Aretusa (mitologia)
.jpg){kind=link}
En la mitologia grega, Aretusa (en grec: Ἀρέθουσα; en llatí: Arethusa) era una náyade del célebre manantial que va dur el seu nom, prop de Siracusa.[1][2] Higino nos diu que era una de les nereidas;[3] no obstant, en el Catàlec de dònes nos trobem que Aretusa era filla d'Hiperénor,[4] a la seua volta fill de Poseidón i Alcíone.[5]
El història de Aretusa comença en Arcàdia, a on es va trobar una riera clara i va començar a banyar-se en les aigües del Alfeo, que discorre des d'Arcàdia a través d'Élide fins a el mar. El deu del riu, Alfeo, es va enamorar perdidament d'ella, pero Aretusa, que s'havia promés permanéixer sempre verge, va demanar auxili a la seua companyera Ártemis, que la va transformar en una corrent d'aigua (o la va cobrir en un núvol) per a que fugira aixina de les solicituts del deu.
Quan es va vore totalment acorralada, Aretusa va dirigir el seu curs baix la mar i va aparéixer en l'illa d'Ortigia, generant el manantial que du el seu nom, prop de Siracusa. Volent aixina i tot materialisar el seu amor, el riu Alfeo va mesclar des de llavors les seues aigües en les de la font Aretusa.[6][7]
Durant la busca de Deméter de la seua filla Perséfone, Aretusa li va suplicar a Deméter que deponguera el seu castic en Sicília. Li va dir a la deesa que mentres viajava per la seua riera baix de la terra va vore la seua filla convertir-se en la reina del Hades.[8] La nimfa va ser divinizada pels habitants del lloc, que li varen dedicar numerosa poesia bucólica i la varen representar en les monedes rodejada de delfins.[9]
En la versió més antiga del mit, Aretusa va tindre unió en Poseidón en el poble beocio d'Euripo, i Hera la va transformar en una font de Calcidia. No obstant, un temps abans, Aretusa va allumenar a Abante, caudillo dels abantes d'Eubea.[4] Higino també està d'acort en esta filiació.[10]
En la música
[editar | editar còdic]- Aretusa, òpera-ballet d'André Campra
- Myhtes (Mity, 1915, per a violí i piano), Op. 30, n.°1: La fontaine d'Aretuse (Źródło Aretuzy), de Karol Szymanowski.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Píndaro: Nemeas I 1 ss
- ↑ Estrabón: Geografia VI 2, 4
- ↑ Higino: prefacio de les Faules
- ↑ 4,0 4,1 Hesíodo: Catàlec de dònes, frs. 130 i 131 (ed. Loebe), citat en el papir de Michigan
- ↑ Apolodoro: Biblioteca III 10, 1
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis V 710
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, V, 7, 2.
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis V 487 ss
- ↑ Segons Paul Fraser, en el seu llibre Ancient Greek Coins (1990), G. K. Jenkins, sobre la numismàtica, descriu els dracmes de Siracusa: «potser la més célebres entre les monedes de l'Antiguetat».
- ↑ Higino: Faules (Fabulae), 157.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aretusa (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.