Peperino
El peperino (nom italià, derivat del llatí tardà lapis peperinus, 'pedra de pebre') és una toba volcànica de color marró o gris que conté fragments de basalt i pedra calcárea, en cristals disseminats d'augita, mica, magnetita, leucita i uns atres minerals similars.[1][2]
El peperino pròpiament dit es troba en els monts Albanos i en Soriano nel Cimino, en el Lacio, i es va utilisar en l'antiga Roma –en el nom de lapis albanus– com a material de construcció: en peperino es varen edificar la presó Mamertina, la Cloaca Maxima i una part considerable de les construccions commemoratives del Capitolio.[3] Ya en época romana en este material es varen construir l'aqüeducte Claudio i l'estructura de la base del Castell Sant'Angelo de Roma, entre uns atres, o l'emissari del llac Albano i les muralles de les Castra Albana de Albano Laziale; la mitra de Marí es va excavar en esta mateixa roca. En esta última ciutat es varen construir molts edificis monumentals durant l'Edat Mija, com per eixemple palaus i fonts, i el seu us ha continuat fins a l'Edat Moderna i Contemporànea.
Hi ha també un atre tipo de roques volcàniques i conglomerats de la regió d'Alvèrnia i de tot lo món denominades peperitas. Originàriament, el nom tant d'una com de l'atra roca fan referència a les seues taques de color obscur, provinents de fragments minerals –biotita en el cas del peperino–, que recordaven a grans de pebre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopædia Britannica.
- ↑ Getty Institute (ed.): «Peperino». Tesaurus d'Art i Arquitectura. Consultat el 5 de febrer de 2019.
- ↑ Torquati, Girolamo (1987). Studi storico-archeologici sulla citta i sul territori vaig donar Marí ordinati in tre volumi (vol. 1) (en it), p. 263.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peperino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.