Baal Hammon
Baal Hammon o Baal Ammon era el principal deu fenicio adorat en la colónia de Cartago, generalment identificat pels grecs com Crono i pels romans com Saturn.[1]
Era una deïtat del clima; se li considerava responsable de la fertilitat de la vegetació i el rei dels deus. Tradicionalment es representava com un home barbado en banyes rullades de moltó.[2] La companyera de cult de Baal Ḥammon era Tanit.[3]
Etimologia
Baal significa "senyor"; no obstant, el significat de hammon és incert, sent possible el seu orige en Amón "L'amagat", símbol del poder creador i "Pare de tots els vents" en la mitologia egipcíaca.[4] També se li considerava el Senyor dels altars de l'incens.[5]
Cult i atributs
L'adoració a Baal Hammon va florir en diferents colónies fenicias com Motia o Cartago. Es creu que la seua supremacia entre els deus cartagineses data del V, en acabant de que les relacions entre Cartago i Tir es trencaren en la Batalla de Hímera (480 a. C.).[6] Els erudits ho identifiquen de diverses maneres en el deu semític del noroest El[5] o en Dagón.
En Cartago i en el nort d'Àfrica, Baal Hammon va ser associat especialment en el moltó i va ser adorat també com Baal Qarnaim ('El senyor de les dos banyes') en un santuari a l'aire lliure en Jebel Boukornine ('el tossal de les dos banyes'), en Tunis.[7] Els símbols del deu eren la mija lluna i el disc solar.
La interpretatio graeca ho va identificar en el titán Crono. En l'Antiga Roma va ser identificat en Saturn, i l'intercanvi cultural entre Roma i Cartago com a resultat de la segona guerra púnica pugues haver influït en el desenroll de la festa de Saturnalias.[8] Els atributs de la seua forma romanizada com un Saturn africà indiquen que Hammon (Amunus en l'obra de Filó d'Aleixandria) era un deu de la fertilitat.[9]
Les fonts grecorromanas relaten que els cartagineses immolaven als seus fills com a ofrenes a Baal Hammon. En el seu nom es feyen sacrificis humans, "molk", com a ofrena religiosa.[5] Durant algun temps hi ha hagut controvèrsia a este respecto: els restants humans trobats en el tofet de Cartago s'havien atribuït a restants procedents de chiquets morts per causes naturals o productes d'aborts humans. Per l'abundància de restants, l'edat de la mort dels chiquets, aixina com la presència de restants animals (que suponen eren sacrificats en substitució d'alguns chiquets, fills de famílies poderoses), alguns autors descarten la primera hipòtesis.[10][11]
Referències
- ↑ Lancel, Serge. Carthage, a history, p. 135.
- ↑ Brouillet, Monique Seefried, ed. From Hannibal to Saint Augustine: Ancient Art of North Africa from the Musee du Louvre. Michael C. Carlos Museum, Emory University: Atlanta GA, 1994.
- ↑ Serge Lancel. Carthage: A History. p. 195.
- ↑ Moscati, Sabatino (2001). The Phoenicians, Tauris, p. 132. ISBN 1-85043-533-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Moscati, Sabatino (2001). The Phoenicians. Tauris, p. 132. ISBN 1-85043-533-2
- ↑ Roberto Peter Bongiovanni (2014). "The Interchange of Plain Velar and Aspirate in Kronos/Chronos: A Case for Etymological Equivalence". Tesis en CUNY. 2014.
- ↑ Robert E. A. Palmer, Rome and Carthage at Peace (Franz Steiner, 1997), pp. 63–64.
- ↑ Serge Lancel (1995). Carthage: A History, p. 197.
- ↑ Walbank, Frank William (1979). A historical commentary on Polybius (vol. 2), Clarendon Press, p. 47.
- ↑ Lancel, Serge. Carthage, a history, p. 197.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baal Hammon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.