Font de Ceres
La font de Ceres és una font escultòrica de Barcelona situada en la plaça de Sant Jorge —també coneguda com a Mirador del Llobregat—, en la montanya de Montjuïc. Va ser creada en 1830 per Celdoni Guixà. Esta obra està inscrita com Ben Cultural d'Interés Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català en el còdic 08019/1446.[1]
Història i descripció
[editar | editar còdic]Esta font, també coneguda com El Sortidor, es va instalar inicialment en el terme de la llavors independent vila de Gràcia, a l'altura de l'actual passejada de Gràcia en la carrer de Provença, a on va ser inaugurada el 28 de juny de 1830. Posteriorment, en el transcurs del tumult de les Quintes de 1870, el general Eugenio Gaminde va situar en este lloc els seus canons, protestant per l'emplaçament de la font, que dificultava la seua estratègia. Llavors, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el seu trasllat, i el 14 de maig de 1874 es va colocar en la plaça Blasco de Garay —actual plaça del Sortidor—, en el Poble Sec. Este emplaçament no va acabar de convéncer al consistori, ya que el monument era massa gran per a una plazuela de chicotetes dimensions, i en el canvi de sigle, quan es va escomençar a urbanisar la montanya de Montjuïc, es va pensar en posar-l'en este lloc. Finalment, en 1918 va ser instalada en la plaça de Sant Jorge, prop de l'estàtua ecuestre del sant obra de Josep Llimona.[2]
La font està dedicada a la deesa romana Ceres, protectora de l'agricultura, advocaació molt apropiada per al seu emplaçament original en la vila de Gràcia, llavors majoritàriament rural. En el XIX era corrent dedicar les fonts a personages mitològics, i en la ciutat comtal va haver varis eixemples, com la font de Hércules o la font de Neptú; a la mateixa Ceres va haver dedicada una font en el jardí del General, desapareguda en 1877 en construir-se el parc de la Ciutadella.[3]
Està formada per un estany circular en diversos sortidors d'aigua, sobre el que s'alça una columna en quatre delfins en la base, que aboquen aigua per la boca. Esta columna té un capitel en forma de pechina, sobre el que se situa l'estàtua de la deesa, vestida en corfoll i duent en la mà uns mechons de blat. La resolució de l'obra és en un estil clasicista d'aire acadèmic, no en va el seu autor es va formar en l'Escola de la Llonja, sent discípul de Salvador Gurri.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Font de Ceres». Consultat el 26 de setembre de 2014.
- ↑ Fabre, Hortes y Bohigas, 1984, pp. 29-31.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 50.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Hortes i Inmaculada Julián. «Font de Ceres». Consultat el 26 de setembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fabre, Jaume; Hortes, {{{nom2}}}; Bohigas, {{{nom3}}} (1984). Monuments de Barcelona (en català), Barcelona: L'Avenç. ISBN 84-85905-21-0.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, {{{nom2}}}; Grandas, {{{nom3}}}; Hortes, {{{nom4}}} (2009). Art públic de Barcelona (en català), Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials. ISBN 978-84-96645-08-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de Ceres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.