Pirra (ciutat)
Pirra (en grec antic Πύρρα)[1][2] va ser una antiga ciutat de Lesbos. Llimitava al nort en Metimna i a l'est en Mitilene, de la que distava 25 km. Teofrasto parla del bosc de pins de Pirra que separava abdós polis.[2] El seu territori comprenia la costa meridional del Golf de Kalloni (ὸ Πυρραîος εὓριποϛ) i cobria una extensió d'uns 250 km².[3] El gentilici és pirreo (Πυρραîος).[4][5]
Les seues ruïnes estan prop de Polichnitos.
Història
[editar | editar còdic]Alceo es va refugiar en Pirra quan va ser exilado de Mitilene.
Pirra era membre de la Lliga de Delos. Com les atres polis lesbias contribuïa a ella en barcos, en lloc de pagar tribut (phoros).[6]
En l'any 428 a. C., els pirreos es varen alinear junt en els antiseos i eresios en els mitileneos quan varen fer defecció dels atenienses.[7] Els tenedios, els metimneos i alguns mitileneos varen denunciar als atenienses que intentaven un sinecisme de les ciutats de l'illa.[8] Pirra, Antisa i Ereso estaven dispostes al sinecisme i a separar-se d'Atenes.[9] Segons Moggi es tractaria únicament d'un proyecte a nivell polític, i no a escala urbanística ni demogràfica.[10] Despuix de l'infructuosa ofensiva de Mitilene contra Metimna, i ans que els atenienses sitiaren la seua ciutat, els mitileneos es varen retirar cap a Antisa, Pirra i Ereso, i despuix d'assegurar la situació en estes ciutats i de reforçar les muralles, varen retornar a la seua ciutat[11] El general ateniense Paques sojuzgó Ereso i Pirra. En esta última estava amagat el espartano Saleto, al que va capturar.[12] En 427 a. C., despuix de la pren de Mitilene, els atenienses varen capturar totes les poblacions subjectes als mitileneos.[13]
Pirra, Mitilene i Quíos es varen rebelar en 412 a. C. Astíoco, navarco lacedemonio, va navegar des de Céncreas fins a Lesbos per a prestar ajuda a estes ciutats. Va aplegar a Pirra i al sendemà a Ereso, a on va ser informat de que Mitilene havia caigut. Els atenienses despuix de véncer als trirremes quiotas en el port, varen desembarcar, varen derrotar en una batalla als mitileneos, i varen prendre la ciutat.[14] Pirra i les ciutats lesbias sublevades varen ser recuperades pels atenienses poc despuix.[15] En 406 a. C. era aliada d'Esparta. A Pirra es varen retirar les forces espartanas terrestres quan Eteónico, que estava sitiant Mitilene, es va enterar de la derrota dels peloponesios en la Batalla de Arginusas.[16]
En la primavera del 389 a. C. el strategos ateniense Trasíbulo va salpar cap a Jonia, el Quersoneso tracio i Lesbos en una flota de 40 trirremes. Una tempestat va fer que perguera 23 naus del total, que havien fondejat en Ereso. Despuix de conquistar Metimna, es va apoderar de Ereso, Antisa i Pirra.[17]
Va formar part de la Segona Lliga ateniense. Els representants de Pirra en el sinedrión estan atestats per als anys 368-367 a. C.[18]
A finals del seguixc IV a. C., Menedemo de Pirra, un membre de l'Acadèmia de Platón,[19] a instàncies de la seua mare va tornar a la ciutat per a assessorar als pirreos sobre la seua constitució.[20]
En 333 a. C., l'almirant Memnón de Rodas, finançat per rei persa Darío III, va reunir un eixèrcit de mercenaris i va equipar 300 naus. Va sometre Quíos, despuix va navegar fins a Lesbos i va dominar fàcilment Antisa, Metimna, Pirra i Ereso. A Mitilene, despuix d'un sitie de molts dies i sofrir moltes baixes, la va conquistar per la força en dificultat.[21][22] Per mig d'un acort pacífic els macedonios varen recuperar les ciutats chicotetes de Lesbos l'any següent.[23]
En el catastròfic terremot del 231 a. C. Pirra va ser destruïda, i el seu territori es va convertir en part del de Mitilene. Per Tucídides se sap que les fortificacions de Pirra varen ser reforçades en 428-427 a. C.[24] El port és mencionat en el Periple de Pseudo-Escílax 97.
