Anar al contingut

Àmfora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Àmfora
Àmfores del castell de Bodrum, Turquia.
Àmfora ática geomètrica, c. 725 a. C.– 700 a. C..
Erro al crear miniatura:
Un àmfora romana.

Un àmfora[1] ( ‘portar per abdós costats’; en latín: amphora)[2] és un recipient ceràmic de gran tamany en forma globular o ahusada, en dos torres i un llarc coll estret utilisat en l'antiguetat per a transport i almagasenament. Es coneix com a got, especialment en la ceràmica grega.[3][4][5] Les més grans eren transportades per dos persones.[6]

El nom àmfora prové de la paraula

  1. REDIRECT Plantilla:Polytonic, ‘portàtil per abdós costats’.[2] <
  2. REDIRECT Plantilla:Polytonic, ’entorn’ +
  3. REDIRECT Plantilla:Polytonic, ’dur’.[7]

Hi ha una gran variació en la forma i el tamany de les àmfores. Els principals tipos de nivell superior són el àmfora de coll, l'àmfora panzuda, el àmfora de transport i el àmfora de torres. Ademés, s'han identificat numerosos subtipos de àmfores, especialment de àmfores de coll i panzudas.[8]

Història

Els primers eixemples del tipo de àmfora deriven de formes cananeas [6] provinents de l'Oriente Pròxim, de Líban i del llitoral siri de el XV[9] Varen ser amprades primer pels pobles egeos de Creta i els minoicos, en la ciutat cretense de Cnosos. Els grecs provablement varen adoptar la forma del àmfora d'Egipte. Les àmfores de coll es coneixien ya en el periodo protoático geomètric, mentres que les àmfores panzudas es varen desenrollar en el VII Els romans varen adquirir la forma del àmfora de la Magna Grècia al voltant de el IV[3]

Les àmfores s'utilisaven principalment per al transport i almagasenament de substàncies líquides, com a principal mig d'almagasenament de la raïm, el vi, les olivas, l'oli d'oliva, els cereals, el peix [9] i atres productes bàsics, també salses de peix, tipo garo, i també fruts secs, com les armeles i figues.[10] S'utilisaven especialment en el comerç marítim.[3] Les àmfores també s'usaven com urnes funeràries. Ademés, servien com a premis en les festes Panateneas celebrades en Atenes (àmfores panatenaicas), quan s'omplien en oli d'oliva. Donada la seua fabricació i matèria primera barates, es feyen en grans cantitats

La fabricació de àmfores es va detindre al voltant de l'época de la conquista àrap en el VI, despuix de lo que les àmfores varen ser reemplaçades per barrils de fusta i recipients de cuiro.[3]

En el domini de l'arqueologia, l'anforología és una especialitat molt desenrollada. L'existència d'un gran número de tipos de àmfores, la seua evolució de llarga duració i una vasta zona d'us en l'Antiguetat, constituïx un element important de datació.

Els primers tipos grecs presentaven un perfil curve continu. Les àmfores més modernes i les romanes presenten clarament diferenciada la part alta (coll i boca) del restant del cos.

Encara que són majoritàriament de ceràmica, s'han trobat àmfores de metal i d'atres materials.

També, anteriors a les àmfores gregues, es troben les d'orige minoico i cretomicénico, pròpies de la cultura egea que, si be en un inici serien imitació pura de les àmfores egipcíaques, adquiririen gran originalitat en el temps. Fetes principalment de bronze, les àmfores i vasijas egeas, representaven, sobretot, motius marins: peixos, polps, algues, caragols i estreles de mar.

Antiga Roma

Les àmfores romanes eren recipients de terracota fets en torne de alfarero. Durant el procés de producció, primer es fabricava el cos i després es deixava secar parcialment.[11] Després s'afegien rolls d'argila per a formar el coll, la vora i les torres.[11]

Es coneixia l'edat del vi per les inscripcions que es posaven sobre les àmfores, que expressaven l'any del consulat en que s'havia depositat, la cantitat i l'espècie de vi que hi havia lo que va donar orige a l'expressió de meliore, nota per a indicar un vi més preciós i delicat.

Les àmfores varen tindre també atres usos menys decents, sobre els que va impondre Vespasià un tribut. No fa molt temps que en Nàpols s'acostumava enterrar una espècie de àmfores plenes de vi el dia en que naixia un chiquet, les que no es descobrien fins a l'época en que contrea matrimoni.

