Navarco
El navarco o navarca (en grec ναύαρχος / nauarkhos, de ναῦς / naus, Historia de la Guerra del Peloponeso i ἀρχή / «el barco», Commentary on Thucydides, Volume I), lliteralment el epistoleus, era el títul militar dau a l'almirant de la flota.[1]
En Esparta manava totes les activitats militars de la flota, i tenia autoritat sobre els territoris estrangers que es conquistaven. Aristóteles va comparar l'autoritat d'un navarco en la d'un rei espartano,[2] pero hi ha poques fonts que parlen de les seues obligacions. En Atenes en canvi, el navarco era un capità d'una nau o un almirant, subordinat sempre a un strategos.[3]
El concepte de navarco es va aplicar per primera volta a les batalles marítimes de la segona guerra mèdica en l'any 480 a. C. El càrrec de navarco no va ser una institució creada pels espartanos, pero va tindre la seua importància durant la lluita de Esparta contra Atenes en la guerra del Peloponeso. Potser el navarco més important va ser el espartano Lisandro, que va destruir la flota ateniense i va obligar a Atenes a rendir-se. En Esparta el mandat d'un navarco durava de primavera a primavera, és dir, un any, a menos que les circumstàncies de la guerra obligaren a prorrogar el mando. Una llei prohibia la repetició del mandat.[4][5]
Sense relació en estes funcions militars, el navarco és el responsable d'una llitúrgia específica en Eretria i en atres ciutats, en l'àmbit de les festes de la navegació en honor d'Isis i d'atres divinitats egipcíaques.[6]
En Esparta, la magistratura del navarco va ser instituïda per a paliar el problema del mando: segons la Gran Retra, els reis eren els qui manaven les tropes terrestres, pero no detentaban el mando de l'armada. Certes expedicions podien estar comandadas per caps que no eren reis, pero es tractava habitualment de chicotetes campanyes, que movilisaven pocs hòmens.[7]
Al voltant de l'any 400 a. C., una llei va prohibir en Esparta l'iteraació en el càrrec, pero segons pareix es va permetre la repetició, ya que Teleutias va ser provablement navarco tres voltes.[8][9] Ademés, esta llei podia eludir-se nomenant a un secretari (ἐπιστολεὐς, epistoleus) —en realitat vicealmirante— del navarco; aixina, l'influent Lisandro va aplegar a ser secretari en dos ocasions.[10] Els navarcos eren elegits per un any per l'Apella (assamblea espartana), supervisada pels éforos.[11] Una excepció va tindre lloc en 395, quan es va concedir al rei Agesilao II el privilegi de nomenar al navarco.[12]
En Macedònia i en els regnes helenísticos, en temps dels Seléucidas com en temps dels Lágidas el navarco era l'almirant de la flota. Aixina Alejandro Magne era navarco de la flota macedonia en el lloc de Tir.[13]
Els navarcos de Rodas eren els caps militars de les polis i estaven autorisats a firmar tractats en estats estrangers i enviar embaixades en nom de la república.[1]
El vocablo es va recuperar en temps de la República romana, i el navarco era el comandant d'una esquadra, per baix de l'autoritat del praefectus classis.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Hornblower, Simon (1996). The Oxford classical dictionary, Oxford; New York: Oxford University Press, p. 1028. ISBN 9780198661726.
- ↑ Aristóteles, Política, II, 9, 1271a 37-41
- ↑ Heródoto. Història VIII, 42; 131.
- ↑ Jenofonte. Helèniques I, 6,5; V, 1,6.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponeso III, 16,3.
- ↑ Dunand, F. (1973). Li culte d'Isis dans li bassin oriental de la Méditerranée' (en francés), Brill,, pp. 26-27.
- ↑ (2003) Sparte : histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine (en francés), Paris: Seuil. ISBN 2-02-032453-9.
- ↑ Cartledge, 2002, Agesilaos.
- ↑ Hornblower, Commentary on Thucydides, Volume I, p. 349.
- ↑ Cartledge, 2002, Agesilaos.
- ↑ Sealy, 1976, p. 338.
- ↑ Thommen, 2015, p. 314.
- ↑ (2004) Alexandre li Grand, Histoire et dictionnaire (en francés), Paris: Laffont. ISBN 222109784X.
- ↑ Vegecio. De re militari IV, 43,3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2002) Sparta and Lakonia, A Regional History 1300–362 BC (en anglés), London: Routledge. ISBN 0-415-26276-3.
- (1991) A Commentary on Thucydides, Volume I, Books I-III, Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-815099-7.
- (1976).Klio.(58)doi:10.1524/klio.1976.58.12.335.
- (2015).Historika, Storia Greca i Romana, V. 5: Great is the power of the siga.Consultat el 26 de febrer de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Navarco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.