Apolo de Belvedere
Apolo Belvedere, Apolo de Belvedere o Apolo pitio és una famosa estàtua de marbre que representa al deu grec Apolo. Forma part del Museu Pío-Clementino, en el Vaticà, una de les unitats dels Museus Vaticans. La seua datació i autoria són disputades i la seua procedència és desconeguda, pero generalment li la considera una còpia romana d'un original grec que es va perdre. Redescubierta en el Renaixença, va ser exposta des de 1511 en el Cortile del Belvedere del Vaticà, d'a on va rebre el seu nom. Es va fer célebre entre els admiradors de l'art grecolatino, i durant molt temps va ser considerada la representació ideal de la perfecció física masculina i una de les més importants relíquies de l'Antiguetat clàssica. Va ser copiada vàries voltes, reproduïda en gravats de llarga circulació i va assumir el paper d'un dels principals símbols de la civilisació occidental. A partir de mediats de el XIX el seu prestigi va començar a declinar, i en la primera mitat de el XX va aplegar al seu nivell més baix, vista com una creació sense expressió. Actualment ha recuperat part de la seua antiga fama, i encara que varis estudiosos encara siguen crítics sobre el seu mèrit artístic, s'ha consagrat com la més coneguda de les representacions del deu, i com un icon molt popular.
El deu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Apolo.
Apolo va ser un dels deus més importants i populars de la mitologia grega. Un dels dotze olímpics, era fill de Zeus i Leto, i germà mellizo d'Artemisa. Els seus atributs i funcions eren innumerables, lo que ho va tornar un dels deus més venerats de l'Antiga Grècia, preservant el seu prestigi també en l'era romana. El seu mit té orígens remots, i en el temps d'Homero va tindre gran prominència en el panteón grec. Era identificat en el sol i en la llum de la veritat, de la raó i de la consciència. Deu de la profecia i de l'inspiració artística, era patró del més famós oràcul de l'Antiguetat, l'Oràcul de Delfos, i líder de les Muses. Era també un deu civilizador i pacificador, presidint sobre les lleis de la religió i sobre les constitucions de les ciutats.[1] Iniciador, pedagogo i el perfecte erastés, era símbol de la joventut eterna i el protector dels jóvens que ingressaven en la vida adulta.[2] Era el deu de la mort súbita, de les plagues i malalties, pero també el deu de la curació i de la protecció contra les forces malignes. Ademés d'això era el deu de la bellea, de la perfecció, de l'harmonia i de l'equilibri, estava unit a la naturalea, a les herbes i a les raberes, i era protector dels pastors, mariners i arquitectes. Va tindre innumerables amors i gran descendència, i va ser associat sincréticament a numerosos deus d'atres tradicions. El seu simbolisme i iconografia varen travessar els sigles i permaneixen fins a hui influents en la cultura occidental.[1]
Descripció i orige
[editar | editar còdic]
De dimensions per damunt de lo natural (2,24 m),[3] l'Apolo de Belvedere està en actitut dinàmica, com si caminara. Es recolza en la cama dreta, que ve cap a avant i es recolza sobre el tronc d'un arbre en el qual trepa una serp, mentres que l'esquerra, llaugerament flexionada, està arrere. Calça sandalias i té un cos atlètic, pero de molejat suau, està nuet; és encara jove, pero ya és un home adult, com a mostra el seu semblant impasible; no obstant, permaneix impúber com una image de bellea i joventut eternes, els seus atributs; un mant s'envol en torno del coll, cau per l'esquena i els seus plecs continuen envolent el braç esquerre, estés horisontalment. El braç dret està baixat, recolzat en la part superior del tronc, i el cap es torna a la seua esquerra, adornada per un complex pentinat de cabells llarcs i rullats. Del muscle dret descendix al pit un cinturó que sosté al tors i capciona, per l'esquena, un carcaj de fleches.[4]
A pesar del seu estat de conservació prou bo quan va ser redescubierta, li faltaven les mans, elements essencials per a identificar els atributs que duyen i les accions que es realisen.[4] En general es creu que estaria en l'acte de disparar una flecha, l'arc de la qual estaria en la seua mà esquerra.[5] Uns atres imaginaven que esta mà sostindria l'égida de Zeus, o una branca de llorer, o una flecha.[6][7] Existixen alguns vestigis en el tronc de l'arbre que varen ser interpretats com a fragments d'un ram de llorer adornat en faixes.[5]
