Pluto (deu)
En la mitologia grega, Pluto (en grec antic: Πλοῦτος, Ploútos; ‘riquea’)[1] — cridat ocasionalment Plutó[2] i també Eniato[3]— és la personificació de la riquea i en este sentit, és també un deu de l'agricultura, relacionat en la collita com a abundància.[4] Pluto havia naixcut en Creta i pertany al corteig de Deméter i de Perséfone.[5]
Segons la Teogonía d'Hesíodo, Pluto era fill de Deméter i Yasión.[6] Higino diu que Pluto i Filomelo eren germans; estos mai es varen dur ben puix Pluto, que era més ric, mai compartia res de la seua riquea en el seu germà.[7] Alternativament es diu que Pluto és fill de Tíquet.[8]
Segons el comediógrafo Aristófanes, va ser cegat per Zeus per a que fora capaç de distribuir els seus obsequios sense prejuïns. A sovint és retratat en les traces d'un jove o, més be, un chiquet duent el banya de l'abundància (conegut a voltes com cornucopia).[9]
Posteriorment, Pluto es va separar de l'història de Deméter i es va convertir en la personificació de la riquea mobiliaria en general com apareix en la comèdia de Aristófanes.[9] En la seua comèdia titulada Pluto, mostra qué ocorreria si es tornara la vista al deu Pluto, un mordaz atac als dirigents atenienses de l'época ya que, molts d'ells haurien segut rics, i d'ells pocs haurien segut virtuosos.[9]
Fòra de la cultura clàssica Karl Kerenyi diu que Pluto ha es der fill d'Hades i Perséfone.[10] De nou, fòra de la mitologia, Erasmo, de manera satírica, alega que el fill de Pluto va ser la Locada (Stultitia).[11]
Referències
- ↑ En llatí: Plῡels teus; en grec modern Πλούτος
- ↑ Aristófanes: Pluto, 727
- ↑ Eniato (en grec: Ενιατος, en llatí: Eniatus), «cicle anual», subralla la seua vinculació en l'abundància periòdica. Esta designació s'atesta en una inscripció en un lutróforos ápulo de figures roges, datat al voltant del sigle IV a. C. (c. 350‑340 a. C.), actualment conservat en el J. Paul Getty Museum (Los Àngeles), confirmant l'us tangible de l'epítet en l'art i cult grecs.
- ↑ Li Bonniec (Li culte de Cérès à Rome, 1958) analisa cóm l'identificació romana de Plutó en la riquea i l'agricultura s'integra en Ceres/Deméter, subrallant la relació entre riquea, terra i collites.
- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Pluto»
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 969
- ↑ Higino: Astronomia poètica (De Astronomica) II 4, 7
- ↑ Esopo: Faules 413, (Fedro IV, 12)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Aristófanes: Pluto 40 i 230 ss.
- ↑ Karl Kerenyi: Eleusis: Archetypal Image of Mother and Daughter (Bollingen) 1967, p 31
- ↑ Carta escrita per Erasmo al seu amic Thomas More: Desiderius Erasmus: The Praise of Folly (Moriae Encomium), 1509. En llatí, Erasmo no usa un terme tècnic com a Furor o Insania per a este personage, sino que construïx la seua genealogia dins de la sàtira personificada de la Locada (Stultitia) precisament com a filla de Plutó (Plutus, figura del deu de la riquea adaptat de la tradició grecorromana) i de Juventus (Hebe). Esta presentació és part de l'estructura satírica de l'ensaig, a on la Locada parla de sí mateixa com si fora una deesa real, mare d'una série de conceptes i vicis humans, lo que subralla l'intenció humorística i moral de l'obra.
Vore també
Bibliografia
- GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana. Editorial Paidós.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pluto (dios)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.