Lliga de Corinto
La Lliga de Corinto (originalment la Lliga Helènica) era una federació dels estats grecs creada pel rei de Macedònia, Filipo II, despuix de la batalla de Queronea en 338 a. C. i durant el hivern de 338 a. C.-337 a. C.
La Lliga de Corinto es tractava en un principi d'un simple tractat de pau, encara que després va resultar una aliança en el propòsit d'invadir Pèrsia i de venjar la profanació dels santuaris grecs durant les guerres mèdiques. La lliga es va crear a fi de facilitar l'us de forces militars en la guerra contra l'Imperi Aqueménida de Darío III.[1] La Lliga de Corinto era, ademés, una organisació que tenia el propòsit de preservar i garantisar la pau general (koine eirene).[2]
Les principals clàusules eren:
- Es garantisaven les constitucions de les polis membres en unir-se.
- El Sinedrión, o congrés de representants, es reuniria en Corinto.
- La Lliga actuaria a fi de previndre qualsevol agressió o subversió contra qualsevol un atre polis membre.
- La Lliga mantindria un eixèrcit impost pels polis membres en proporció aproximada als seus tamanys.
- Filipo seria declarat comandant (hegemon) de l'eixèrcit de la Lliga.[2]
En conjunt, en les clàusules de la Lliga, Filipo tindria soldats en Corinto, Tebas, Pidna i Arta.
Els objectius d'esta lliga eren:
- Derrotar i eliminar a l'Imperi persa finalment.
- Lliberar les ciutats gregues d'Àsia Menor de l'opressió de l'Imperi persa.[3]
En conclusió podem dir que la lliga de Corinto va ser una federació dels estats grecs creada i dirigida pel rei de Macedònia, Filipo II, despuix de la batalla de Queronea en 338 a. C. i durant el hivern de 338 a. C.-337 a. C., en la finalitat de derrotar i eliminar a l'Imperi persa finalment i lliberar les ciutats gregues de l'opressió de l'Imperi persa.
Antecedents
[editar | editar còdic]A partir de mediats de el IV, el sistema de ciutats-estat (poleis) va ser gradualment qüestionat per les idees d'unitat panhelénica, propugnades per alguns escritors i oradors, entre ells Isócrates, que va instar al rei Filipo (en l'oració Filipo de Isócrates) a unificar les potències gregues contra els perses.[4] L'unitat panhelénica només es va conseguir en l'ascens de Macedònia.[5] Despuix de la seua victòria en la Batalla de Queronea (337 a.C.), Filipo va poder impondre un acort en el sur de Grècia, que tots els estats varen acceptar, en l'excepció d'Esparta. Filipo no tenia intenció de sitiar cap ciutat, ni tan sols de conquistar-la, sino que volia als grecs del sur com a aliats per a la seua planejada campanya contra els perses.[6] En els mesos posteriors a la batalla, es va moure per Grècia fent la pau en els estats que se li oponien, tractant en els espartanos, i instalant guarnicions.[6] A mitan de l'any 337 a.C., sembla que va acampar prop de Corinto i va començar els treballs per a establir una lliga de les ciutats-estat, que garantisaria la pau en Grècia i proporcionaria a Filipo ajuda militar contra Pèrsia.[6] Els principals térmens de la concòrdia varen ser que tots els membres es varen convertir en aliats entre sí, i de Macedònia, i que tots els membres tenien garantisada la llibertat d'atac, la llibertat de navegació, i la llibertat d'ingerència en els assunts interns.[6] El consell va declarar llavors la guerra a Pèrsia i va votar a Filipo com strategos per a la pròxima campanya.[7][6]
Tractat de pau comuna
[editar | editar còdic](Fragments d'una inscripció trobada en Atenes)[8][9]
Text
[editar | editar còdic]En grec:
- Traducció
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hiru - Periodo Helenístico». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 14 de juliol de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica
- ↑ Història 9 / Santillana. -Panamà : Editorial Santillana, 2014. Pàgina 77.
- ↑ Philip [16]: «μέλλω γάρ Liga Helénica προστῆναι τῆς τε τῶν koine eirene ὁμονοίας καὶ τῆς hegemon: ἔστι δὲ τὸ μὲν πείθειν πρὸς τοὺς poleis συμφέρον, τὸ δὲ βιάζεσθαι πρὸς τοὺς βαρβάρους χρήσιμον. ἡ μὲν οὖν περιβολὴ παντὸς τοῦ λόγου τοιαύτη τίς ἐστιν» (Perque vos aconselle que protegiu tant l'unitat dels grecs com l'eixèrcit contra els bàrbars: pero als grecs els convé persuadir, pero és útil forçar contra els bàrbars. ¿Qué és, puix, l'ambient de tota raó?) [1]
- ↑ Harle, 1998.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cawkwell, 1978. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTECawkwell1978{{{c}}}» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Diodorus Siculus, Book 16, 89.[3] «διόπερ '___protected_title_7___' συναχθέντος διαλεχθεὶς περὶ τοῦ πρὸς Πέρσας πολέμου καὶ μεγάλας ἐλπίδας ὑποθεὶς '___protected_title_8___'. τέλος δὲ strategos...καὶ τὰ μὲν '___protected_title_10___'» (Per tant, en Corinto es va reunir el concilie comú, va discutir la guerra contra els perses i, albergant grans esperances, va instar als consellers a la guerra. Finalment, els grecs, que cridaven a este general emperador de Grècia, varen fer grans preparatius per a l'eixèrcit contra els perses... i les notícies sobre Filipo eren en este sentit.)
- ↑ IG II² 236
- ↑ Rhodes, P.J. i Robin Osborne. Greek Historical Inscriptions, 404-323 BC, p. 373 ISBN 0-19-921649-5
Bibliografia citada
[editar | editar còdic]- Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J.-C., Paris, Seuil, coll. « Points Histoire », 2003 (ISBN 2-02-060387-X). (francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga de Corinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.