Anar al contingut

Albenga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Albenga
Batisteri del V.

Albenga (Arbénga en ligur) és un municipi italiano de 23.888 habitants en la província de Savona. Es troba en el golf de Gènova en la Riviera italiana. L'economia es basa en el turisme, el comerç local i l'agricultura.

Història

La ciutat té orígens celtes, sent la capital dels ligures i va florir com el municipium de Albingaunum en l'Imperi romà, per la seua posició estratègica com a lloc de pas de la costa a l'interior, i la via Julia Augusta, la calçada romana costera, inaugurada en l'any 13 a. C. Una mida de la prosperitat agrícola de la regió és que Próculo de Albingaunum (eixecutat cap a l'any 281), va ser capaç de reunir i armar a 2000 esclaus propis dels seus latifundis per a opondre's a l'emperador Probo durant la [[crisis del sigle III|crisis del III]].

Des de mediats del V Albenga va ser sèu d'un bisbat. El seu batisteri paleocristiano, que potser data de llavors, queda ara una miqueta per baix del nivell del carrer modern. Depòsits aluvials duts pel torrencial Centa han anat enterrant poc a poc la secció meridional de la Albingaunum romana i el seu port.

Albenga té un centre històric ben conservat, conservant la planta romana i rodejada per muralles antigues. Encara conserva quatre de les seues torres migevals i atres construïdes, segons planta romana, entorn a un pati.

La fortuna de Albenga va declinar en l'auge de Gènova, pero ara prospera de nou com a centre turístic i agrícola.

En el XV els espanyols els varen dur la devoció a Santa Eulalia, l'iglésia de la qual hui dia ha desaparegut, encara que la gent del seu antic barri seguix formant part de la festa del "Pali dei Rioni ingauni": la fi de semana del Quatre de Juliol, desafiu entre els quatre barris històrics de la ciutat vella: Sant Joan, Santa Eulalia, Sant Siro i Santa María; tots els participants dels districtes estan vestits en trages migevals.

Museus

  • Museu Diocesà de Albenga lloc de la 1982 en la casa del bisbe, en sales decorades en fresca i XV, en part, presenta l'exposició d'obres d'art i materials proventienti de l'excavació de la catedral. Entre les pintures destaquen un Sant Joan atribuïx a Caravaggio Reni i el Martiri de Santa Catalina de Guido Reni.
  • Ingauno Museu establit en 1933 per Nino Lamboglia en un palau antic de la ciutat, arreplega els objectes medievals i romans (escultures, gravats, sarcòfecs i fresca dels sigles XV), coleccions arqueològiques i epigràfiques.
  • Naval romana museu, fundat en 1950, prop del palau de Cepolla Pelut i reunix a més d'un ánfora romana mil recuperat d'un barco en el I es va afonar en les aigües de Albenga. Va ser el primer barco de càrrega romà descobert i explorat el fondo de la mar Tirreno. La recuperació primerenca es va produir en 1950 per l'ungla de la nau. Ademés hi ha una secció en materials de les coves prehistòriques del Valle de Pennavaira
  • Museu de la civilisació del petròleu, en un lloc d'un antic molí de propietat de la família de Sommariva, l'exposició etnogràfica es dedica a la transformació de les olives, l'oli d'oliva i el vi.
  • Mostra una Palazzo Oddo, en l'exposició Transparència Màgia i atres espais per a exposicions temporals, en l'interior hi ha el famós Blue Plate Albenga.
  • Galeria d'Art Modern Albenga G.A.M.A. en la Piazza Sant Michele 4

Cuina

Entre les especialitats locals més famosos són:

  • Espárragos púrpura
  • Zucchini trompeta
  • Espinosa carchofa
  • Tomata cor de bou
  • Les galletes en llavors de fenollera, coneguts en la gerga local Baxin de Arbenga (trad. Baci d'Albenga)
  • L'oli d'oliva verge extra Oliva Taggiasca

Entre les begudes:

Evolució demogràfica

Ciutat agermanada

Enllaços externs

Commons



Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albenga&oldid=1488299»