Piperno
.jpg)
El piperno és una roca d'orige ígneo, un tipo de toba volcànica o ignimbrita, originària de zones del sur d'Itàlia que han segut afectades per erupció explosiva.[1] El piperno abunda en la regió de Campània; les zones d'extracció han segut les localitats de Quarto, Soccavo, Pianura i Nocera Inferiore, dins de la regió del supervolcán dels Campos Flégreos. L'estrat de piperno, junt en la denominada Breccia Museu que ho cobrix, és clarament visible en la base del tossal de Camaldoli, en les zones de Soccavo i Verdolino.[2]
Este tipo d'ignimbrita presenta una textura particular caracterisada per l'orientació de concentracions lenticulares de color gris, cridades flames, immerses en una matriu del mateix color pero més clara. El piperno no deu confondre's en la toba groga napolitana (tufo giallo napoletano); la toba soldada del piperno és més duradora que la toba groga, la qual presenta majors desafius sobre conservació.[3][4]
La roca de piperno no és fàcil d'extraure, i la seua obtenció és facilitada per la separació subterrànea de grans blocs que posteriorment es treballen; és resistent al desgast causat pels agents atmosfèrics, raó per la qual ha segut àmpliament utilisada per al revestiment d'edificis en Nàpols. Actualment ya no s'extrau, ya que les pedreres subterrànees de Pianura i Soccavo estan agotades.
El piperno campano és un parent propenc de la toba peperino del Lacio.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2000).Journal of Cultural Heritage.1(4)
- 415–427.doi:10.1016/S1296-2074(00)01097-9.
- ↑ Environmental Geology.47(3)
- 341–352.doi:10.1007/s00254-004-1156-3.
- ↑ (2017).Construction and Building Materials.136
- 361–373.doi:10.1016/j.conbuildmat.2017.01.053.
- ↑ https://riunet.upv.és/bitstream/handle/10251/189105/RussoBossoBalbi%20-%20Historic%20tuff%20masonry%20in%20Naples%20different%20approaches%20to%20its%20conservation.pdf?sequence=1&isAllowed=i
- ↑ (2022).Bulletin of Volcanology.84(7)doi:10.1007/s00445-022-01573-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piperno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.