Amalfi (Itàlia)

Amalfi (Itàlia)

Amalfi és una comuna i archidiòcesis italiana de la regió de Campània, situada a la vora del golf de Salerno, a 75 km de Nàpols. Es troba en la boca d'una profunda gola al peu del Mont Cerreto, de 1315 m d'altura, rodejada per penya-segats. Amalfi és part de la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco. Amalfi és el principal poble de la costa en la que es localisa, cridada Costa Amalfitana sent un important destí turístic junt a atres pobles de la mateixa costa, com Positano i Ravello.

Història

La ciutat d'Amalfi va ser fundada com a lloc comercial durant la dominació romana de la Campània en el 339, d'a on es desprén l'inscripció “Descendit ex patribus Romanorum” en el seu escut. Es té registre de la presència d'Amalfi des del sigle VI. El primer bisbe va ser designat en 596. En 838, la ciutat va ser capturada per Sicardo de Benevent, en ajuda de traïdors locals, els qui li varen guiar a través de les defenses de la ciutat. En 839, Amalfi es va lliberar de la dominació lombarda i va elegir a un magistrat que pronte seria denominat Prefecto per a les llabors de govern. Més vesprada, Amalfi va ajudar a la lliberació de Siconulfo de Salerno, oponent del príncip Sicardo. En el sigle IX es va convertir en una de les quatre Repúbliques marítimes que rivalizaron pel control del mar Mediterrànea.

La ciutat va guanyar importància com a potència marítima, intercanviant el seu gra, sal, esclaus i inclús fusta duts des de l'interior d'Itàlia, a canvi de dinares d'or d'Egipte i Síria, que usava per a comprar sedas del Imperi bizantí que després eren revenudes en Occident. Els mercaders d'Amalfi ya ampraven monedas d'or per a comprar terres en el sigle IX, mentres la majoria d'Itàlia encara funcionava a pur de trueque. En els sigles VIII i IX, quan va reviure el comerç en el Mediterràneu, va compartir en Gaeta el comerç italià en Orient, mentres Venècia encara estava en la seua infància, i en 848 la seua flota va acodir a l'auxili del Papa León IV contra els sarracenos.

Vore també: República amalfitana

Per a l'any 839 Amalfi era una república independent en una població d'al voltant de 70 000 habitants, pero en 1131 va ser assaltada pel rei normando Roger II de Sicília. En 1135 i 1137 va ser presa pels pisanos i la seua importància va declinar ràpidament, si ben el seu còdic marítim (Tavole Amalfitane) va ser reconegut en el Mediterràneu fins a 1570. En 1343 una gran porció de la part baixa del poble va ser destruïda per un tsunami, i el seu port és ara de poca importància.

En la cripta de la catedral d'Amalfi es troben les relíquies de Sant Andrés apòstol, germà de Simón Pedro.

Durant el domini espanyol es va crear el ducado d'Amalfi que encara és un títul nobiliario espanyol, en Grandea d'Espanya, otorgat per primera volta pel rei Felipe IV a Octavio Piccolomini d'Aragó el 13 de novembre de 1642, des de Nàpols.

Geografia

Vore també: Costa Amalfitana

Religió

La població d'Amalfi professa la religió catòlica.

• 
  Catedral d'Amalfi i la seua plaça.
• 
  Capella de Sant Andrés.
• 
  El Chiostro del Paradiso.

Economia

La costa d'Amalfi es distinguix per la seua producció de limoncello i es caracterisa per la sembra de limoneros.

Cultura

Principals events

• Celebració de la Semana Santa
• Patronat de Sant Andrés
• Regata de l'antiga república marítima
• Museu cívic d'Amalfi

Llocs d'interés

• Catedral de Sant Andrés
• Atarassana de la República
• Museu Diocesà

• Museu cívic d'Amalfi
• Museu de la carta: Antic edifici del servici postal.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amalfi (Itàlia).
• Amalfi (en castellà)
• Arcidiocesi d'Amalfi-Cava
• Il Foglio Costa d'Amalfi