Anar al contingut

Noms de Deu en el judaisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Per al judaisme, el nomene de Deu és més que un títul distinguit. Representa la concepció judeua de la naturalea divina, i de la relació de Deu en el poble judeu. Sobrecoger per lo sagrat dels noms de Deu, i com a mig de mostrar respecte i reverència cap a ells, els escrigas de texts sagrats «pausaban abans de copiar-los, i usaven térmens de reverència per a mantindre amagat el verdader nom de Deu». Els diferents noms de Deu en el judaisme representen a Deu tal i com és conegut, aixina com els aspectes divins que se li atribuïxen.

Archiu:Tetragrammaton Sefardi.jpg
El Tetragrammaton (YHWH), el principal nom hebreu de Deu inscrit en la pàgina d'un manuscrit sefardí del Sefer Torá de la Bíblia hebrea (1385)

El judaisme té diferents noms donats a Deu, que es consideren sagrats: יהוה (Plantilla:Transliteration), אֲדֹנָי (Adonai el meu Senyor[és]), אֵל (El Deu), אֱלֹהִים (Plantilla:Transliteration Deus/Divinitat),[n 1] שַׁדַּי (Shaddai Totpoderós), i צְבָאוֹת (Plantilla:Transliteración [Senyor de] els eixèrcits); alguns també inclouen Yo soc el que soc.[1] Les primeres autoritats consideraven que atres noms hebreus eren mers epítets o descripcions de Deu, i varen escriure que tant ells com els noms en atres idiomes podien escriure's i borrar-se lliurement. [2] Alguns moderns aconsellen tindre especial cuidat inclús en estos casos,[3] i molts judeus ortodoxos han adoptat la chumras d'escriure «G-d» en lloc de «God» en anglés o dir Ṭēt- Vav (טו, Plantilla:Abbr “9-6”) en lloc d'Iōd-Hē (יה, “10-5”, pero també ' Jah') per al número quinze o Ṭēt-Zayin (טז, «9-7») en lloc d'Iōd-Vav (יו, «10-6») per al número hebreu setze.[4]


Els noms de Deu han segut una font de controvèrsia entre els erudits del Tanaj. Alguns han esgrimit la diversitat com a prova de que la Torá és obra de varis autors (vore Pentateuco), mentres que uns atres declaren que els diferents aspectes de Deu tenen diferents noms, depenent del paper que Deu representa en el context en el qual se li fa referència i els aspectes específics que es vol accentuar.

Els noms ací indicats no són necessàriament bíblics, pero pertanyen a la tradició judeua, com per eixemple Hashem i Memrá.

Els sèt noms de Deu

[editar | editar còdic]

Els noms de Deu que, una volta escrits, no poden borrar-se per la seua santitat són:[5] El; El Shaddai; Elohim[n 1];Yo soc el que soc, del que es creu que deriva «Yahveh»;[1] el Tetragrámaton ;Adonái i Sebaot.

Ademés, el nom Yah—apòcop de Yah·veh—està igualment protegit.[6] El tanna Jose ben Halafta considerava «Sebaot» un nom comú en el II[7] i Rabí Ismael considerava que «Elohim» era un.[8] Tots els demés noms, com «Misericordioso», «Clemente» i «Fidel», solament representen atributs que també són comuns als sers humans.[9]

Plantilla:Anchor

Noms de Deu

[editar | editar còdic]

El tetragrama

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tetragrammaton.
Archiu:Tetragrammaton scripts.svg
El Tetragrammaton en paleohebreo (Plantilla:FloruitPlantilla:Snd500 d. d. C.) (dos formes), i arameo (Plantilla:Floruit a. C. – 200 d. C.) o escritures hebreu modern
Archiu:Tetragrammaton benediction.png
El Tetragrammaton en els rolls d'argent de Ketef Hinnom en la Bendició sacerdotal del Llibre dels Números[10] (c. 600 a. C.)

També abreviat com «Si se comete un error al escribirlo, no se puede borrar, sino que se debe trazar una línea alrededor para indicar que se ha cancelado...», el nom més comú de Deu en la Bíblia hebrea és el Tetragrammaton, יהוה. l'escritura hebrea és un abjad, per lo que a sovint s'ometen les vocals en escriure. El Tetragrammaton a voltes s'escriu en vocals, encara que es desconeix qué vocals s'utilisaven originalment. En la costum judeua s'evita la transcripció directa.[11]

El Tetragrámaton (יהוה) és considerat el nom de Deu per excelència, identificant-se a aixina mateix davant Moisés, i ocorre 6828 voltes en total en l'edició de la Bíblia Hebraica Stuttgartensia del text Masorético.

