Centre històric de Nàpols
El centre històric de Nàpols és un espai urbà antic influenciat per les diferents cultures que ho varen habitar o varen governar en el curs dels sigles i que varen deixar la seua marca en l'arquitectura i el disseny urbà napolitano. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1995 en la següent motivació:
Descripció
[editar | editar còdic]
Situat sobre el golf de Nàpols, conserva les marques de casi tres milenis d'història[1] en la seua fundació grega, el seu desenroll romà i la seua administració federiciana, angevina, aragonesa i borbònica. En una superfície de 1700 hectàrees, és el centre històric més vast d'Itàlia i un dels amplis d'Europa[2] i té la particularitat de conservar casi en la seua totalitat la seua unitat i el seu disseny urbà original.
L'àrea considerada patrimoni de l'UNESCO s'estén per aproximadament 10,21 km² i conté els següents barris: Avvocata, Montecalvario, Sant Giuseppe, Porte, Pendino, Mercato, Stella, Sant Carlo all'Arena, Chiaia, Sant Ferdinando, Sant Lorenzo, Vicaria i part dels tossals de Vomero i Posillipo.[3]
La ciutat té dos núcleus primitius: el primer és Pizzofalcone en el qual va nàixer la ciutat de Parténope, mentres que el segon és la zona dels Decumanos, a on va emergir Neapolis (ciutat nova). En este últim en particular encara queden obeliscs, monasteris i claustres antics. També hi ha una trentena de museus (entre ells el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), ruïnes dels murs del recint original del quart sigle abans de cristo, catacumbes i s'han fet excavacions que varen trobar ruïnes romanes i gregues, baix relleus, frisos de monuments, i columnes medievals de palaus històrics.
El centre de Nàpols es caracterisa per les seues iglésies històriques (més de 200 solament en la zona dels Decumanos)[4] entre les quals es destaquen el Duomo vaig donar Napoli o Cattedrale metropolitana digues Santa Maria Assunta, Sant Giorgio Maggiore i San Giovanni Maggiore en elements arquitectònics que es remonten fins als sigles IV i V abans de Crist. Baixe el regne dels reis angevinos, l'urbanisme es veu influenciat per l'arquitectura gòtica, principalment francesa que s'afirma sobre els edificis religiosos com la nova catedral, la Basílica de Sant Lorenzo Maggiore, la Basílica Santa Clara, aixina com atres edificis seculars com el Castel Capuano i el Castel Nuovo. En l'época aragonesa, en el XVI un gran número d'estructures, civils i religioses, es varen construir o varen reconstruir durant la fortificació de les muralles com el palau real, varis palaus, iglésies del Gesù Nuovo, de San Paolo Maggiore, el colege jesuïta de Capodimonte, entre uns atres. El castel dell'Ovo, transformat en fortalea pels normandos en el XII, pren la seua forma actual a finals de el XVII.
Ademés dels seus innumerables edificis històrics i obres artístiques, també és típica l'atmòsfera sorollosa i animada i l'olor a forn de llenya de les trattorias nos recorden que en este lloc va nàixer la pizza Margherita, provablement una de les pizzes més conegudes del món. En Nadal, una de les tradicions seculars és el mercat artesanal, el centre del qual és la Via Sant Gregorio Armeno. Un dels elements típics del centre històric són els panni stesi (en espanyol: roba tendida), que es poden trobar tot l'any.
Events importants[5]
[editar | editar còdic]- El 17 de giner, durant la festa de San Antonio Abad, els napolitanos junten totes les enrunes de fusta i formen fogueres en els carrers i places.
- El dissabte que precedix al primer dumenge de maig es realisa la tradicional festa de Sant Jenaro, que dona lloc a una gran processó d'estàtues i que culmina en el milacre de la liqüefacció de la sanc del sant. Durant el restant de l'any les estàtues es conserven en el Duomo.
- En juny, el Castel Sant'Elmo rep durant una semana el Napoli Film Festival, festival de cine, dedicat als jóvens talents del cine napolitano aixina com a llarcmetrages i documentals internacionals.
- Les celebracions de la Madonna del Carmine tenen lloc el 16 de juliol i es prolonguen durant una semana. Les celebracions terminen en el famós espectàcul pirotècnic que rodeja al campanar de l'iglésia de la Madonna del Carmine, d'una altura de 75 metros (el més alt de la ciutat).
- Entre novembre i decembre, es desenrolla el dinàmic i característic mercat dels sants de Nadal en la Via Sant Gregorio Armeno i en els carrers adjacents a l'iglésia homònima. En este mercat es poden trobar estatuillas per a pesebres de totes les dimensions
Protecció
[editar | editar còdic]La zona del Centre històric es troba baix la jurisdicció del pla d'urbanisme del 31 de març de 1972. Tots els treballs efectuats en esta zona deuen sometre's als òrguens de protecció del patrimoni nacional i regional segons les lleis n°1089 de l'1 de juny de 1939 i n° 47 del 28 de febrer de 1985. En la finalitat de conservar l'autenticitat del lloc, els materials de restauració com el marbre blanc, la toba groga i el piperno gris són extrets de les pedreres originals i treballats de forma essencialment tradicional.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Tondo de Capodimonte
-
Decumano inferior (Spaccanapoli)
_-_Architect_Ferdinando_Fuga_(Florence_1699-Naples_1781)_-_Naples_(23598555603).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2022) Napoli prima vaig donar Napoli. Mit i fondazioni della città vaig donar Partenope, Roma: Salerno Editore, p. 43.
- ↑ Quaderni vaig donar Itàlia Nostra.Gangemi Editore.Roma:29
- ↑ «Boundary of the Historic Centre of Naples» (en anglés). .patrimonionellascuola.it. Consultat el 11 de juliol de 2025.
- ↑ «Chiese Centre Storico» (en italià). chiesadinapoli.it. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2011. Consultat el 11 de juliol de 2025.
- ↑ (italià) Città i siti italiani
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (italià) centre històric de Nàpols
- (italià) El centre històric de Nàpols i el risc de perdre el reconeiximent de la UNESCO.
- (italià) Visita virtual del centre històric de Nàpols
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro histórico de Nápoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.