Confalón

El confalón o gonfalón (del italià antic confalone i abans de gonfanon)[1] és una bandera més ampla que llarga, a voltes terminada en una o dos puntes, o en vàries serpentines, i suspesa d'un travesser. Va ser adoptat originalment per les comunes migevals italianes i, més vesprada, pels gremis, corporacions i districtes locals. Per este us, les trobades d'una comunitat o veïnat local de Florencia, originalment cridats gonfaloni, varen cedir finalment el seu nom a este tipo de banderes o estandarts.
Pot ser dissenyat com una insígnia o escut d'armes, o ornamentarse en un disseny vistós. Actualment cada comuna italiana té un confalón lluint el seu escut d'armes.
El confalón ha segut usat des de fa molt temps en cerimònies eclesiàstiques i processons. l'umbráculo (ombrellino), un símbol papal, és cridat a sovint gonfalone pels italians degut a que sol representar-se sobre un.
Us religiós
Els confalones varen tindre gran importància com a objectes religiosos cristians en Europa durant l'Edat Mija, especialment en el centre d'Itàlia. Estos objectes religiosos consistien en una tela, normalment de lona pero ocasionalment de seda, subjecta per un marc de fusta en forma de T per darrere, i en un asta llarga per a sostindre l'estandart durant les cerimònies i processons. Els estandarts eren pintats en témpera o oli, a voltes per les dos cares. Les imàgens elegides eren les dels sants patrons de les ciutats, viles, confraternidades o gremis, la Verge en el Chiquet, Jesucristo, Deu Pare, sants i la Verge Maria com a Reina del Cel, Mediatrix, Theotokos o Verge de la Mercé. Ya que estos estandarts solien estar relacionats en un grup particular, podien aparéixer en ells iconografies molt inusuals i específiques.
Estos confalones eren a sovint encarregats i guardats per confraternidades, grups religiosos llecs que es reunien en fins devots, com la vora de himnes (laudae), la realisació d'obres de caritat o flagelacions. Els estandarts podien mostrar-se sobre un mur del oratorio o guardar-se fins que es necessitaven per al seu us principal, les processons religioses. Durant estes processons, l'estandart era dut sobre la seua asta per un membre de la confraternitat. Este acte devot de dur el confalón en processó era considerat un acte de cult sagrat, i s'esperava conseguir en ell el favor diví de Deu, Jesús, María i els sants representats en l'estandart. Entre els sigles XIII i XVI es varen produir confalones de plagues que es duyen en processó com a mig de pregar l'intercesió divina i aixina evitar o curar dita plaga.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Confalón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.