Degut a que per molt temps els judeus varen considerar una blasfèmia pronunciar directament el nom de Deu, el Tetragrámaton va perdre la seua vocalisació tradicional sent finalment substituït per Adonai.


El Tetragrámaton originalment en paleo-hebreus (Archiu:PhoenicianE-01.svgArchiu:PhoenicianW-01.svgArchiu:PhoenicianE-01.svgArchiu:PhoenicianI-01.svg), i després en hebreu quadrat (יהוה), s'ha trobat en registres antics de la Septuaginta (traducció del Tanaj al grec) com Archiu:PhoenicianE-01.svgArchiu:PhoenicianW-01.svgArchiu:PhoenicianE-01.svgArchiu:PhoenicianI-01.svg יהוה o Iαω,

El significat i etimologia del Tetragrámaton són d'orige desconegut. La tradició judeocristiana per lo general seguix el passage Èxodo 3:14 Yo Soc el que Soc com una interpretació de la naturalea de Deu.


La cultura judeua rabínica moderna prohibix la pronunciació d'este nom. En les oracions se substituïx per la paraula אֲדֹנָי (Adonai, he Els meus Senyors, Pluralis majestatis pres com a singular), i en les discussions per «pausaban antes de copiarlos, y usaban términos de reverencia para mantener oculto el verdadero nombre de Dios» Adonai. Res en la Torá prohibix explícitament pronunciar el nom[12] i el Llibre de Rut mostra que es va seguir pronunciant fins a el V [13][n 2] Mark Sameth sosté que solament es pronunciava un pseudónimo, les quatre lletres Plantilla:Script/Hebreu (YHVH, YHWH) eren un criptograma que els sacerdots de l'antic Israel llegien al revés com Plantilla:Transliteration, Responsa, lo que significa una deidad de doble gènero, com teorizó anteriorment Guillaume Postel (XVI) i Michelangelo Lanci (XIX).[15][16][17][18] Va deixar de parlar-se en veu alta a lo manco en el III, durant el judaisme del Segon Temple.[19] El Talmud relata, potser de forma anecdòtica, que açò va començar en la mort de Simeón el Just.[20] Les punts vocàlics varen començar a afegir-se al text hebreu sol a principis

de l'Edat Mija. El Text masorético afig al Tetragrámaton els punts vocàlics de Adonai o Elohim (depenent del context), indicant que estes són les paraules que deuen pronunciar-se en lloc del Tetragrámaton (vore Qeri i Ketiv), [21][22] com també es mostra en els canvis de pronunciació quan es combina en una preposició o una conjunció. Açò contrasta en els judeus caraítas, que tradicionalment consideraven la pronunciació del Tetragrámaton com una mitzvá perque el nom apareix unes 6800 voltes a lo llarc del Tanaj; no obstant, la majoria dels caraítas moderns, baixe pressió i en busca de l'acceptació dels judeus rabínicos majoritaris, ara també utilisen el terme «pausaban antes de copiarlos, y usaban términos de reverencia para mantener oculto el verdadero nombre de Dios» en el seu lloc.[23] Els Beta Israel pronuncien el Tetragrammaton com Adonai, pero també utilisen el terme Ge'ez Igziabeher.[24]

El Tetragrammaton apareix en Génesis[25] i apareix un total de 6828 voltes en l'edició Bíblia Hebraica Stuttgartensia del Text masorético. Es creu que és una forma arcaica de la tercera persona del singular de l'aspecte imperfectivo[n 3] del verp «ser» (és dir, «[Ell] és/era/serà»). Açò concorda en el passage del Èxodo a on Deu es nomena a sí mateixa com «Seré lo que seré»[26] utilisant l'aspecte imperfectivo en primera persona del singular, obert a interpretació com present temps («Yo soc lo que soc»), futur («Yo seré lo que seré») o imperfecte («Yo solia ser lo que solia ser»).[27]


