Anforisco

Anforisco

«Amphoriskos bivalvia», o de dos closques (IV). Museu del Petit-Palais, París.

Anforisco (, en latín: amphoriscus; diminutivo, ‘menuda ánfora’) és un got grec de chicotet tamany i cos elíptic. Encara que diferents museus oferixen una variada i contradictòria tipologia, en els manuals d'arqueologia i ceràmica es descriu en boca àmplia i exvasada, dos torres grans enfrontades que baixen de la boca als muscles de la peça, i una chicoteta base plana.

La seua forma s'assembla, com el seu nom indica, a una chicoteta ánfora, generalment un ánfora de coll o un ánfora de transport. Té un coll similar i un cos que s'estretix  cap a avall i, normalment, dos torres. La seua altura sol ser d'uns 10 cm. Es feyen no solament d'argila, és dir, de ceràmica, sino també de vidre.

S'ha estudiat també un model més chicotet («anforisco cucurbitula», 10-14 cm d'altura) i també molt freqüent en els inventaris de les excavacions. Les conclusions més acceptades han dut a pensar que este model 'cucurbitula' (en llatí «cucurbita» ο «cucurbitula», denomina al carabasseta) no era una vasija, sino una ventosa el supost us de la qual seria el de sacacorchos o abrebotellas per als sagells o tapons de resina o peix que tancaven les ánforas. Un atre us provable de l'anforisco que s'ha documentat arqueológicament ha segut el de "mànec fix al tapó", de forma similar a lo observat en les pinyes incrustades en els taps de certes ánforas d'Albenga.

• 
  Forma de l'anforisco per fòra i per dins.
• 
  Anforisco chiprà de terracota, c. 850–750 a. C.
• 
  Anforisco de terracota, c. 575–500 a. C.
• Erro al crear miniatura:
  Anforisco de vidre, 500–400 a. C.
• 
  Anforisco de terracota, 300 a. C.
• 
  Ánfora de vidre, I
• Erro al crear miniatura:
  Anforiscos de vidre, I/II.

Vore també

• Tipologia de gots grecs

Bibliografia

• Beltrán Lloris, Miguel (1970). Les ánforas romanes en Espanya, Saragossa, pp. 76-82.