Céfalo
En la mitologia grega, l'eolio Céfalo (grec: Κέφαλος, llatí: Cephălus) era fill de Deyoneo, rei de la Fócide, i Diomede.[1] Céfalo es va casar en Procris, una filla d'Erecteo,[2][3] i abdós s'havien jurat eterna fidelitat.[4] Li'l descriu com a resident en Tórico, Ática[5]i també com un dels reis dels atenienses.[6]
Eos, la deesa de l'aurora, estava condenada a enamorar-se consecutivament de mortals, per decisió d'Afrodita, que no li perdonava haver-la trobat en el llit en el seu amant Llaures. Despuix del desafortunat fi que va tindre el seu primer amat mortal, Orión, Eos es encaprichó de Céfalo. Ho va seqüestrar i va intentar fer-ho el seu amant, pero Céfalo la va rebujar recordant els vots de fidelitat de la seua esposa. Llavors Eos va tractar de convéncer-ho de que Procris faltaria a la seua promesa a canvi de riquees. Per a deixar que es convencera per sí mateixa, Eos va donar a Céfalo la forma d'un foraster, i baix esta apariència ho va deixar marchar per a que provara la castitat de la seua dòna. Fingint ser un atre, Céfalo va intentar sobornar a la seua amada en regals i Procris va accedir a gitar-se en ell.[7] En una versió alternativa, Procris es va gitar efectivament en un tal Pteleón a canvi d'una corona d'or i Céfalo va descobrir esta infidelitat.[3]
Céfalo va tindre un fill en Eos cridat Faetonte (que segons atres autors era fill d'un personage cridat també Céfalo pero d'identitat distinta), que posteriorment va ser furtat per Afrodita per a que cuidara dels seus temples. A lo manco en esta versió ya es confon a este Céfalo en un atre Céfalo, fill de Hermes i Herse.[8][9]
Mentrestant, Procris, avergonyida, va fugir fins a Creta, a on el rei Minos la va sobornar per a que fora el seu amant regalant-li a Lélape, un gos infalible en la caça, i una javalina que mai errava en el blanc, abdós regals d'Artemisa. Pero tement l'ira de l'esposa de Minos, famosa hechicera, es va disfrassar de chicon i va retornar a la seua terra natal, confortándose en la pràctica de la caça, de la que era gran aficionada.
El destí va voler que precisament en una cacera es tornara a trobar en Céfalo, que no la va reconéixer. Est envejava el sabueso i la llança de Procris, i li va propondre que li'ls venguera. Pero la jove, que ya s'havia donat conte de que Céfalo era el seu gran amor, li va contestar que solament li'ls donaria si la feya el seu amant. Céfalo va accedir, i en la seua primera cita Procris li va revelar, plorant i arrepenedida, la seua verdadera identitat. Aixina, abdós esposos es varen reconciliar, i varen tindre un fill cridat Arcisio, que succeiria al seu pare com a governant del seu regne. Este Arcisio va ser el yayo d'Odiseo, fill de Laertes.[7] Uns atres diuen que Céfalo va engendrar a un tal Cilio o Celeo, i que este a la seua volta va ser pare de Arcisio.[10]
Pero la despechada Eos no perdonaria ser abandonada per Céfalo i ho va maldir amargament, poc ans que començara a buscar un nou amor. Esta maldicció es va materialisar a través de Artemisa, a la que no li havia agradat res que els seus preciosos regals (el gos i la javalina) anaren objecte d'un tràfic tan immoral. Va fer que Procris sentira encara celosies de l'Aurora (Eos) i sospitara que el seu marit abandonara el llit sempre ans que ixquera el sol.
Céfalo estava un dia assentat junt a un arbre, acalorado despuix d'una cacera, cantant un chicotet himne al vent (Aura). Un paseante casual ho va sentir i va pensar que estava cortejant a una amant. Procris ho va saber i al sendemà va ser en la seua busca. Com estava assentat cantant el mateix himne, va pensar que li cantava a la seua antiga amant Aurora (Eos) i es va moure. Céfalo, sentint l'agitació en la maleza i creent que el soroll era d'un animal, va llançar l'infalible javalina en la direcció del sò i va travessar a Procris. Mentres moria en els seus braços, li va dir que «pels nostres vots nupcials, per favor no et cases mai en Aurora». Céfalo va quedar afligit per la mort de la seua amada Procris, i va acceptar el desterro a Tebas que li va impondre l'Areópago.
Allí va ajudar a Amfitrió de Micenas en una guerra en Tafos contra els teléboas i va ser recompensat en l'illa de Samos, que des de llavors va ser coneguda com Cefalonia. També va cedir al supost pare d'Heracles el sabueso infalible per a que pogueren donar mort a la rabosot teumesia, que estava causant estralls en la zona. Esta béstia no podia ser atrapada per designi dels deus, i quan Amfitrió li va llançar a Lélape (que tenia que capturar tot lo que es proponguera), es va plantejar un dilema en l'Olimp. Finalment Zeus va resoldre la situació convertint a abdós animals en roques.[11][5]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diomede: Διομήδη / Diomēdē.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 4
- ↑ 3,0 3,1 Biblioteca mitològica III,15,1.
- ↑ Higino, Faules 189
- ↑ 5,0 5,1 Biblioteca mitològica II 4, 7
- ↑ Faules 48
- ↑ 7,0 7,1 Faules 189.
- ↑ Escolio a Calímaco, Himnes, III (a Ártemis), 209
- ↑ Faules 241
- ↑ Escolio a Ilíada Il, 2, 173b; Eustacio, sobre la Ilíada 2. 631
- ↑ ANTONINO LIBERAL: Metamorfosis 41.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Céfalo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.