Ereso
Ereso (en grec Ερεσός, en llatí Eresus) i el seu poble de plaja bessó Skala Ereso es troben en la partix suroest de l'illa grega de Lesbos. Són pobles visitats per un número considerable de turistes. Des de 1999 fins a 2010, Ereso i el poble de Antissa varen constituir el municipi de Eresos-Antissa. Des de 2010 fins a 2019, Eresos va ser part del municipi de Lesbos i des de 2019 és part del municipi de Lesbos Occidental.[1][2]
Ereso va ser una ciutat de Lesbos en la costa suroccidental al suroest de Metimna, situada en un tossal front a la mar a no massa distància de la veta Sígrion (Sigrium). El topònim és Ἕρεσος, ή[3][4][5] o Ἐρεσός,[6][7] o també Ἐρεσσός.[8][9] El gentilici és Ἐρέσιος, eresio.[10]
Història
[editar | editar còdic]Éreso era membre de la Lliga de Delos, i de la mateixa manera que Quíos i les ciutats lesbias de Mitilene, Antisa i Pirra, gojava d'autonomia en el seu sen. No estaven subjectes a tribut (phoros),[11] sino que contribuïen en la seua pròpia sura, baix el mando dels seus propis oficials.[12]
La ciutat va ser aliada de Mitilene i d'atres ciutats de l'illa en la tumult contra Atenes durant la guerra del Peloponeso (428 a. C.). Despuix de l'infructuosa expedició de Mitilene contra Metimna, i ans que els atenienses sitiaren la seua ciutat, els mitileneos varen assegurar la seua posició en Antisa, Pirra i Ereso, i varen reforçar les muralles de les tres ciutats[13] El general ateniense Paques va sometre Pirra i Ereso.[14] En 427 a. C., despuix de la pren de Mitilene, els atenienses es varen apoderar de totes les poblacions subjectes als mitileneos.[15]
Un atre tumult en el 412 a. C. va acabar igualment en la seua sumissió;[16] un tercer tumult va esclatar poc despuix i la ciutat va ser sitiada per la flota ateniense dirigida per Trasíbulo, pero va haver d'alçar el sitie per a seguir als espartanos fins al Helesponto.
En 411 a. C., uns exiliats de Metimna varen conseguir provocar la defecció de Ereso. Els generals atenieses Trasilo i Trasíbulo la varen sometre a sege,[17] pero ho varen alçar en rebre notícies de que les naus peloponesias estaven en el Helesponto.[18][19]
A principis de el IV era aliada d'Esparta. En el 392 a. C., Trasíbulo es va dirigir en la seua flota contra les ciutats de Lesbos, ya que totes havien defeccionado llevat Mitilene. Va fondejar en la costa de Ereso, a on a causa d'una tempestat va perdre 23 trirremes. Va conquistar Metimna, i en virtut d'un dels térmens de la capitulació es va apoderar de Antisa i Ereso.[20]
Es va unir a la Segona Lliga ateniense provablement en 375 a. C.[21]
Durant la tirania de Hermón, Nereo i Apolodoro es va unir a la Lliga de Corinto, provablement en 337 a. C.[22][23] En 333 a. C. Ereso va ser presa per Memnón de Rodas,[24][25] i Argonipos i Eurisilaos detentaron la tirania[26][27] fins al següent any, en el que els macedonios varen conquistar Lesbos,[28] i varen depondre als tirans.[29] Li'ls varen entregar als eresios, que els varen condenar a mort i els varen eixecutar.[30] Despuix Ereso va ser provablement una democràcia.[31]
Casi tot lo que es coneix sobre l'organisació política de Ereso deriva d'un dossier de documents, tots ells relacionats en els juïns contra els tirans Argonipos i Eurisilaos, i els descendents dels antics tirans.[30]
Va ser el lloc de naiximent de Tírtamos, discípul d'Aristóteles, que li cridava Teofrasto. Un atre discípul, Fanias, també va nàixer en la ciutat. El poeta Arquestrato, en el seu llibre Gastronomia, alaba la farina de Ereso.
Va falcar monedes en els sigles IV i IIII a. C. en la llegenda ΕΡΕΣΙ o ΕΡΕ. En freqüència figura en l'anvers el cap d'Hermes en un pétaso, i en el revers un caduceo.[32]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Περιγραφή Δήμου» (en el).
- ↑ «Τροποποίηση του άρθρου 1 του ν. 3852/2010» (en el). Government Gazette.
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso VIII.100.3
- ↑ Demóstenes, XVII.7
- ↑ Arquéstrato de Gela, fr. 5.5
- ↑ Periple de Pseudo Escílax 97
- ↑ IG XII.2.533.1-2
- ↑ Aristóteles, fr. 655, Rose
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XVII.29.2
- ↑ IGI3 94.4, IG XII.2.526
- ↑ Tucídides, 'op. cit I.116.2, 117.2
- ↑ Cf. Tucídides, op. cit. I.19.1, II.56.2, VI.85.2 i VII.57.4-5
- ↑ Tucídides, op. cit III.18
- ↑ Tucídides, op. cit III.35.1
- ↑ Tucídides, op. cit III.50
- ↑ Tucídides, op. cit. VIII.23.2-6
- ↑ Tucídides, 'op. cit. VIII.100.3-5
- ↑ Tucídides,op. cit. VIII.103.2-3
- ↑ Brun, P. (1988). Mytilène et Athènes au IVe siècle av. J.-C., REA 90, pp. 373-384
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XIV.94.3-4
- ↑ IG II2 43B.21
- ↑ IG XII.2.526D.18-21
- ↑ J. B. Lott. Phillip II, Alexander, and the Two Tyrannies at Eresos of IG XII.2.526, Phoenix 50; pp. 26-40
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit. XVII.29.2
- ↑ Flavio Arriano, Anábasis d'Alejandro MagneII.1.1
- ↑ IG XII.2.526A.1-32,D12
- ↑ IG XII.2.526B.1-33, D12
- ↑ Flavio Ariano, op. cit. III.2.6
- ↑ Demóstenes XVII.7
- ↑ 30,0 30,1 IG XII.2.526"
- ↑ Hansen, p. 1023
- ↑ Hansen, p. 1024
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Lesbos», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1023-1024. ISBN 0-19-814099-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ereso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.