L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Províncies d'Itàlia

En Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermig entre el municipi (comune) i la regió. Actualment hi ha 110 províncies en Itàlia. Una província està composta per varis municipis (comuni), i normalment vàries províncies formen una regió (a excepció de la regió del Valle d'Aosta, que no té cap). Per eixemple, Mòdena i Maranello són dos municipis de la província de Mòdena; i la província de Reggio Emilia i la de Mòdena són 2 províncies de la regió d'Emilia-Romaña.

Províncies d'Itàlia.

Evolució institucional

En 2004, hi havia 103 províncies en Itàlia. En el 2001 es varen instituir quatre noves províncies en Cerdenya (Olbia-Tempio, Ogliastra, Mig Campidano i Carbonia-Iglésies) i varen ser adoptades en el 2005; en el 2004 es varen instituir atres tres noves províncies (Monza i Brianza en Lombardía, Fermo en les Marques i Barletta-Andria-Trani en Apulia), que varen ser adoptades en el 2009. Això va donar lloc a un total de 110 províncies. En 2015, les províncies de les principals ciutats italianes (Roma, Milà, Nàpols, Torí, Bari, Florencia, Bolonya, Gènova, Venècia i Regio de Calàbria) varen ser suprimides donant lloc a dèu ciutats metropolitanes.[1]

En agost del mateix any, la Regió siciliana va suprimir les seues nou Províncies constituint sis Liberi consorzi comunali (Lliures consorcis municipals) i les tres Ciutats metropolitanes de Palermo, Catania i Mesina.[2]

En 2016, es varen suprimir les províncies sardas d'Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglésies i Mig Campidano i es varen constituir les Províncies de Sácer, Nuoro, Oristán, Cerdenya del Sur i la Ciutat metropolitana de Cáller (en lloc de l'homònima província suprimida).[3]

Competències

 
Població en les províncies en decembre de 2012.

En base en l'artícul 19 del Decret Llegislatiu del 18 d'agost de 2000, n. 297 (TUEL), pertanyen a la província les funcions administratives que cobrixen grans zones de la mateixa o tota ella en les següents àrees:

  1. la conservació del sol, la protecció i millora del mig ambient i la gestió en casos de desastre.
  2. Protecció i millora dels recursos hídrics i energètics.
  3. Promoció del patrimoni cultural.
  4. Tràfic i transport.
  5. Protecció de la flora i fauna en parcs i reserves naturals.
  6. La caça i la peixca en les aigües continentals.
  7. Organisació de la gestió dels residus a nivell provincial, el rumbo, la disciplina i el control de les aigües residuals i de les emissions atmosfèriques aixina com la contaminació acústica.
  8. Servicis de salut, la salut pública i prevenció, atribuïdes per la llegislació nacional i regional.
  9. Tasques relacionades en l'educació secundària i la formació artística i professional, incloent edificis escolars, atribuïdes per la llegislació nacional i regional.
  1. Recopilació de senyes i el processament, l'assistència tècnica i administrativa a les autoritats locals. Ademés, les províncies tenen un important paper en les tasques de promoció i coordinació d'activitats i la realisació d'obres d'interés provincial en el sector manufacturero, el comerç i el turisme, i en el social, cultural i deportiu. En l'artícul 20 de la llei del 18 d'agost de 2000, n. 267, la província és també l'encarregada, d'acort en les normes dictades a nivell regional de l'ordenació i planificació territorial, açò és: usos del sol i zonificació, ubicació de grans infraestructures i carreteres principals, els objectius i els métodos d'intervenció per a l'almagasenament d'aigua, gestió hidrològica i hidrològica-forestal (mentres que implica afeccions ambientals). És per això, la província l'encarregada de determinar la compatibilitat dels instruments d'ordenació territorial elaborats pels municipis. El Decrets Leggilatiu n. 112/1998 va donar a les províncies més competències procedents de les regions i de l'Estat, de conformitat al principi de subsidiariedad, sent les més importants les relatives a:
  1. Protecció civil (eixecució dels plans regionals, la preparació dels plans de districte).
  2. Escoles i educació (creació i tancament d'escoles, organisació de la ret d'escoles, edificis escolars).
  3. Aforro i eficiència energètica.
  4. Transport.
  5. Autoescuela (llicències, supervisió, consorcis, proves d'aptitut per a professors).
  6. Inspecció tècnica de vehículs i reparació de vehículs de motor.
  7. Concessió de llicències de transport automotor i àlbums provincials de transportistes per carretera.
  8. Indústria.
  9. Treball i oficines d'ocupació. Igualment casi totes les províncies italianes disponen del seu propi cos de Policia Provincial (it. Polizia provinciale), en competències en administració, justícia, mig ambient, construcció, caça i peixca, tràfic, protecció civil, etc.; a banda d'atres funcions que puguen ser establides per les directrius operatives de la seguritat pública provincial.

