Galleria Umberto I
La Galleria Umberto I (en espanyol Galeria Humberto I) és una galeria comercial construïda en Nàpols entre 1887 i 1890.
Esta galeria va ser de inspiració per a la Galeria Gourmet de la película Wonka estrenada a finals de 2023.
Història
[editar | editar còdic]
La zona a on es troba la galeria, Santa Brigida, ya estava densament urbanisada en el XVI i es caracterisava per un feltre de carrers paralels, conectades per curts carrerons, que des de Via Toledo desembocaven front a Castel Nuovo. Estos carrerons gojaven de mala fama ya que es trobaven tavernes i prostíbuls, i es cometien delictes de tot gènero. En els anys 1880 la deterioració va alcançar nivells extrems: en els estrets carrerons s'alçaven edificis de sis pisos en un entorn higiènic pèssim (en la zona, entre 1835 i 1884, havien esclatat nou epidèmies de còlera). Baixe la pressió de l'opinió pública, despuix de l'epidèmia de 1884 es va escomençar a considerar la necessitat d'una intervenció gubernativa.
En 1885 va ser aprovada la llei per al sanejament de la ciutat (Risanamento), i també la zona de Santa Brigida va ser objecte d'una nova disposició territorial. Es varen presentar vàries propostes: el proyecte guanyador va ser el de l'ingenier Emmanuele Rocco, després ampliat per Ernesto vaig donar Mauro. Este proyecte prevea una galeria en quatre braços que es creuen en un travessia octagonal, cobert per una cúpula. El derrocament dels edificis preexistentes va començar l'1 de maig de 1887, i el 5 de novembre del mateix any es va colocar la primera pedra de l'edifici. La galeria va ser inaugurada en l'espai de tres anys, precisament el 19 de novembre de 1890, i dedicada a Humberto I, rei d'Itàlia.
Descripció
[editar | editar còdic]
Exterior
[editar | editar còdic]L'entrada principal, que s'obri a Via Sant Carlo, està constituïda per una frontera en exedra, que en la part inferior presenta un pòrtic arquitrabado, sostingut per columnes de travertino i dos arcs cegos, un que permet l'accés a la galeria i un atre obert al deambulatorio. Seguixen un orde de finestres serlianas, separades per parelles de lesenas de capitel compost, i un segon pis en finestres en mainel i lesenas paregudes a les anteriors. l'àtic presenta parelles de finestres quadrades i lesenas de capitel toscano (les que estan entre les finestres són acanaladas).
En les columnes de l'arc de dreta es troben sis estàtues: quatre dedicades a les temporades de l'any (des d'esquerra a dreta: Hivern, Primavera, Estiu i Autumne) i dos a les activitats humanes (el Treball i el Geni de la ciència). En la frontera estan el Comerç i la Indústria, semiacostados als costats de la Riquea, mits de la societat burguesa.
En les columnes de l'arc d'esquerra es troben Europa, Àsia, Africa i Amèrica. En les casetes són representats, en l'esquerra, la Física i, en la dreta, la Química. En el fastigio, en la dreta està l'estàtua del Telégraf, gitat, i en l'esquerra la del Vapor, prop de la Abundància: d'esta manera, es presenta una image positiva de la ciència i del progrés, capaços d'unificar les diferents parts del món. En el sostre del pòrtic es noten una série de tondos en divinitats clàssiques. Els deus representats són Diana, Crono, Venus, Júpiter, Mercurio i Juno.
Les fronteres menors tenen una estructura pareguda, pero presenten únicament decoració en estuc. La frontera en Via Toledo posseïx, als costats de l'entrada, dos parelles de putti en escuts representants del Seggio[1] de Capuana, en un cavall pasante, i del Seggio de Portanova, en una porta. La frontera en Via Santa Brigida presenta els escuts dels Seggi de Porte, en un home marí, i de Montagna, en uns monts. Als costats de l'arc es troben dos panels alusivos a la guerra i a la pau. En la frontera en Via Verdi estan els escuts del Seggio de Nilo, en un cavall desenfrenat, i del Seggio del Popolo, en la lletra P. Als costats es troben dos panels alusivos a l'abundància i a la riquea, caracterisats pel cultiu de la terra i l'eixercici de la navegació.
Interior
[editar | editar còdic]
L'interior de la galeria està constituït per dos carrers que es creuen ortogonalment, cobertes per una estructura en ferro i vidre i flanquejades per alguns edificis, quatre dels quals en entrada des de l'octògon central. Les fronteres dels edificis reflectixen la principal: de fet l'orde inferior està dividit per grans lesenas planes, pintades en fals marbre, que enquadren les entrades de les tendes i de les nayetes superiors. En el primer pis estan les finestres en mainel, en el segon les biforas, en l'àtic les finestres quadrades.
La volta en vidre i ferro, proyectada per Paolo Boubée, conseguix harmonisar perfectament en l'estructura en albañilería. En les pechinas de la cúpula huit figures femenines de coure sostenen llànties. Les àmplies lunetas en les capçaleres dels braços presenten complexes escenes en estuc, totes relacionades en la música. En el tambor de la cúpula, decorat en finestres semicirculares, és visible l'Estrela de David present en totes les quatre finestres.
En el paviment baix la cúpula es troben mosaics en vents i signes zodiacales, realisats en 1952 per l'empresa Padoan de Venècia en substitució dels originals, danyats pels passos i la guerra. Els bombardejos varen provocar la destrucció de totes les cobertura de vidre. Prop de les entrades, busts i làpides commemoren llocs desapareguts i els que varen participar en la realisació de l'obra.
En el braç cap a Via Verdi pot vore's una inscripció que recorda la posada "Moriconi", a on en 1787 es va hostajar Goethe. Entrant del costat del Teatre de Sant Carlos es troba una làpida dedicada a l'ingenier Paolo Boubée. En la part d'avall a la galeria hi ha una atra travessia, de dimensions menors, en el centre de les quals es troba el Salone Margherita, teatre de la Belle Époque, que per més de vint anys va ser la sèu principal de la diversió nocturna dels napolitanos, acollint a vàries personalitats nacionals com Matilde Serao, Salvatore vaig donar Giacomo, Gabriele d'Annunzio, Roberto Bracco, Ferdinando Russo, Eduardo Scarfoglio i Francesco Crispi.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Els Seggi (o Sedili) eren els consells medievals de Nàpols. Eren sèt en total: Capuana, Montagna, Forcella, Nilo, Porte, Portanova i Popolo.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ugo Carughi, La galleria Umberto I: Architettura del ferro a Napoli, Vaig donar Franco Mauro, 2001.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galleria Umberto I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.