Metimna transcrito també baix la forma Mithymna (grec Μήθυμνα) i igualment cridada Molyvos (grec Μόλυβος) és una ciutat grega situada en la costa nort de l'illa de Lesbos, a una sesentena de kilómètros de Mitilene, la principal ciutat de l'illa. En 2001 tenia 1667 habitants. Constituïa un municipi homònim, que englobava 3 llogarets aledaño (Argennos, Lepetymnos i Sykaminea) aplegant aixina a 2433 habitants, pero despuix de la reforma de 2010 del Pla Calícrates va perdre el seu estatus de municipi i va ser integrada en el municipi de Lesbos.[1]

Metimna (ciutat)

Geografia

 
Foto aérea de Metimna.

És la segona ciutat més important de l'illa. Està ubicada al noreste d'Ereso, al nort de Plomari i al noroest de Mitilene.

Es troba en la part septentrional de l'illa de Lesbos, a uns 6 km al nort de la popular ciutat playera de Petra. Una de les construccions més notables de la ciutat és l'antiga fortalea genovesa, situada en el tossal del centre de la ciutat.

Història

 
Restants de l'antiga Metimna.

Metimna (Methymna, Μήθυμνα, en les monedes Μέθυμνα o Μάθυμνα) va ser una ciutat de Lesbos, la principal despuix de Mitilene. Estava al nort de l'illa, en la costa front a la zona pròxima a la ciutat misia de Torre. El seu territori era veí de Mitilene.

En época remota va conquistar Arisbe o Arisba, una de les atres ciutats de l'illa, i va sometre a l'esclavitut a les seues ciutadans.[2]

Segons alguns autors, colon procedents de Metimna varen ser els fundadors de la ciutat de Torre, en Misia.[3]

En el 428 a. C., quan les ciutats de l'illa es varen rebelar contra Atenes en la guerra del Peloponeso, Metimna no les va secundar, per lo que va ser atacada pels de Mitilene, pero no va conseguir ocupar-la. Per això, quan els atenienses varen conseguir sometre de nou l'illa de Lesbos, Metimna no va ser castigada.[4] En lloc de pagar tribut, la ciutat donava a la Lliga de Delos un contingent naval.[5]

En el 411 a. C., una expedició procedent de Quíos va conseguir que Metimna se sublevara contra Atenes pero en seguida va ser recuperada pels atenienses.[6]

Despuix de la batalla de Arginusas, en 406 a. C. Metimna va caure en mans dels espartanos, i la conducta llavors de Calicrátidas va ser magnánima en contrast en la dels atenienses quan Mitilene i atres ciutats s'havien rebelat.[7] Seguia sent aliada dels espartanos quan, cap a 390/89 a. C. va ser atacada per una expedició ateniense comandada per Trasíbulo, que va véncer en la batalla i va devastar el territori pero no sembla que poguera ocupar la ciutat.[8]

Poc temps despuix va deure tornar a aliar-se en Atenes ya que va ser una de les ciutats fundadores de la Segona Lliga ateniense i ademés en el 378 a. C. es va firmar un tractat entre Atenes i Metimna.[9]


En el 333 a. C. va ser presa pels perses dirigits per Memnón de Rodas[10] pero un any despuix va ser recuperada en un tractat pels macedonios.[11]

En el 154 a. C. és mencionada en un tractat entre Roma, Pérgamo i Bitinia,[12] i sembla que llavors va ser quan els habitants d'Antisa es varen traslladar a Metimna.[13]

Va ser el lloc de naiximent del poeta i músic Arión de Metimna i pot ser que també del historiador Mirsilo.

En Metimna estava el santuari de Palamedes, mencionat a principis de el III en la Vida de Apolonio de Tiana, V, 13.

En época cristiana va ser sèu d'un bisbat i en el 1084 va ser feta sèu metropolitana.

Es menciona com un lloc de resistència als turcs de el XII al XV. Va passar als otomans en 1462 i va ser sèu d'un kaza del sanjak de Metelin (Mitilene). Va retornar a Grècia en l'illa de Lesbos en 1913 i va ser anexada en 1914.

El seu nom modern baix els otomans va ser Molivo.

Referències

  1. ↑ «Pla Calícrates». Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 2 de juny de 2012.
  2. ↑ Estrabón XIII,1,21; Heródoto I,151.
  3. ↑ Estrabón XIII,1,58.
  4. ↑ Tucídides III,2; III,18; III,50.
  5. ↑ Tucídides VI,85; VII,57.
  6. ↑ Tucídides VIII,22-23.
  7. ↑ Jenofonte, Hélénicas I,6,12-15.
  8. ↑ Jenofonte, Helèniques IV,8,28-30; Diodoro Sículo XIV,94.
  9. ↑ Inscriptiones Graecae|IG II² 42; IG II² 107.28; IG II² 43.81.
  10. ↑ Arriano, Anábasis II,1,1.
  11. ↑ Arriano, Anábasis III,2,6.
  12. ↑ Polibio XXXIII,11.
  13. ↑ Tito Livio XLV,31; Plinio el Vell V,31.


Referències