Organisació

Cada província té un consell provincial (consiglio provinciale) compost de consellers provincials (consiglieri provinciali). Els consellers provincials són elegits pels habitants de la província. Cada província és dirigida per un president (president). El president de la província presidix el consell provincial i coordina els servicis administratius de la província. És elegit pels habitants de la província per a un mandat de 5 anys.

Llistat de províncies per regió

La llista següent resalta en negreta la província la capital administrativa de la qual és també la capital administrativa de la seua regió. El còdic per a les províncies italianes és ISO 3166-2:IT.

Regió Províncies Mapa
Abruços Chieti  
L'Aquila
Peixcara
Teramo
Apulia Bari*  
Barletta-Andria-Trani
Brindisi
Foggia
Lecce
Tarento
Basilicata Matera  
Potenza
Calàbria Catanzaro  
Cosenza
Crotona
Regio de Calàbria*
Vibo Valentia
Campània Avellino  
Benevent
Caserta
Nàpols*
Salerno
Cerdenya Cagliari*  
Cerdenya del Sur
Nuoro
Oristán
Sácer
Emilia-Romaña Bolonya*  
Ferrara
Forlì-Cesena
Mòdena
Parma
Plasencia
Rávena
Reggio Emilia
Rímini
Friul-Venècia Julia Gorizia  
Pordenone
Trieste
Udine
Lacio Frosinone  
Llatina
Rieti
Roma*
Viterbo
Ligúria Gènova*  
Imperia
La Spezia
Savona
Lombardía Bérgamo  
Brescia
Com
Cremona
Lecco
Lodi
Mantua
Milà*
Monza i Brianza
Pavía
Sondrio
Varese
Marques Ancona  
Ascoli Piceno
Fermo
Macerata
Pesaro i Urbino
Molise Campobasso Erro al crear miniatura:
Isernia
Piemont Alessandria Erro al crear miniatura:
Asti
Biella
Cuneo
Novara
Torí*
Verbano-Cusio-Ossola
Vercelli
Sicília Agrigent**  
Caltanissetta**
Catania*
Enna**
Mesina*
Palermo*
Ragusa**
Siracusa**
Trapani**
Toscana Arezzo  
Florencia*
Grosseto
Livorno
Lucca
Massa i Carrara
Pisa
Pistoya
Prato
Siena
Trentino-Alt Adigio Bolzano***  
Trento***
Umbría Perugia  
Terni
Valle d'Aosta No existix  
Véneto Belluno  
Pàdua
Rovigo
Treviso
Venècia*
Verona
Vicenza
  • * Ciutat metropolitana
  • ** Lliure consorci municipal
  • *** Província autònoma

Denominació de les províncies

La denominació de les províncies és, en la majoria dels casos, la de la seua capital.

  • Tres províncies tenen doble denominació: Forlì-Cesena, Massa-Carrara, Pesaro-Urbino.
  • Una província té triple denominació: Barletta-Andria-Trani.
  • Tres províncies tenen una denominació (a lo manco parcialment) geogràfica: Cerdenya del Sur, Monza i Brianza, Verbano-Cusio-Ossola.
  • Dos províncies són bilingües: Bolzano-Alt Adige/Bozen-Südtirol i Aosta/Aoste. Les províncies de Trieste, Gorizia i Udine no són del tot bilingües; només ho són alguns dels seus municipis.
  • Les sis províncies sicilianes que no són ciutats metropolitanes són cridades Lliures consorcis municipals (Liberi consorzi comunali) per llei regional. De fet existixen elliure consorci municipal d'Agrigent (Llibere consorzio comunale vaig donar Agrigent), elliure consorci municipal de Trapani (Llibere consorzio comunale vaig donar Trapani) i aixina per l'estil.

