Tractat de Viena (1738)
El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser firmat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la guerra de successió polaca. Va estar acompanyat d'una série de disposicions dinàstiques que varen modificar el mapa polític europeu i varen assegurar un equilibri entre les dos majors potencies enemigues del continent: el Regne de França i el Sacre Imperi Romà Germànic.
Segons els térmens del tractat, Estanislao I Leszczynski renunciava a reclamar el tro polac i reconeixia a Augusto III, duc de Sajonia, com rei de Polònia. Com a compensació, Estanislao rebria en el seu lloc el Ducado de Lorena que passaria a França despuix de la seua mort, la qual va ocórrer en 1766; mentres França acceptava la Pragmàtica Sanció. Francisco Esteban, Duc de Lorena fins a la data i futur marit de María Teresa I d'Àustria, va ser indemnisat en el tro vacant del Gran Ducado de Toscana, havent fallit l'últim Médici en 1737. En un atre recapte del tractat, Carlos, el fill menor del rei Felipe V d'Espanya, renunciava als seus drets al Gran Ducado de Toscana en favor de Francisco Esteban, cedia el ducado de Parma a María Teresa i rebia d'Àustria els regnes de Nàpols i Sicília.
Antecedents
La derrotada Àustria solicitava la pau, que els seus preliminars varen ser firmats en Viena en 1735, tres anys abans del tractat final (el tercer tractat de Viena). Va seguir llavors una sòrt de caça de trons europeus, favorable a la política de França.
Estos artículs preliminars varen ser seguits per una convenció franc-austríaca, firmada en Viena el 28 d'agost de 1736,[1] referent a les modalitats de la cessió de Lorena, acceptada per una declaració de Francisco III de Lorena.[2] A canvi, Luis XV reconeixia finalment la Pragmàtica Sanció de l'emperador Carlos VI.
La redistribució dels principats
- L'elector de Sajonia, Augusto III, és mantingut en el tro de Polònia, sobre el qual Estanislao I Leszczynski abandona tota pretensió, conservant solament el títul de "rei de Polònia".
- Com indemizaació, Estanislao rep els dos ducados de Lorena i de Bar en títul vitalici; a la seua mort, el 23 de febrer de 1766, abdós ducados són reunits en el regne de França.
- El duc de Lorena Francisco III, que acabava de prometre's en l'archiduquesa d'Àustria María Teresa, filla de l'emperador Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic, renúncia als seus drets sobre Lorena i Bar, i oferix a canvi el Gran Ducado de Toscana que es convertix en possessió austríaca. Per la Pragmàtica Sanció, ell podrà accedir al tro imperial junt en la seua esposa l'archiduquesa María Teresa.
- Carlos, fill de Felipe V d'Espanya i d'Isabel de Farnesio, qui renuncia als Ducados de Parma i Plasencia i als seus drets sobre el Gran Ducado de Toscana, rep a canvi els regnes de Nàpols en els Presidis de Toscana i Sicília que li cedix l'Emperador. Aixina, don Carlos (futur Carlos III d'Espanya) inaugura la dinastia dels Borbones de Nàpols.
- El rei Carlos Manuel III de Cerdenya obté Novara i Tortona de l'austríac Ducado de Milà.
- Finalment, Isabel de Borbón, filla major de Luis XV de França, es casa en l'infant espanyol Felipe, que obtindria en 1748 els Ducado de Parma, Plasencia i Guastalla. Matrimoni que significa el restabliment de l'aliança dinàstica entre França i Espanya.
Vore també
Referències
- ↑ Convenció firmada en nom de S.M.I. (El seu Majestad Imperial), l'emperador Carlos VI i S.M.C. (El seu Majestad Cristianísima) Luis XV, rei de França, en Viena el 28 d'agost de 1736, per Felipe Luis, comte de Sinzendorff, La Porte du Theil, Gundacer comte de Starhemberg, Luis comte de Harrach. Archius del Ministeri Francés d'Assunts Estrangers.
- ↑ Declaració feta en Viena el 13 de decembre de 1736, firmada per Francisco III de Lorena i refrendada per Toussainct. Archius del Ministeri Francés d'Assunts Estrangers.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Viena (1738)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.