Religió en Mesopotamia
Les creències i pràctiques religioses en Mesopotamia es pot dir que formen una única corrent coherent de tradició d'orige sumerio. A les existents, les varen ser afegint i modificant poc a poc els acadios (semitas que varen emigrar a Mesopotamia des de l'oest a finals de el Plantilla:Versalitas mileni a. C.), les creències pròpies del qual varen ser en gran mida assimilades i integrades en les tradicions pròpies i en les d'atres pobles que varen viure o varen conviure en Mesopotamia (una regió que comprén l'actual Iraq, Kuwait, el surest de Turquia i el noreste de Síria), destacant els babilonios o els assiris i més alvance, els arameos i els caldeos.[1]
Cal tindre en conte que no existia en les llengües del Próximo Oriente Antic la paraula "religió" ni es tenia un concepte de la mateixa, encara que des del començ dels temps, el ser humà ha tingut lo que hui cridem "vivències religioses", imaginant sers sobrenaturals en els que devia interactuar per a enfortir els seus certeas i creències. De la mateixa manera que en la majoria de les religions mortes, molts aspectes de les seues pràctiques i complexitat doctrinales s'han perdut i oblidat en el temps. Afortunadament, gran part de l'informació i el coneiximent procedent d'una àmplia varietat de fonts s'ha pogut recuperar, i el treball realisat per historiadors i científics, en ajuda d'especialistes en Religió s'ha pogut reconstruir un coneiximent acadèmic de l'història religiosa, les costums i el paper que estes creències ha jugat en la vida quotidiana dels pobles mesopotámicos de Súmer, Acad, Babilonia o Asiria durant este temps.
Historiadors, com Jean Bottéro, han afirmat que la religió mesopotámica és la religió més antiga del món,[2] encara que hi ha unes atres que reclamen esta primacia, com l'egipcíaca. Lo que se sap sobre la religió en Mesopotamia prové de les evidencies arqueològiques descobertes en la regió, en particular les fonts lliteràries, que generalment estan escrites en cuneïforme sobre tablillas d'argila, a on es descriuen tant la mitologia com les pràctiques de cult. Atres restants arqueològics també poden ser útils en la reconstrucció de la religió mesopotámica. Com és comú en la majoria de les antigues civilisacions, els objectes realisats en els materials més duradors i preciosos són els que millor han sobrevixcut, i la majoria estan associats en creències i pràctiques religioses. Açò ha dut a l'afirmació de que per als mesopotámicos, tota la seua existència va ser infundida per la seua ___protected_title_3___ i casi tot lo que nos ha aplegat pot ser utilisat com una font de coneiximent sobre la seua religió.[3]
Per a Bottéro, la religiositat de l'Antiga Mesopotamia estava principalment constituïda per un sentiment de temor, respecte i servilisme davant les divinitats (politeisme), que eren representades fonamentalment en forma antropomorfa i les necessitats de la qual els sers humans tenien l'obligació de satisfer en abnegació i generositat.[4]
La Religió en Mesopotamia ha tingut una gran influència en les religions posteriors, incloent la cananea, la de l'Antiga Grècia o la fenicia, pero també en les religions monoteistes com el judaisme, el cristianisme, el mandeísmo o l'islam. En cada ciutat tenien deus diferents.
La religió en Mesopotamia en el seu context cultural i històric
[editar | editar còdic]Plantejar una història de la religió en Mesopotamia és complex per les diferències de pobles i tradicions, entitats polítiques i la diversitat temporal i local. L'identificació de les diferents etapes del desenroll religiós seguix sent controvertit perque encara que l'evolució artística, arquitectònica, lliterària o cultural es mantenen identificables, el seu coneiximent pot canviar molt ràpidament com a resultat de nous descobriments que poden fer canviar la datació de l'aparició de determinats fenomens o canviar algunes idees existents.