Les províncies en senyes

A continuació es mostra una taula en les senyes de població, superfície i densitat demogràfica, sigla, número de municipis, regió i president de les províncies italianes (incloent el Valle d'Aosta, les províncies autònomes de Trento i Bolzano i les ciutats metropolitanes).[4]

Província Sigla Regió Població
(hab.) 		Superfície
(km²) 		Densitat
(habs./km²) 		N.º de Municipis President Partit
Agrigent (Lliure consorci municipal) AG Sicília 448 831 3042 148 43 Marcello Maisano Comissari extraordinari
Alessandria A EL Piemont 433 996 3559 122 190 Maria Rita Rossa PD
Ancona AN Marques 479 275 1940 247 47 Liana Serrani PD
No existix AO Valle d'Aosta 128 591 3263 39 74 Augusto Rollandin (President de la Regió) UV
Arezzo AR Toscana 346 661 3236 107 37 Roberto Vasai PD
Ascoli Piceno AP Marques 211 756 1228 172 33 Paolo D'Erasmo PD
Asti AT Piemont 219 988 1515 145 118 Marc Gabusi Independent de Centroderecha
Avellino AV Campània 430 214 2792 154 118 Domenico Gambacorta FI
Bari (Ciutat metropolitana) BA Apulia 1 261 964 3825 330 41 Antonio Decaro (alcalde Metropolità) PD
Barletta-Andria-Trani BT Apulia 393 769 1538 256 10 Francesco Spina SC
Belluno BL Véneto 209 430 3676 57 67 Daniela Larese Filon PSI
Benevent BN Campània 283 763 2071 137 78 Claudio Ricci PD
Bérgamo BG Lombardía 1 107 441 2723 407 242 Matteo Rossi PD
Biella BI Piemont 182 325 914 199 82 Emanuele Ramella Pralungo PD
Bolonya (Ciutat metropolitana) BO Emilia-Romaña 1 001 170 3702 270 56 Virginio Merola (alcalde metropolità) PD
Bolzano (Província autònoma) BZ Trentino-Alt Adigio 515 714 7400 70 116 Arno Kompatscher SVP
Brescia BS Lombardía 1 262 295 4783 264 206 Pier Luigi Mottinelli PD
Brindisi BR Apulia 401 652 1839 218 20 Maurizio Bruno PD
Cagliari CA Cerdenya 431 302 1248 346 17 Massimo Zedda (alcalde metropolità) SEL
Caltanissetta (Lliure consorci municipal) CL Sicília 274 731 2124 129 22 Alessandra Vaig donar Lliberte Comissari extraordinari
Campobasso CB Molise 227 482 2910 78 84 Rosari De Matteis PdL
Caserta CE Campània 923 113 2640 350 104 Angelo Vaig donar Costanzo FI
Catania (Ciutat metropolitana) CT Sicília 1 115 704 3553 314 58 Enzo Bianco (alcalde metropolità) PD
Catanzaro CZ Calàbria 363 979 2392 152 80 Enzo Bruno PD
Cerdenya del Sur -[5] Cerdenya 35 829 6339 56 107 Giorgio Sanna Administrador extraordinari
Chieti CH Abruços 393 734 2588 152 104 Mario Pupillo PD
Com CO Lombardía 598 810 1288 465 154 Maria Rita Livio PD
Cosenza CS Calàbria 719 345 6650 106 155 Mario Occhiuto FI
Cremona CR Lombardía 362 141 1771 204 115 Carlo Vezzini PD
Crotona KR Calàbria 174 068 1716 101 27 Peppino Vallone PD
Cuneo CN Piemont 592 365 6902 86 250 Federico Borgna SC
Enna (Lliure consorci municipal) EN Sicília 172 456 2561 67 20 Angela Scaduto Comissari extraordinari
Fermo FM Marques 176 408 860 205 40 Aronne Perugini PD
Ferrara FE Emilia-Romaña 355 101 2630 135 24 Tiziano Tagliani PD