El judaisme rabínico ensenya que el nom està prohibit per a tots llevat para el sum sacerdot d'Israel, qui solament deu pronunciar-ho en el Sant dels Sants del Temple de Jerusalem en Yom Kippur. Llavors pronuncia el nom «tal i com està escrit».[28] A mida que es pronunciava cada bendició, les persones que es trobaven en el pati devien postrar-se completament en sentir-la pronunciar en veu alta. Ya que el Temple no s'ha reconstruït des de la seua destrucció en l'any 70 d. C., la majoria dels judeus moderns mai pronuncien YHWH, sino que lligen אֲדֹנָי (Plantilla:Transliteration, he, Els meus Senyors, Pluralis majestatis pres com a singular) durant l'oració i mentres lligen la Torá i com HaShem «El Nom» en atres ocasions.[29][30] La majoria de les traduccions angleses de la Bíblia escriuen «el Senyor» per a YHWH, i «el Senyor Deu» o «el Senyor DIOS» per a Adonai YHWH en lloc de transcribir el nom. És possible que la Septuaginta utilisara originalment les lletres hebrees en el seu text grec,[31][32] pero no hi ha consens acadèmic sobre este punt.

Pronunciació del Tetragrámaton

[editar | editar còdic]

En llegir la Sagrada Escritura en la sinagoga el Tetragrámaton es pronuncia com Adonai, si Adonai està al costat del Tetragrámaton, llavors en lloc de dir dos voltes Adonai, es pronuncia el Tetragrámaton com Elohim. En la primerenca Edat Mija (al voltant de el VII) els judeus varen agregar com a contrasenya forma de punts (nequdot) al Tetragrámaton, estos punts indicava les vocals en les que es llegia el text, és dir, les de Adonai o de Elohim.[33]

Al voltant de l'any 1100, els erudits cristians varen pensar que al Tetragrámaton (Yhvh/Jhvh) calia afegir-li les vocals de Adonai i aixina va aparéixer el nom híbrit "Jehovah", àmpliament acceptat com a pronunciació del Tetragrámaton fins que es va establir el present consens acadèmic casi universal que la pronunciació original deu haver segut "Yah-Weh", hispanizado com "Yavé".[34]


L'edició 1960 de la Reina-Valera, a pesar de conservar l'ortografia "Jehová" dels seus orígens, informa:

JEHOVÁ. Nom personal de Deu en l'Antic Testament. En el hebreu primitiu, que caria de vocals escrites, les consonante són YHVH. Per respecte, va deixar de pronunciar-se, i en el seu lloc es llegia "Adonay" (el Senyor). Per a recordar açò al llector, els rabinos li varen posar les vocals i, o i a, només com a contrasenya, quan varen inventar un sistema de vocals escrites per a el hebreu. En els mijos cristians va escomençar a llegir-se des de fins de l'Edat Mija en eixes vocals i aixina va resultar la forma latinizada "Jehovah", d'a on ve "Jehová". Els hebraístas han aplegat a l'acort general de que la pronunciació original deu haver segut Yahveh.[35]

Yah

[editar | editar còdic]

Yah (en hebreu:יה Yh Archivo de audio "He-Yah.ogg" no encontrado ; en grec: Ια) és l'apòcop de Yahveh, el Tanaj ho utilisa 50 voltes com a nom propi[36] (26 sol i 24 en l'expressió «Aleluya»). No pot considerara una forma primitiva que s'usara abans de Yahveh. El Tetragrámaton apareix en la seua forma completa 165 voltes en el Génesis; no obstant, la forma abreviada «Yah» no es troba fins al cap de l'Èxodo, a excepció del càntic que apareix en Èxodo 25:2[37] i com a metàfora a Israel [Tro de Yah] en Èxodo 17:16.[38]

En el Nou Testament, «Yah» apareix 4 voltes en l'expressió «Aleluya» en Apocalipsis 19:1-6.

Yo Soc

[editar | editar còdic]

Segons l'interpretació de l'Èxodo 3:14 Yo Soc el que Soc, no solament està present el nom de Deu, si no també el seu significat.

Si ells em preguntaren: ¿Quin és el seu nom?, ¿qué els respondré?. I va respondre Elohim a Moisés: Yo Soc el que Soc. I va dir: Aixina diràs als fills d'Israel: Yo Soc em va enviar a vosatres.
Èxodo 3:13-14

La frase Yo Soc (Plantilla:Lang-he) s'usa com a nom menys sagrat al Tetragramatón. El teòlec cristià Teodoreto de el IV diu: els samaritanos li criden Iαβε, mentres els judeus Ἀϊά.[39]

Deu / Senyor

[editar | editar còdic]