El primer tipo de àmfora romana, Dressel 1, apareix en Itàlia central a finals de el II[12] Este tipo tenia parets grosses i un característic revestiment roig. Era molt pesat, encara que també resistent. Cap a mediats de el I comença a generalisar-se l'us de la cridada Dressel 2-4.[13] Este tipo de àmfora presentava algunes ventages en ser més llaugera i en parets més primes. S'ha calculat que mentres que en un barco cabien aproximadament 4500 Dressel 1, era possible acomodar 6000 Dressel 2-4 en el mateix espai.[14] Els Dressel 2-4 es fabricaven a sovint en els mateixos tallers utilisats per a la producció de Dressel 1, que ràpidament varen deixar d'utilisar-se.[13]

Al mateix temps, en Cumas (sur d'Itàlia), comença la producció del tipocadii cumani (Dressel 21-22). Estos recipients s'utilisaven principalment per al transport de fruta i es varen usar fins a l'época mesoimperial. Simultàneament, en el centre d'Itàlia, es produïen les cridades àmfores "Spello", chicotets recipients, per al transport de vi. En la costa adriática, els tipos més antics varen ser reemplaçats pel tipo Lamboglia 2, un àmfora per a vi produïda comunament entre finals de el II i el I a. C. Este tipo evoluciona posteriorment cap al Dressel 6A, que es torna dominant durant l'época augustea.

En les províncies gales, els primers eixemples de àmfores romanes varen ser imitacions locals de tipos preexistentes, com Dressel 1, Dressel 2-4, Pascual 1 i Haltern 70. La producció gala més típica comença en els tallers de ceràmica de Marsella a finals de l'época augustea. El tipo Oberaden 74 es va produir de tal manera que va influir en la producció d'alguns tipos itálicos.[13]

Pesos i mides

Les àmfores variaven molt en altura. Les més altes aplegaven a medir fins a 1,5 m mentres que unes atres tenien menys de 30 centímetros. A les més chicotetes li les cridava anforisco (lliteralment "menudes àmfores"). La majoria tenien uns 45 centímetros d'altura.

Va haver un alt grau d'estandardisació en algunes variants, com en les àmfores de vi, que tenia una capacitat d'uns 39 litros, donant lloc a la àmfora cuadrantal com a unitat de mida en l'Imperi romà. Ademés, el terme també és sinònim d'una unitat romana de capacitat.[15]

El volum mig contingut en una àmfora romana va ser un peu cúbic, aproximadament 26,20 litros.[16] És important, puix el pes de lo contingut en un àmfora reblix d'aigua, donava lloc al talent, com la mida de pes i també com a unitat monetària. En unitats de mida volumètriques gregues, un àmfora de líquit equivalia a una metreta aproximadament 39 litros.[3][17][18] en Roma, en 32,3 kg o litros d'aigua; en l'Antic Egipte per a omplir el àmfora mija es necessitaven 27 kg o litros d'aigua,[18] i en Babilonia 30,3 kg o litros d'aigua.[19]

Referències

  1. ↑ La Real Acadèmia Espanyola, la considera del gènero femení.
  2. ↑ 2,0 2,1 Liddell, Henry George; Scott, Robert(1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-07-06.(en en)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Castrén, Paavo; Pietilä-Castrén, Leena (2000). «Amfora; Mitat ja painot; Nikosthenes; Panathenaia-amfora», Antiikin käsikirja (en fi), Otava, pp. 33–34, 346–347, 369, 398. ISBN 951-1-12387-4.
  4. ↑ «Amphorae» (en en). Classical Art Research Center, University of Oxford. Consultat el 2025-07-06.
  5. ↑ «A Visual Glossary of Greek Pottery» (en en). Archivat des de l'original, el 2025-05-09. Consultat el 2025-07-06.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Àmfora». Archivat des de l'original, el 2022-01-22. Consultat el 2025-07-08.
  7. ↑ Liddell, Henry George; Scott, Robert(1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-07-07.(en en)
  8. ↑ Sparkes, Brian A. (1991). Greek Pottery: An Introduction (en en), Manchester University Press, p. 80. ISBN 0719029368. Consultat el 2025-07-07.
  9. ↑ 9,0 9,1 «vindre/ El paper de les àmfores romanes, gregues, fenicias… en el transport del vi». Archivat des de l'vindre/ original, el 2022-01-21.
  10. ↑ «Les Àmfores». Consultat el 2025-07-08.
  11. ↑ 11,0 11,1 Peacock, D. P. S.; Williams, D. F. (1986). Amphorae and the Roman economy: an introductory guide, London; New York: Longman, p. 45.
  12. ↑ Panella, 2001, p. 177.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Panella, 2001, p. 194.
  14. ↑ Bruno, 2005, p. 369.
  15. ↑ Smith, Sir William; Charles Anthon (1851) A new classical dictionary of Greek and Roman biography, mythology, and geography partly based upon the Dictionary of Greek and Roman biography and mythology New York: Harper & Bros. Tables, pp. 1024–1030
  16. ↑ «Talent (Biblical Hebrew), unit of measure» (en en). unitconversion.org. Consultat el 2025-07-08.
  17. ↑ Smith, William; Wayte, William; Marindin, G. E.(1890).Dictionary of Greek and Roman Antiquities.Little, Brown and Company.Consultat el 2025-07-07.(en en)
  18. ↑ 18,0 18,1 Greek and Roman technology (en en), p. 487..
  19. ↑ Herodotus, Robin Waterfield and Carolyn Dewald, The histories (1998), p. 593.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Àmfora&oldid=1632214»