Florencia (Ciutat metropolitana) FI Toscana 1 007 252 3515 287 42 Dario Nardella (alcalde metropolità) PD
Foggia FG Apulia 635 344 6966 91 61 Francesco Miglio PD
Forlì-Cesena FC Emilia-Romaña 396 636 2376 167 30 Davide Drei PD
Frosinone FR Lacio 497 678 3243 153 91 Antonio Pompeo PD
Gènova (Ciutat metropolitana) GE Ligúria 868 046 1839 472 67 Marc Doria (alcalde metropolità) Comissari extraordinari
Gorizia GO Friul-Venècia Julia 141 076 466 303 25 Enrico Gherghetta PD
Grosseto GR Toscana 225 098 4501 50 28 Emilio Bonifazi PD
Imperia IM Ligúria 217 703 1156 185 67 Fabio Natta PSI
Isernia IS Molise 87 243 1529 57 52 Luigi Brasiello PD
La Spezia SP Ligúria 222 377 881 252 32 Massimo Federici PD
L'Aquila AQ Abruços 306 701 5035 61 108 Antonio De Crescentiis PD
Llatina LT Lacio 569 664 2250 253 33 Eleonora Della Penna PD
Lecce LI | 807 256 2759 293 97 Antonio Maria Gabellone FI
Lecco LC Lombardía 340 814 816 418 88 Flavio Polano PD
Livorno LI Toscana 340 471 1211 281 20 Alessandro Franchi PD
Lodi LO Lombardía 229 082 782 293 61 Mauro Soldati PD
Lucca LU Toscana 394 600 1773 223 34 Luca Menesini PD
Macerata MC Marques 321 314 2774 116 57 Antonio Pettinari UDC
Mantua MN Lombardía 415 147 2339 177 69 Alessandro Pastacci PD
Massa i Carrara MS Toscana 200 325 1157 173 17 Narciso Buffoni PD
Matera MT Basilicata 201 133 3447 58 31 Francesco De Giacomo PD
Mesina (Ciutat metropolitana) EM | 648 371 3247 200 108 Filippo Romà Comissari extraordinari
Milà (Ciutat metropolitana) LA MEUA Lombardía 3 176 180 1575 2017 134 Giuliano Pisapia (alcalde metropolità) SEL
Mòdena MO Emilia-Romaña 700 918 2689 261 47 Gian Carlo Muzzarelli PD
Monza i Brianza MB Lombardía 862 684 405 2130 55 Luca Santambrogio Lliga
Nàpols (Ciutat metropolitana) NA Campània 3 127 390 1171 2671 92 Luigi de Magistris (alcalde metropolità) MA
Novara NO Piemont 371 686 1339 278 88 Matteo Besozzi PD
Nuoro NU Cerdenya 213 206 5786 37 75 Alessandra Pistis Comissari extraordinari
Oristán OR Cerdenya 163 511 3040 54 88 Massimo Torrent Comissari extraordinari
Pàdua PD Véneto 936 233 2143 437 104 Enoch Soranzo Lliga
Palermo (Ciutat metropolitana) PA Sicília 1 275 598 4992 256 82 Leoluca Orlando (alcalde metropolità) IdV
Parma PR Emilia-Romaña 443 176 3450 128 47 Filippo Fritelli PD
Pavía PV Lombardía 548 326 2965 185 190 Daniele Bosone PD
Perugia PG Umbría (Itàlia) 665 217 6332 105 59 Nando Mismetti PD
Pesaro i Urbino PU Marques 364 385 2564 142 59 Daniele Tagliolini PD
Peixcara PE Abruços 322 401 1225 263 46 Antonio Vaig donar Marque PD
Plasencia PC Emilia-Romaña 288 483 2590 111 48 Francesco Rolleri PD
Pisa PI Toscana 420 254 2445 172 37 Marc Filippeschi PD
Pistoia PT Toscana 291 788 965 302 22 Rinaldo Vanni PD
Pordenone PN Friul-Venècia Julia 314 644 2130 148 51 Claudio Pedrotti PD
Potenza PZ Basilicata 377 258 6549 58 100 Nicola Valluzzi PD
Prato PO Toscana 253 245 365 693 7 Matteo Biffoni PD