En l'época d'Estrabón ya estava en ruïnes. Segons el geógrafo el suburbi estava habitat i «tenia un port des del qual hi ha un pas per les montanyes de huitanta estadis fins a Mitilene».[25]
Pirra va falcar monedes de bronze en el sigle IV a. C., tal volta va començar c. 370 a. C. En l'anvers era representada el cap de la nimfa Pirra, i en el revers una cabra. Figurava la llegenda ΠΥΡ o ΠΥΡΡ.[26]
Arqueologia
[editar | editar còdic]En l'acrópolis i la ciutat baixa queden restants del assentament, muralles defensives i tombes que daten de finals de el X[27] Segons Koldewey, les muralles tancaven un àrea de 9,5 ha.[28] Excavacions a chicoteta escala portades a terme per Bohlau en Pirra prop de cent anys arrere, varen posar al descobert un edifici absidial, provablement un santuari.[29] S'han trobat numeroses tombes del final de l'época clàssica i de la helenística.[30] L'aument del nivell de la mar ha cobert alguns dels edificis de la costa, entre ells varis identificats com tinglado de barcos, de data desconeguda. La data del temple jónico pseudoperíptero trobat en Messon, prop de l'entrada del Golf de Kalloni, és discutida; és provable que es construïra a finals de l'época clàssica o en l'helenística.[31] Pfrommer sugerix la primera mitat de el III sobre la base de la decoració arquitectònica.[32]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso III.35.1
- ↑ 2,0 2,1 Teofrasto, Història de les plantes III.9.5
- ↑ Kontes, I.D. (1978). Λέσβοϛ καὶ ῄ Μικρασιατικῄ τηϛ Περιοχή. Atenes
- ↑ IG II2 107.29
- ↑ Aristóteles, Història dels animals 548a10
- ↑ Tucídides, op. cit. I.116.2, 117.2
- ↑ Tucídides, op. cit. III.2.1, 25.3
- ↑ Tucídides, op. cit. III.2.3
- ↑ Tucídides, op. cit. III.18.3
- ↑ Mauro Moggi, “Synoíkizen in Tucidide”. Annalli della Scuola Normale Superiore de Pisa (1975), pp. 915-924
- ↑ Tucídides, op. cit III.18.1
- ↑ Tucídides, op. cit III.35.1
- ↑ Tucídides, op. cit III.50
- ↑ Tucídides, op. cit. VIII.23.1-3
- ↑ Tucídides, op. cit. VIII.23.6
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XIII.100.5
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit. XIV.94.2-4
- ↑ IG II2 107.29
- ↑ Filocoro, fr. 224
- ↑ Plutarco, Moralia 1126C
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit. XVII.292-3
- ↑ Flavio Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne II.1.1
- ↑ Flavio Arriano, op. cit. III.2.6
- ↑ Tucídides, op. cit. III.18.1
- ↑ Estrabón, Geofrafía XIII.2.4
- ↑ Paraskevaidis, M. (1963). Pyrrha RE 24, pp. 1403-1420
- ↑ Koldewey, R. (1890). Die antiken Baureste der Insel Lesbos. Berlín, p. 11
- ↑ Koldewey, op. cit pp.7-28
- ↑ Schiering Wolfgang. Pyrrha auf Lesbos, Archäologischer Anzeiger 1989. 339-377
- ↑ Archontidhou, A. (1995). Archaelogical Museum of Mytilene, pp. 74-75
- ↑ Koldewy, p. 18-20
- ↑ Pfrommer, M. (1989). Bemerkungen zoom Tempel von Messa auf Lesbos, pp. 77-94
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Lesbos», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1030-1031. ISBN 0-19-814099-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirra (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.