Lélape

En la mitologia grega, Lélape o Laelaps (en grec antic Λαῖλαψ Lailaps, ‘vent de tormenta’) era un gos que sempre atrapava al seu assut quan caçava. Va ser un regal que Zeus va fer a Europa i que posteriorment va passar a poder del seu fill Minos; este lo va regalar a Procris i més vesprada el gos va passar a ser propietat de Céfalo. En una atra versió, el gos va ser regalat a Procris per Diana. En una atra versió de la mitologia grega, Laelapo era un veloç gos que la deesa Diana havia regalat al jove Céfalo, amant de la caça. Un dia durant la caça, Laelapo va ser convertit en pedra pels deus, sent la seua postura tan natural que semblava estar a punt de botar.

Lélape

La mort de Procris (Morte vaig donar Procri, ca. 1495), de Piero vaig donar Cosimo. A la dreta, Lélape.

Versió de Antonino Lliberal i Apolodoro

Segons les obres del Pseudo-Apolodoro i la d'Antonino Lliberal, el gos va ser un regal de Minos a Procris.

Minos tenia el problema de que eyaculaba serps, escorpiones i aranyes que devoraven els genitals dels seus amants. Procris va conseguir ajudar-li introduint una bufa de cabra en la vagina de Pasífae, la dòna de Minos. Aixina, Minos tirava les alimañas en la bufa i després sí podia realisar l'acte sexual en Pasífae. En la versió de Apolodoro, Procris va donar a Minos un brebaje per a que res la danyara i després es va gitar en ell. A canvi d'esta ajuda, Minos va regalar a Procris el gos Lélape i una javalina que mai errava el blanc.

Versió de Higino i Ovidio

En canvi, en les versions arreplegades per Ovidio i Higino, el gos va ser regalat a Procris per Diana.

Referències

• HIGINO: Faules (Fabulae) 189.
• ANTONINO LIBERAL: Metamorfosis 41.
• OVIDIO: Metamorfosis:
  • Lélape: Llibre VII, 758 - 794. Text espanyol en Wikisource.
  • Mort de Procris: Llibre VII, 795 - 863. Text espanyol en Wikisource.
    • VII: text llatí en Wikisource.
• PSEUDO-APOLODORO: Biblioteca mitològica iii, 15, 1.
• ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
  • 33: Ca:
    • El Ca Major (Κύων ὀ μέγας; Canis, Canis maior), que pot ser Lélape, o ben algun dels gossos d'Orión. A este catasterisme se li crida moltes voltes Siri (Σείριος; Sīriŭs), que és el nom de l'estrela més lluenta de la constelació. A sovint s'identifica en un dels gossos de Orión a l'estrela Siri, i en l'atre a l'estrela Proción: la més lluenta de la constelació del Ca Menor, a la que correspon el catasterisme que en la llista de Eratóstenes du el número 42.
    • La Perrita (Canicŭla), que pot ser Mera.
      • Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
        • Text grec en Internet Archive; facsímil electrònic.