Ravello
Ravello és una població i municipi enclavados en la Costa Amalfitana, en la província de Salerno, en Campània, Itàlia. Té aproximadament 2500 habitants. La població és un dels destins turístics més populars d'Itàlia. Com a part de la Costa Amalfitana, Ravello ha segut declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Història
[editar | editar còdic]Ravello va ser una important població de la República amalfitana, una important república marítima italiana, potència comercial en el Mediterràneu des de l'any 839 fins a aproximadament 1200.
Ravello va ser la sèu d'una diòcesis entre 1086 i 1603; posteriorment, el bisbat va ser mogut a Scala.
Hi havia moltes famílies nobles que ho varen fer tan famós Ravello, les famílies nobles tenien el títul de patricios de Ravello. Són: Acconciajoco, Alfano, Appencicario, Aufiero, Bove, Campanile, Cassitto, Castaldo, Citarella, Confalone, Coppola, Cortese, D'Afflitto, De Curtis, Dell'Isola, Della Marra, De Piccolellis, De Vito, Fenice, Foggia, Frezza, Fusco, Giusto, Grisone, Guerritore, Longo, Marinelli, Muscettola, Panicola, Papice, Pironti, Rago, Rogadeo, Rovito, Rufolo, Russo, Rustici, Sasso, Tettamanti i Arcucci.
En 1944 —durant la Segona Guerra Mundial— el rei d'Itàlia Vittorio Emanuele II va viure casi mig any en la "Vila Episcopio" de Ravello,[1] esperant poder traslladar-se a Roma. En eixa vila li va entregar la "Regència" del poder en Itàlia al seu fill, retirant-se a vida privada.
Principals atraccions
[editar | editar còdic]- La basílica de Santa Maria Assunta i Sant Pantaleone, coneguda com el Duomo de Ravello.
- Vila Rufolo (1270), va ser construïda per Nicola Rufolo, adinerat comerciant de Ravello, en la vora d'un penya-segat sobre la costa. Cada any rep numerosos visitants en busca dels seus renombradas vistes i la bellea de les seues jardinés i edificis. La vila és mencionada per Giovanni Boccaccio en el Decamerón, i és el lloc que va servir d'inspiració a Richard Wagner per al disseny dels escenaris de la seua òpera Parsifal, de 1880.
- Vila Cimbrone, famosa per la "Terrat de l'infinit", balcó sobre un penya-segat en vistes inigualables sobre la costa amalfitana i el golf de Salerno.
- l'iglésia de Sant Giovanni del Bou, construïda abans de l'any 1000.
- El Auditorium Oscar Niemeyer, teatre dissenyat per l'arquitecte Oscar Niemeyer i construït en 2011, utilisat anualment per al Festival de Ravello i també com a centre d'art de la localitat per a concerts i exhibicions.[2][3]
Cultura
[editar | editar còdic]La vila ha servit històricament com a lloc de retir d'artistes, músics i escritors com per eixemple: Giovanni Boccaccio, Richard Wagner, M.C. Escher, Virginia Woolf, Gore Vidal, Greta Garbo i Sara Teasdale.
Durant els mesos de juliol i agost es porta a terme el Festival de Ravello de música clàssica. De renom internacional, dit festival va començar en 1953 en honor a Richard Wagner.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Ravello en la cultura popular
[editar | editar còdic]Cine
[editar | editar còdic]Vàries películes varen ser rodades en la ciutat, sent algunes de les més conegudes:[4]
- La burla del diable, de John Huston (1953)
- El destí de Sissi, d'Ernst Marischka (1957)
- El Decamerón, de Pier Paolo Pasolini (1971)
- A Good Woman, de Mike Baker (2005)
- Viage a Itàlia, de Michael Winterbottom (2014)
- Wonder Woman, de Patty Jenkins (2017)
Alguns rumors senyalen que Kevin Spacey rodarà en Ravello una película basada en la vida de l'escritor i guioniste Gore Vidal, que en 2017 es trobava en preproducción.[5]
Gore Vidal va adquirir en 1972 una mansió en Ravello (cridada La Rondinaia), la que va anar la seua residència permanent entre 1993 i 2004. Allí va ser visitat per alguns dels seus amics actors d'Hollywood, entre ells Greta Garbo, Lauren Bacall, Paul Newman, Susan Sarandon i Woody Harrelson, aixina com personalitats com Jackie Kennedy, Rudolf Nuréyev, Mick Jagger, Andy Warhol, Truman Capot, John Huston, Orson Welles i Hillary Clinton.[6][7][8]
Lliteratura
[editar | editar còdic]Si ben molts escritors varen visitar Ravello (com Virginia Woolf, Paul Valéry, T. S. Eliot, Graham Greene i Tennessee Williams), uns atres varen elegir establir-se en la ciutat per a crear les seues obres: D. H. Lawrence va estar entre 1926 i 1927 en una casa de Via Sant Francesco per a escriure part de L'amant de Lady Chatterley, mentres que E. M. Forster va escriure en Vila Episcopio Story of a panic. En 1902, André Gide va ambientar en Ravello la seua novela El inmoralista, mentres que Giovanni Boccaccio també la va elegir per al Decamerón.[9][10][11][12]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Vista des del Terrat de l'Infinit de Vila Cimbrone.
-
Plaça i iglésia del centre de Ravello.
-
Jardins de Vila Rufolo.
-
Jardins de Vila Rufolo.
-
Escenari montat en els jardins de Vila Rufolo.
-
Via Sant Francesco.
-
Vista de les afores de Ravello.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Video de la "Vila Episcopio"
- ↑ Robert Walker. «Part Three: the Oscar Niemeyer Auditorium» (en anglés). Ravello.com. Consultat el 9 de març de 2017.
- ↑ Lonely Planet. «Auditorium Oscar Niemeyer» (en anglés). Lonely Planet.com. Consultat el 9 de març de 2017.
- ↑ Internet Movie DataBase. «Most Popular Titles With Location Matching "Ravello"» (en anglés). IMDB.com. Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ Il Vescovado.it. «Kevin Spacey sarà Gore Vidal. Scene del film anche nella Vila Rondinaia vaig donar Ravello» (en italià). Il Vescovado.it. Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ Mark David. «For Ix: Gore Vidal’s Italian Cliffhanger (EXCLUSIVE)» (en anglés). Variety.com. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Chris Spargo. «Gore Vidal's cliffside Italian vila where literary great threw lavish parties for the likes of Mick Jagger and Hillary Clinton hits the market at $21.1million» (en anglés). Daily Mail.co.uk. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Savinio. «Vila La Rondinaia, Ravello / La casa de Gore Vidal en la costa d'Amalfi» (en espanyol). Aryse.org. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Azienda Autonoma Soggiorno i Turisme de Ravello. «Ravello» (en espanyol). Ravello Clave.com. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2020. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Robert Walker. «Celebrities and Ravello» (en anglés). Ravello.com. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Dwight Peck. «Ravello, home of the stars» (en anglés). DPeck.info. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Oliver Smith. «DH Lawrence trail: the writer's haunts in Britain, Italy and beyond» (en anglés). Telegraph.co.uk. Consultat el 7 de maig de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ravello.- (en anglés) Ravello, Italy
- Pàgina oficial (en italià) [1] archivat en Wayback Machine.
- Societat de turisme de Ravello [2] archivat en Wayback Machine. Conté una molt bona pàgina sobre l'història de la vila
- Ravello i la seua iglésia
- Societat de concerts de Ravello
- Artícul sobre Vila Rufolo i Vila Cimbrone (en anglés)
- Festival de Ravello
- Fundació de Ravello
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ravello» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.