Segons la llei del Deuteronomio, està prohibit danyar o destruir el nom de Deu, aixina que alguns judeus eviten el nom i en el seu lloc escriuen "G-d" o "L-rd" en anglés, "D-vos/Vaig donar-s" en espanyol, "G’tt" en alemà.[40] l'opinió halájica general és que açò només s'aplica als noms sagrats en hebreu, no a atres referències eufemístiques;[41] Existix una disputa sobre si la paraula "Deu" en anglés o atres idiomes pot borrar-se o si la llei judeua i/o la costum judeua prohibix fer-ho.[42]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Santíssima Trinitat, dogma central sobre la naturalea de Deu en la majoria de les iglésies cristianes.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Incloent variacions tals com אֱלוֹהַּ (Plantilla:Transliteration, el singular), אֱלהֵי (Plantilla:Transliteration, el plural constructiu), אֱלֹהֶיךָ (Plantilla:Transliteration), אֱלֹהֵיכֶם (Plantilla:Transliteration), etc.
  2. ↑ La traducció de la World English Bible: El. Ells li varen respondre: Shaddai[14] El llibre s'atribuïx tradicionalment al profeta Samuel, que va viure en els sigles XI i X a. C.; pero entre els partidaris del hipòtesis documental sobre el desenroll del cànon de la Bíblia hebrea és més comuna situar la data del passage en el sigle VI o V a. C.
  3. ↑ El hebreu bíblic no tenia temps verbals estrictament definits per al passat, el present o el futur, sino simplement aspectes perfectivos i imperfectivos, en connotacions de passat, present o futur segons el context: vore Conjugació verbal del hebreu modern#Temps present.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Esta és la formulació de Joseph Karo (SA YD 276:9). Maimónides (MT Yesodei haTorah 6:2), Jacob ben Asher (AT YD 276) i Isaac Alfasi (HK Menajot 3b) també varen incloure Yo soc el que soc, de la mateixa manera que moltes autoritats posteriors, entre elles Moisés Isserles (SA YD 276:9). Les llistes originals es troben en i. Megillah 1:9 i b. Shavuot 35a, i alguns manuscrits coincidixen en cada autoritat. Maimónides i els seus seguidors donen el número de noms com sèt; no obstant, l'inconsistencia dels manuscrits fa difícil jujar quins estan inclosos. Autoritats com Asher ben Jehiel (Responsa 3:15), els Tosafistas (b. Sotah 10a), Yechiel de París (citat en “'Birkei Yosef, Oraḥ Hayyim”' 85:8), Simeón ben Zemah Duren, Yaakov ben Moshe Levi Moelin i Moisés Isserles (SA YD 276:13), inclouen també el terme Shalom.
  2. ↑ Per eixemple, Akiva Eiger (Hagahot a SA YD 276:9) i Shabbatai HaKohen (SK YD 179:11). Yechiel Michel Epstein (AH HM 27) va ser la primera autoritat important en mostrar el seu desacort explícit. Vore també J. David Bleich, “'Contemporary Halakhic Problems”' Vol. I cap. IX.
  3. ↑ Epstein, Jonathan Eybeschutz, Urim veTumim 27:2, Yaakov Lorberbaum, «Netivot ha-Mishpat» 27:2, etc.
  4. ↑ Rich, Tracey R. (1996). Judaisme 101.
  5. ↑ «Si es comet un error en escriure-ho, no es pot borrar, sino que es deu traçar una llínea entorn per a indicar que s'ha cancelat...» [1] archivat en Wayback Machine., «Noms de Deu», 1906 Enciclopèdia judeua
  6. ↑ Maimónides. «Yesodei ha-Torah - Capítul 6», Mishneh Torah - Sefer Madda, Chabad.org.
  7. ↑ Jose ben Halafta, Soferim, 4:1, Yer. R. H., 1:1; Ab. R. N., 34.
  8. ↑ Rabino Ismael, Sanedrín, 66a.
  9. ↑ Sheb. 35a.
  10. ↑ Plantilla:Bibleverse.
  11. ↑ (2018) La Bíblia hebrea: una traducció en comentaris, W. W. Norton, p. introducció. ISBN 978-0-393-29250-3.
