L'escut de Heracles
L'escut de Heracles (en grec antic Ἀσπὶς Ἡρακλέους: Aspis Hêrakleous; en llatí, Scutum) és un fragment d'èpica grega, compost per 481 llínees d'hexàmetros. El tema de l'episodi és l'expedició d'Heracles i Yolao contra el fill de Llaures cridat Cicno, qui havia desafiat a Heracles a un combat quan este passava prop d'Itone (Tesalia). El història està narrada en una dicció recarregada i pesada. La secció va sobreviure aparentment pel plaer que proporcionava el seu meticulosa descripció de les imàgens i vinyetes representades en extravagants relleus sobre l'escut fet per Hefesto per a Heracles. L'obra va ser acríticament atribuïda a Hesíodo en l'antiguetat, pero provablement anara escrita en el VI a. C., imitant l'estil homérico.
La popularitat de L'escut de Heracles en l'Atenes de el VI a. C. pot calcular-se a partir de les ocurrències en les que es detecta la seua presència en vasijas áticas d'entre 565 i 480 a. C.[1] La provabilitat de transmissió oral i lliterària durant la mateixa época també ha segut estudiada.[2]
L'escut de Heracles va ser imprés per volta primera, inclós en les obres completes de Hesíodo, per Aldo Manucio en Venècia (1495);[3] el text procedia de manuscrits bizantinos. En l'época moderna varis papirs han oferit seccions del text, notablement un papir del sigle I en Berlín,[4] un papir de el II d'Oxirrinco[5] i el papir Rainer de Viena, de el IV . Hi ha numerosos texts de el XII a el XV.
Compare's esta obra en el «Escut de Eneas» de Virgilio[6] i la molt més breu descripció de l'escut de Creneo en la Tebaida.[7] El gramàtic Epafrodito de Queronea va escriure un comentari sobre L'escut de Heracles en el I d. C. que no es conserva, pero apareix citat vàries voltes per Esteban de Bizancio.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hesíodo, Lattimore, R. A. (1959). The works and days. Theogony. The shield of Herakles, Ann Arbor, University of Michigan Press. OCLC 312161.
- Hesíodo, Athanassakis, A. N. (1983). Theogony; Works and days; Shield, Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-2998-7. Traducció, introducció i comentari.
- (1986).36(1)
- 38–59. Bibliografia de la génesis de L'escut de Heracles en p. 38, nota 1.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1984).(88)
- 523–539.
- ↑ Janko (1986), p. 40.
- ↑ Hesiod (1495). Theocriti Eclogae XXX: Hesiodi Theogonia, ejusdem Scutum Herculis, ejusdem Georgicon ll. II., Venècia: Aldus Manutius Romani. OCLC 67874126.
- ↑ Papir de Berlín 9774.
- ↑ Papir de Oxirrinco 689.
- ↑ Virgilio, Eneida viii.617–731.
- ↑ Tebaida ix.332–338.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El escudo de Heracles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.