Explicar la seua evolució és encara més incert, puix, és freqüent relacionar els canvis pels acontenyiments polítics i culturals, especialment ètnics, que ha experimentat Mesopotamia. Açò pot complementar-se en un atre enfocament de tipo evolutiu postulant un antic estadi de la religió més naturalista i colectiva, mentres que les etapes més recents de la religió mesopotámica tendixen cap a unes concepcions més elevades de l'existència de determinades divinitats, cap a un henoteísmo i cap a un pensament religiós més centrat en l'individu, com si fora un preludi de l'aparició del monoteisme. L'exposició de les grans llínees del desenroll de la religió mesopotámica és, no obstant, necessària per a una millor comprensió de les seues creències i pràctiques.
Els orígens: la religió sumerio i les ciutats estats
[editar | editar còdic]L'escritura apareix al voltant del 3200 a. C. i la lliteratura caracterisada com a “religiosa” (mits, himnes o rituals), no es desenrolla fins a mediats de el III mileni a. C. El món religiós dels primers mesopotámicos deu comprendre's a través de l'estudi de la seua arquitectura, el seu art i les seues pràctiques funeràries. Açò planteja algunes dificultats, ya que els antics llocs de cult no sempre han segut clarament identificats. Els conjunts monumentals més antics es troben en Eridu de començos del V mileni a. C. i Uruk, Tell Uqair o Tepe Gaura en el IV mileni a. C. Disponen d'edificis senzills que han tingut una funció religiosa, que serien els antecedents dels temples de periodos històrics (instalacions dedicades al cult i restants d'ofrenes i materials de cult que han pogut ser recuperats).[5] Els historiadors han tractat de reconstruir a partir d'estes fonts i de texts de periodos posteriors, una primera forma de religió mesopotámica basada en l'adoració de les forces de la naturalea, a sovint visualisades en formes no humanes, principalment relacionades en la fertilitat (en un context de comunitats d'agricultors, pastors i peixcadors), encara que siga en part especulatiu.[6]
Breu llegat religiós
[editar | editar còdic]Les creències religioses que varen sorgir en Mesopotamia varen aplegar a ser base dels relats de les regions propenques com Canaan, influenciada pel comerç, que inclús donaria lloc a històries del Antic Testament.[7] A mitan de el XIX, una volta que es conseguira traduir el cuneïforme, es va descobrir despuix de vàries excavacions en Mesopotamia, promogudes per institucions acadèmiques i religioses, que distints relats de la Bíblia estan vinculats en històries que s'originen en Sumer i que després varen ser modificades en Babilonia. Una d'estes històries és l'Enuma Elish, poema épico que relata cóm Marduk va donar orige i orde al cosmos en acabar en Tiamat, sent una inspiració per als escrigues hebreus sobre el Génesis, mantenint l'idea d'una deidad todopoderosa que organisa l'univers.[8]
No obstant, el Enuma Elish no és l'únic relat que té un forta conexió en atres narracions, puix podem trobar El mit de Adapa associat en el història de la caiguda del home o la busca de l'immortalitat en L'èpica de Gilgamesh.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Benjamin R. Foster. Mesopotamia en A Handbook of Ancient Religions. Cambridge, Cambridge University Press, 2500, p. 161.
- ↑ Bottéro, Jean (2001). Religion in Ancient Mesopotamia (en anglés), Chicago: University of Chicago Press, pp. Prefacio. ISBN 978-0226067179.
- ↑ Bottéro 2001, p. 43.
- ↑ Bottéro La religió més antiga: Mesopotamia, 2001, p. 26.
- ↑ Jean-Claude Margueron, Sanctuaires sémitiques en Jacques Briend i Édouard Cothenet (dir.), Suplement del Dictionnaire de la Bible fasc. 64 B-65, Letouzey i Ané, 1991, col. 1119-1147.
- ↑ Thorkild Jacobsen, The Treasures of Darkness: A History of Mesopotamian Religion, New Haven, Yale University Press, 1976, p. 23-74.
- ↑ Joshua J. Mark. «Mesopotamian Religion».
- ↑ Joshua J. Mark. «Enuma Elish».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bottéro, Jean (2001). La religió més antiga: Mesopotamia, Madrit: Editorial Trotta, p. 26. ISBN 84-8164-452-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Religión en Mesopotamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.