  12. ↑ Byrne, Máire (2011). A&C Black (ed.). Els noms de Deu en el judaisme, el cristianisme i l'islam: Una base per al diàlec interreligioso, p. 24.
  13. ↑ Plantilla:Bibleverse
  14. ↑ Rut 2:4 [2] archivat en Wayback Machine. (WEB).
  15. ↑ Sameth, Mark (2020). El nom: Una història del nom hebreu de doble gènero per a Deu, Wipf & Estoc, p. 25. ISBN 978-1-5326-9384-7.
  16. ↑ “'Birkei Yosef, Oraḥ Hayyim” וַתֹּאכַל הוא-והיא הִיא-וָהוּא. Lo que crida l'atenció ací en Reis és que les vocals dels pronoms s'intercanvien: הוא hw' (ell) es vocalisa com היא hy' (ella), i viceversa. Açò era exactament el tipo de canvi de gènero diví que ell buscava. Wilkinson, Robert (2015). Tetragrammaton: Els cristians occidentals i el nom hebreu de Deu, Boston: Brill, p. 337. ISBN 978-90-04-28817-1.
  17. ↑ Postel, Guillaume (1969). Li thrésor dones prophéties de l'univers (en fr), Springer, p. 211. ISBN 978-90 -247-0203-9.
  18. ↑ Lanci, Michelangelo (1845). -q4WAAAAQAAJ&dq=Paralipomeni+Alla+Illustrazione+Della+Sagra+Scrittura&pg=PR15 Paralipomeni alla illustrazione della sagra Scrittura, Facsimile de la 1.ª edició (en it), Dondey-Dupre, pp. 100–113. ISBN 978-1 -274-01691-1.
  19. ↑ Harris (1985). Comprendre la Bíblia: Introducció per a llectors, 2.ª edició, Pal Alt, Califòrnia, p. 21. ISBN 978-1-55934-083-0.
  20. ↑ Yoma; Tosefta Sotah 13
  21. ↑ Plantilla:Cite dictionary
  22. ↑ (2009) Nou Testament i apócrifos cristians: Estudis recopilats II, Mohr Siebeck, p. 20. ISBN 978-3-16-149050-7.
  23. ↑ (1976) Sermón pseudo-quimisiano als caraítas (vol. XLIII), pp. 49–105.
  24. ↑ Kaplan, Steven (1992). Els beta israel (falasha) en Etiopia, NYU Press, p. 29. ISBN 0-8147-4848-1.
  25. ↑ Plantilla:Bibleverse
  26. ↑ Plantilla:Bibleverse
  27. ↑ «Gramàtica hebrea bíblica per a principiantes» http://www.laits.utexas.edu/hebrew/drupal/themes/hebrewgrid/bh/bhonline/grammar/aspect.pdf archivat en Wayback Machine., Universitat de Texas en Austin
  28. ↑ El Tetragrámaton: el nom impronunciable de quatre lletres de DeuMy Jewish Learning.
  29. ↑ Nomene hebreu de Deu: Adonai.
  30. ↑ Adonai.
  31. ↑ Orígens, “'Comentari sobre els Salms 2:2”'.
  32. ↑ Jerónimo, Prologus Galeatus.
  33. ↑ Encyclopaedia Britannica: Yahveh
  34. ↑ Alfonso Ropero, Gran Diccionari enciclopèdic de la Bíblia (Editorial CLIE, 2017), entrada "Yahvé"
  35. ↑ Citat per Edesio Sánchez Cetina en la revista Traducció de la Bíblia (Societats Bíbliques Unides), vol. 12. núm. 2 (2002) [3] archivat en Wayback Machine.
  36. ↑ G. Lisowsky, Konkordanz zoom hebräischen Alten Testament, Stuttgart 1958, p. 1612. Basic information about the form Jāh, see L. Koehler, W. Baumgartner, J.J. Stamm, Wielki słownik hebrajsko-polski i aramejsko-polski Starego Testamentu (Great Dictionary of the Hebrew-Aramaic-Polish and Polish Old Testament), Warszawa 2008, vol 1, p. 327, code No. 3514.
  37. ↑ Èxodo 25:2 en hebreu i espanyol
  38. ↑ Èxodo 17:16 en hebreu i espanyol
  39. ↑ Theodoret, "Ex. quaest.", xv, in P. G., LXXX, col. 244 and "Haeret. Fab.", V, iii, in P. G., LXXXIII, col. 460
  40. ↑ Per qué escriure G-d en lloc God?
  41. ↑ ¿Per qué alguns judeus escriuen "G-d" en lloc de "God"?
  42. ↑ «Shaimos guidelines». Shaimos.org.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
132–139..
  • «Encyclopaedia Judaica, Responsa».Thomas Gale.New York:III.
  • (1939).«Jewish Magic and Superstition».Behrman's Jewish Book House..
  • «The Zondervan Pictorial Bible Dictionary».Zondervan Publishing House.Grand Rapids:.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Noms_de_Deu_en_el_judaisme&oldid=906216»