Melanipa (filla de Quirón)
En la mitologia grega, la filla del centauro Quirón, cridada Melanipa[1] (Μελανίππη: en grec antic, «egua negra»), Hipe[2] (Ἵππη: «egua»), i inclús Evipe[3] (Εὐίππη, «bona egua»), és un personage que va ser colocat entre les estreles com el catasterisme del Cavall.[4] Tant Higino com Eratóstenes es varen basar explícitament en una o potser dos de les obres d'Eurípides que s'han perdut i que es titulen precisament Melanipe encadenada i Melanipa sapient (cap a 420 a. C.).[5]
| Autor | Nom | Pare | Mare |
|---|---|---|---|
| Higino | Melanipe | Quirón | s/o |
| Eratóstenes | Hipe | Quirón | s/o |
| Virgilio | Ocírroe | Quirón | Cariclo |
| Juliol Pólux | Evipe | Quirón | Cariclo |
Eratóstenes
Hipe és la filla de Quirón, que es troba entre les estreles. D'esta es conta que es crie en el Pelio, dedicada a la caça i a la contemplació de la naturalea. Va ser enganyada per Éolo i seduïda i, fins a cert moment, va poder mantindre amagat lo ocorregut. Pero quan va quedar en evidència per l'unflament de la seua pancha, va fugir als monts; quan ella es trobava allí entre els dolors del part, va aplegar el seu pare en la seua busca, i Hipe imploró, a punt de ser descoberta, que es metamorfoseara la seua figura per a no ser reconeguda, i aixina es va convertir en egua i va parir a la criatura. En atenció a la seua pietat i la del seu pare va ser colocada per Ártemis entre els astres, en un punt des del qual no és visible per al Centauro: es diu que este és Quirón. La part atrassera del seu cos no es pot vore per a que no es reconega que és de sexe femení.[2]
Higino
Melanipe, filla del centauro Quirón, abans era coneguda com Tetis. Criada en el mont Helicón i aficionada a la caça, va ser cortejada per Éolo, fill d'Helén i net de Júpiter (Zeus), i va concebre un fill en ell. Quan es va acostar la seua hora, va fugir al bosc, per a que el seu pare, que la creïa verge, no vera que havia donat llum a un net. I aixina, quan el seu pare la buscava, es diu que ella va suplicar al poder dels deus que no deixaren que el seu pare la vera donar llum. En acabant de que el chiquet va nàixer, per voluntat dels deus ella va ser una egua que va ser colocada entre les estreles. Alguns diuen que era profetisa, i com solia revelar els plans dels deus als hòmens, va ser transformada en egua. Calímaco diu que perque ella va cessar en l'activitat de la caça i que també va deixar d'adorar a Diana (Artemisa), Diana la va transformar en la forma que hem mencionat. Per la raó anterior, també, es diu que ella està fòra de la vista del Centauro, que diuen que és Quirón, i que mostrara només la mitat del seu cos, ya que no volia que es coneguera el seu sexe.[6]
Vore també
Referències
- EURÍPIDES: fragments de Melanipa encadenada.
- ↑ HIGINO: Astronomia poètica 2, 18.
- ↑ 2,0 2,1 PSEUDO ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί) 18.
- The Katasterismoi: Part 1 i Part 2 en Sistema de Senyes Astrofísics de la NASA (en anglés).
- ↑ Juliol Pólux, IV 141
- ↑ En la nomenclatura astronòmica actual, la constelació que representa un cavall es denomina Equuleus. Esta constelació la formen tres estreles que representen solament el cap d'un chicotet cavall. Es troba en paralel a la constelació de Pegàs. El catasterisme de Melanipa es referix a una o una atra constelació depenent del mitólogo. En principi, el història de Melanipe fa referència a la constelació de Pegàs, que els antics grecs denominaven també com Hippos, i no a la constelació de Equulus, constelació esta que no és mencionada pel Pseudo Eratóstenes ni per Higino ni per Arato (tres autors antics de tractats d'astronomia mitològica), i que no apareix en el llistat de constelacions fins que ho fa en el Almagesto de Ptolomeo. També discutixen els mitòlecs que la constelació de Pegàs inicialment no es va considerar el catasterisme d'este animal mitològic. L'argument, propost pel Pseudo Eratóstenes, és que Pegàs, un cavall en ales, carix d'elles en dita constelació segons les descripcions més antigues com seria la del mateix Pseudo-Eratóstenes i la de Arato, per lo que esta identificació és poc creible. Per això defén la versió de que dita constelació va ser la catasterizaació de Melanipa, la filla de Quirón, transformada en egua. El Pseudo Eratóstenes, com fa Higino (autor este que provablement es basa en l'anterior per a la seua Astronomia poètica), també fa menció de l'obra teatral d'Eurípides com a font per a esta versió de l'història. [1], [www.ianridpath.com/startales/equuleus.htm], [www.theoi.com/text/aratusphaenomena.html]
- ↑ SMITH, William: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (1867).
- Reproducció en el lloc del Proyecte Perseus; en anglés.
- ↑ Astronomia poètica, 2, 18.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melanipa (hija de Quirón)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.