Ragusa (Lliure consorci municipal) RG Sicília 318 249 1614 197 12 Dario Cartabellotta Comissari extraordinari
Rávena RA Emilia-Romaña 392 358 1858 211 18 Claudio Casadio PD
Regio de Calàbria (Ciutat metropolitana) RC Calàbria 559 759 3184 176 97 Giuseppe Falcomatà (alcalde metropolità) PD
Reggio Emilia RE Emilia-Romaña 534 258 2292 233 45 Giammaria Manghi PD
Rieti RI Lacio 159 670 2750 58 73 Giuseppe Rinaldi PD
Rímini RN Emilia-Romaña 334 254 863 387 26 Andrea Gnassi PD
Roma (Ciutat metropolitana) RM Lacio 4 321 244 5352 807 121 Virginia Raggi (Alcaldesa metropolitana) M5S
Rovigo RO Véneto 244 062 1790 136 50 Marc Trombini FI
Salerno SA Campània 1 105 485 4918 225 158 Giuseppe Canfora PD
Sácer SS Cerdenya 494 388 7692 64 92 Guido Sechi Comissari extraordinari
Savona SV Ligúria 283 813 1545 184 69 Monica Giuliano PD
Siena SI Toscana 270 817 3823 71 36 Fabrizio Nepi PD
Siracusa (Lliure consorci municipal) SR Sicília 404 847 2108 192 21 Antonino Lutri Comissari extraordinari
Sondrio BAIX Lombardía 182 480 3210 57 78 Luca Della Bitta FI
Tarento TA Apulia 590 281 2436 242 29 Martino Tamburrano FI
Teramo ET Abruços 311 103 1948 160 47 Renzo Vaig donar Sabatino PD
Terni TR Umbría (Itàlia) 231 525 2122 109 33 Leopoldo Vaig donar Girolamo PD
Torí (Ciutat metropolitana) TO Piemont 2 297 917 6829 336 316 Chiara Appendino (Alcaldesa metropolitana) M5S
Trapani (Lliure consorci municipal) TP Sicília 436 150 2460 177 24 Giuseppe Amato Comissari extraordinari
Trento (Província autònoma) TN Trentino-Alt Adigio 536 237 6203 86 217 Ugo Rossi PATT
Treviso TV Véneto 887 722 2477 358 95 Leonardo Muraro Lliga
Trieste TS Friul-Venècia Julia 235 700 212 1112 6 Maria Teresa Bassa Poropat PD
Údine UD Friul-Venècia Julia 537 943 4904 110 135 Pietro Fontanini Lliga
Varese VA Lombardía 889 639 1198 743 139 Nicola Gunnar Vincenzi PD
Venècia (Ciutat metropolitana) VEU Véneto 857 841 2461 349 44 Luigi Brugnaro (alcalde metropolità) FI
Verbano-Cusio-Ossola VB Piemont 161 412 2256 72 77 Stefano Costa PD
Vercelli VC Piemont 177 109 2088 84 86 Carlo Riva Vercellotti PdL
Verona VR Véneto 921 717 3120 295 98 Antonio Pastorello FI
Vibo Valentia VV Calàbria 163 382 1139 143 50 Andrea Niglia NCD
Vicenza VAIG VORE Véneto 869 813 2723 319 121 Achille Variati PD
Viterbo VT Lacio 322 195 3614 89 60 Mauro Mazzola PD
Total Itàlia - - 60 782 668 301 338 202 8000 - -

Referències

  1. ↑ gazzettaufficiale. it/eli/id/2014/4/7/14G00069/sg Llei 56/2014 (italià)
  2. ↑ gurs. regione. sicilia. it/Gazzette/g15-32o/g15-32o.pdf Llei 15/2015 Regió siciliana [1] archivat en Wayback Machine. (italià)
  3. ↑ consregsardegna. it/XVLegislatura/Leggi%20approvate/lr2016-02. asp Llei Regional 2/2015, Regió Cerdenya [2] archivat en Wayback Machine. (italià)
  4. ↑ demo. istat. it/pop2014/index1. html[3] archivat en Wayback Machine. Senyes ISTAT2014
  5. ↑ Encara no definida.

Vore també

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Províncies_d%27Itàlia&oldid=1513137»