu, que vos vàreu fer. (27) Per tant, vos faré anar al captiveri més allà de Damasc, diu Jehová, el nom del qual és Deu dels Eixèrcits».[7]
El context de l'amonestació és que Amós havia segut enviat al regne del nort de Samaria, a on el judaisme s'havia tornat sincrético en l'idolatría estrangera, la qual ell declara inacceptable.[8] Es veu com una referència profètica a la posterior captura dels israelitas per Salmanasar V i el seu posterior trasllat a les ciutats dels medos.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Remphan[nota 1] és una traducció del grec antic ρεμφαν. Varis manuscrits oferixen atres transliteracions d'esta pronunciació, incloent Ῥομφά, Ῥεμφάν, Ῥεμφάμ, and Ῥεφάν.cita requerida És provable que es referixca a "Kiyyun" ("Chiun") mencionat en Amós 5:26,[nota 2] que la Septuaginta traduïx com "Raiphan" (Ῥαιφάν) o "Rephan".[9] Generalment s'assumix que Kiyyun és el deu Saturn,[10]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where el nom de la qual assiri era "Kayvân" ("Kēwān").[11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Vore també
[editar | editar còdic]- Antiga religió mesopotámica
- Zuismo
- Pambabilonismo
- Llista de deidades mesopotámicas
- Crono
- Estrela de David
- Kayvan
- Kajamanu
- Horkapet
- Ninurta
- Enurta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Horne, Thomas Hartwell. An Introduction to the Critical Study and Knowledge of the Holy Scriptures (vol. 2), pp. 410ff.
- ↑ Wolff, Christian Gottlieb. Chiun et Remphan (en la), litteris Takkianis.
- ↑ (2017) Perrin (ed.). Reading the Bible in Ancient Traditions and Modern Editions, SBL Press, p. 309. ISBN 978-0-88414-253-9.
- ↑ ' i l'estrela del vostre deu Remphan figures que vàreu fer per a adorar-les .' Esta clàusula diferix àmpliament del hebrea, que dona: "I Chiun vostres imàgens, l'estrela del vostre deu que vos vàreu fer". Els LXX semblen haver llegit les paraules en un orde diferent. ___protected_title_10___, que és substituït per ells per ___protected_title_11___, es diu que és el nom egipcíac de Saturn (vore Spencer, de Leg. Heb. p. 667), i pot haver segut utilisat per ells com un equivalent per a l'atre nom que es troba en cap atra part, pero en Amos. L'idea general del passage sembla ser que s'adorava a les estreles, per lo que és una ilustració adequada per a l'argument d'Esteban. "Adorar-les" és un afegitó que no apareix en els LXX.' de Cambridge_Bible_for_Schools_and_Colleges.
- ↑ 5,0 5,1 Plantilla:Bíblia
- ↑ LXX Amós 5:26 i NT Fets 7:43: ...καὶ ἀνελάβετε τὴν σκηνὴν τοῦ Μολοχ καὶ τὸ ἄστρον τοῦ θεοῦ ὑμῶν Ραιφαν, τοὺς τύπους αὐτῶν, οὓς ἐποιήσατε [LXX: ἑαυτοῖς/NT: προσκυνεῖν αὐτοῖς]. καὶ μετοικιῶ ὑμᾶς ἐπέκεινα [LXX: Δαμασκοῦ/NT: Βαβυλῶνος]...
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ The Old Testament Student.Bangor Theological Seminary.5(8)
- 25–26.doi:10.1086/469782.
- ↑ Philip. «New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge, Vol. IX: Petri - Reuchlin». Christian Classics Ethereal Library. Christian Classics Ethereal Library. Consultat el 2025-11-20.
- ↑ Steyn, Gert J.. “Trajectories of scripture transmissió: The case of Amos 5:25–27 in Acts 7:42–43”. HTS Teologiese Studies / Theological Studies 69. doi:.
- ↑ «CHIUN - JewishEncyclopedia.com». www.jewishencyclopedia.com. Consultat el 2026-05-14.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ També transliterado com Romphan, Rempham, Rephan o Raiphan. [5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- ↑ També es translitera com Chiun, Kewan, Kaiwan, Kiyuwn o Kijun.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Renfán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.