Anar al contingut

Piperno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'escala de piperno a la nayeta de Vila Meola en Portici (Nàpols).

El piperno és una roca d'orige ígneo, un tipo de toba volcànica o ignimbrita, originària de zones del sur d'Itàlia que han segut afectades per erupció explosiva.[1] El piperno abunda en la regió de Campània; les zones d'extracció han segut les localitats de Quarto, Soccavo, Pianura i Nocera Inferiore, dins de la regió del supervolcán dels Campos Flégreos. L'estrat de piperno, junt en la denominada Breccia Museu que ho cobrix, és clarament visible en la base del tossal de Camaldoli, en les zones de Soccavo i Verdolino.[2]

Este tipo d'ignimbrita presenta una textura particular caracterisada per l'orientació de concentracions lenticulares de color gris, cridades flames, immerses en una matriu del mateix color pero més clara. El piperno no deu confondre's en la toba groga napolitana (tufo giallo napoletano); la toba soldada del piperno és més duradora que la toba groga, la qual presenta majors desafius sobre conservació.[3][4]

La roca de piperno no és fàcil d'extraure, i la seua obtenció és facilitada per la separació subterrànea de grans blocs que posteriorment es treballen; és resistent al desgast causat pels agents atmosfèrics, raó per la qual ha segut àmpliament utilisada per al revestiment d'edificis en Nàpols. Actualment ya no s'extrau, ya que les pedreres subterrànees de Pianura i Soccavo estan agotades.

El piperno campano és un parent propenc de la toba peperino del Lacio.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000).Journal of Cultural Heritage.1(4)
    415–427.doi:10.1016/S1296-2074(00)01097-9.
  2. Environmental Geology.47(3)
    341–352.doi:10.1007/s00254-004-1156-3.
  3. (2017).Construction and Building Materials.136
    361–373.doi:10.1016/j.conbuildmat.2017.01.053.
  4. https://riunet.upv.és/bitstream/handle/10251/189105/RussoBossoBalbi%20-%20Historic%20tuff%20masonry%20in%20Naples%20different%20approaches%20to%20its%20conservation.pdf?sequence=1&isAllowed=i
  5. (2022).Bulletin of Volcanology.84(7)doi:10.1007/s00445-022-01573-5.