Anar al contingut

Sacacorchos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sacacorchos
Sacacorchos d'ales (metal)

Un sacacorchos, també denominat descorchador, és una ferramenta composta, usualment, per una hèliç metàlica en un mànec o una palanca; es va inventar per a extraure els tapons de corcho dels flascos i botellas de vi o aixarops embotellats. Els sacacorchos es fabriquen en materials tan diversos com plàstic, metal o fusta pero l'espiral sempre és d'acer.

Tipos

Hi ha diferents tipos de sacacorchos:[1]

  • De botella, el més habitual que a la seua volta adopta diferents formes
    • Plegable, propi d'hostaleria ya que es pot dur en la bojaca.
    • D'ales que s'alcen en introduir la barrena facilitant aixina l'extracció en fer palanca. És molt comú en l'àmbit domèstic.
  • De paret, adossat a la paret i que es acciona por sistema de palanca.
  • De làmines o lengüetas - consistent en dos làmines metàliques que s'introduïxen en els laterals del coll de la botella extraent d'esta forma el corcho intacte. També permet reintroducir el tapó
  • De palanca - Este tipo de sacacorchos[2] utilisa una palanca per a descorchar una botella de vi. En baixar la palanca fa que l'espiral perfore el corcho, acte seguit deu alçar la palanca per a llevar el corcho de la botella
  • D'aire comprimit - s'injecta aire en una bomba travessant el tapó en una agulla. La corrent d'aire fa elevar el tapó, pero pot perjudicar l'estructura del vi, per lo que és poc utilisat.

Història del sacacorchos

Dos sacacorchos.

La primera mostra del sacacorcho es remonta al XVII en Anglaterra.[3] Els primers sacacorchos eren similars a la ferramenta en la que s'extreen les bales dels fusils, segons es descriu en la primera palesa, registrada per Samuel Henshall en 1795.[3]

Quan va proliferar el hàbit d'utilisar un corcho per a tancar les botelles de vi, durant el XVIII, també ho va fer l'us de l'utensili. cita requerida En este temps apareix la botella cilíndrica, llavors el corcho queda a la mida de la botella per a no derramar cap líquit i aixina facilitar l'almagasenage horisontal. esta forma d'almagasenage propicia que s'adherixca a la botella de manera que és per açò que es va tindre que ingeniar un utensili capaç d'extraure el tapó d'estes botelles. Aun cuando Samuel Henshall no és l'inventor directe del sacacorchos, va adherir una roda al disseny per a que no se sumergixca de més el sacacorcho i facilitar l'extracció. El seu palés tenia una forma de "T".


En l'any 1802 és quan Edward Thompson afig al disseny un "capell" metàlic que envol la boca de la botella i en acabant de que l'espiral perfora el corcho ho fa ascendir i eixir.[4] Durant el XIX la ferramenta va ser evolucionant, generant-se distints models.[5]

El sacacorchos d'ales, en dos palanques i els seus engranages (que assemblen dos grans ulls, lo que li val el sobrenom de "el muçol"), és un disseny de 1932 atribuït a l'industrial vasc David Olañeta, per a la seua marca BOJ, que encara hui els produïx.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Segarra Montaner, Oriol (2004). Winesoft: El software per a aficionats al vi, AMAT, pp. 190. ISBN 8497351207, 9788497351201.
  2. ↑ Tipos de sacacorchos de palanca
  3. ↑ 3,0 3,1 «Història i orige del sacacorchos – Comenge» (en és). Consultat el 13 de maig de 2020.
  4. ↑ «seua-història/ Copia archivada». Archivat des d'el seua-història/ original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 5 d'octubre de 2012.
  5. ↑ Segarra Montaner, Oriol (2004). La cultura del vi: una guia amena per a passar d'iniciat a expert en vins, AMAT, pp. 114. ISBN 8497351142, 9788497351140.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 9 de maig de 2018 (en és).