Tractat de Sevilla (1729)

El tractat de Sevilla va ser un acort firmat el 9 de novembre de 1729, despuix de la guerra angloespañola de 1727-1729, entre Espanya, França i Gran Bretanya, que posteriorment es varen afegir els Països Baixos. Es firmarà en Sevilla degut a que entre 1729 i 1733 Felipe V inicia un periple per Andalusia que li durà a establir la Cort en Sevilla. El Tractat va ser la peça clau que va permetre a l'infant Don Carlos, futur Carlos III, ser Duc de Parma i Plasencia. Ademés de príncip hereu del Gran Ducado de Toscana, que rebria a la mort de Juan Gastón de Médici.
Història
El tractat va ser firmat el 9 de novembre en l'assistència de Juan Batiste de Orendain i José Patiño Rosers en nom de Felipe V d'Espanya, William Stanhope i Benjamin Keene en representació de Jorge II de Gran Bretanya i el marqués de Brancas per part del rei Luis XV de França. Francisco Vandermeer, delegat dels Estats Generals dels Països Baixos, es va adherir al tractat el 21 de novembre del mateix any.
Pel tractat, Gran Bretanya conservava el domini del port de Maó en l'illa baleárica de Menorca, i el Peñón de Gibraltar.
Espanya va reconéixer aixina l'equilibri europeu impost per la Triple Aliança, la cessió de Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya i el manteniment dels privilegis comercials anglesos.
La ventaja derivada de tals acorts per a Isabel de Farnesio, i per al seu marit, el rei Felipe V, és el reconeiximent de la successió de l'infant don Carlos (futur Carlos III d'Espanya) als ducados de Parma i Plasencia.
Per mig del document, França, Anglaterra i Espanya es comprometien a mantindre una chicoteta força de 8.000 soldats d'infanteria i 4.000 de cavalleria per a recolzar-se mútuament en cas de necessitat. També s'acordava que una expedició espanyola de 6.000 soldats podria entrar en les places de Livorno, Porte Ferrayo, Parma i Plasencia per a assegurar-se la successió de l'infant don Carlos en eixos estats del Nort d'Itàlia. Esta clàusula trobaria reticències de França, que no desijava facilitar les coses a Espanya en Itàlia.[1]
El 20 de giner de 1731 mor el Duc de Parma, Antonio Farnesio, i la successió corresponia puix a don Carlos. No obstant, l'Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, l'Archiduc d'Àustria Carlos VI, envia tropes a ocupar Parma i Plasencia. El Rei d'Espanya va recórrer llavors al Tractat de Sevilla i va demanar ajuda a França, pero al no aplegar resposta de Versalles el dia 28 d'eixe mateix més Felipe V va declarar:
Totes les potències europees varen tractar d'evitar la guerra i el 16 de març de 1731 es firma un nou tractat en Viena entre Regne Unit, Holanda i Àustria i en juliol es firmarà un atre entre Espanya i Àustria. Àustria reconeixeria les propostes del Tractat de Sevilla i acceptava que tropes espanyoles entraren en Parma, Plasencia i la Toscana. El 20 d'octubre l'infant Carlos es despedix dels seus pares en Sevilla, embarca en Antibes i aplega a Itàlia el 27 de decembre.[1]
Referències
- «The Observations on the Treaty of Seville examined» (Londres, 1730).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Sevilla (1729)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.