Res se sap sobre la seua procedència, la seua autoria és incerta i l'anàlisis estilístic no és concloent. En general, es creu que és una còpia de l'época Antonina d'un original grec en bronze, perdut, d'autoria atribuïda ara al ateniense Leocares, actiu en la fase final del periodo clàssic, a voltes a un escultor desconegut del periodo helenístico, pero pot ser també una creació romana original, en una relectura eclèctica del cànon clàssic grec.[4][5] El Apolo Belvedere va ser identificat històricament en una estàtua d'Apolo atribuïda a Leocares citada per Plinio el Vell i Pausanias com estant instalada davant del temple d'Apolo Patroos en Atenes, i esta referència va ser moltes voltes repetida com una evidència de l'autoria. Si la conexió fòra correcta, això colocaria la seua datació entre 350 i 325 a. C.[3] El problema és que tant Plinio com Pausanias citen l'obra pero no la descriuen, tornant la cita una evidència dèbil,[8][9] i no va sobreviure cap atra obra atribuible en seguritat a Leocares, lo que podria establir un reconeiximent definitiu per afinitats estilístiques.[3] Per un atre costat, guarda una gran semblança estilística en la Diana de Versalles, una escultura per tradició atribuïda a Leocares,[10] i ya va ser sugerit que abdós estàtues podrien originalment haver format un mateix conjunt. Recentment varen ser trobats fragments de lo que semblen ser mòles del Apolo en un antic taller d'escultura en Baiae, en el sur d'Itàlia, junt en atres mòles que varen ser datats en el periodo clàssic.[3]
La seua datació es torna més problemàtica per constatar-se que vàries de les seues característiques no pertanyen al classicisme típic, pero poden ser variacions introduïdes pel copista.[3] Brunhilde Ridgway va senyalar que l'estil del seu cabell no es va documentar en l'época clàssica, només apareix en el helenisme i de nou entre els romans.[5] L'estil de la sandalia també va ser posat en discussió. Segons pareix es tracta d'un model que no pot ser datat abans de el III (Ridgway) o II (Albertson), sent possiblement una invenció romana. Si esta sandalia no és una llicència poètica del copista, ella tornaria al Apolo original una creació definitivament helenística o romana, pero això, en l'absència d'atres còpies, no pot ser provat.[3][5] De la mateixa forma, la seua postura, en el braç esquerre elevat, el cos en lleu torsió i el moviment de les cames són traços comuns en el helenisme.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 "Apollo". In: Encyclopædia Britannica Online. 12 de decembre de 2009
- ↑ Neill, James. The origins and role of same-sex relations in human societies. McFarland, 2009, p. 146
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Albertson, Fred. "Apollo Belvedere". In: Gagarin, Michael & Fantham, Elaine (eds). The Oxford encyclopedia of ancient Greece and Rome. Volume 1. Oxford University Press, 2010, p. 138
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mattusch, Carol C. Classical bronzes: the art and craft of Greek and Roman statuary. Cornell University Press, 1996, pp. 142-146
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ridgway, Brunilde Sismondo. Hellenistic sculpture: The styles of ca. 331-200 B.C. University of Wisconsin Press, 2001, pp. 93-94
- ↑ Furtwängler, Adolf. Masterpieces of Greek Sculpture: A Séries of Essays on the History of Art, 1885. Reimpressió Cambridge University Press, 2010, pp. 405-407
- ↑ Harrison, Jane Ellen. Ancient Art and Ritual, 1913. Reimpressió Forgotten Books, 2007, pp. 109-110
- ↑ Pausanias. Description of Greece. Athens, 1.3.4
- ↑ Sillig, Karl Julius. Dictionary of the artists of antiquity: architects, carvers, engravers, modellers, painters, sculptors, statuaries, and workers in bronze, gold, ivory, and silver, with three chronological tables. London: Black & Armstrong, 1837, p. 67
- ↑ Artémis à la biche, digues-te "Diane de Versailles". Atles database, Museu del Louvre
Vore també
[editar | editar còdic]- Apolo
- Escultura grega clàssica
- Museus Vaticans
- Laocoonte i els seus fills
- [[Archiu:{{#switch:Art|20px|Vore el portal sobre Art]] Portal:Art. Contingut relacionat en Art.
- [[Archiu:{{#switch:Grècia|20px|Vore el portal sobre Grècia]] Portal:Grècia. Contingut relacionat en Grècia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apolo de Belvedere» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.