Anar al contingut

Gestió d'inversions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La gestió d'inversions (denominada també, en sentit més ampli, gestió d'actius) és l'administració professional de distints valors —accions, abonaments i uns atres actius, com els bens immobles— en la finalitat d'alcançar objectius d'inversió concrets en benefici dels inversors. Estos poden ser institucions —companyies de segurs, fondos de pensions, empreses, entitats benèfiques i institucions educatives— o particulars. Uns i uns atres poden invertir directament, per mig de de contractes o mandats d'inversió, o be a través d'institucions d'inversió colectiva com els fondos mutualistes, els fondos cotisats (ETF) o els fideicomisos d'inversió immobiliària.

El terme gestió d'inversions s'ampra a sovint per a referir-se a l'administració de fondos d'inversió, especialisats sobretot en capital privat i capital obert, renda variable cotisada, actius reals, actius alternatius o renda fixa. L'expressió més genèrica gestió d'actius pot designar també l'administració d'actius que no es mantenen necessàriament en fins d'inversió.

Els clients de la gestió d'inversions es dividixen en institucionals i minoristes, segons es tracte d'una institució o d'un particular o patrimoni familiar. Els gestors solen ser titulats universitaris en finances, matemàtiques o contabilitat, a sovint en estudis de postgrau o certificacions professionals, i adapten els seus servicis a les necessitats de planificació financera dels clients d'elevat patrimoni, activitat coneguda com a gestió patrimonial. La seua activitat està supervisada per organismes reguladors com la Securities and Exchange Commission (SEC) nortamericana. Molts professionals del sector obtenen ademés certificacions com la de Chartered Financial Analyst (CFA).[1][2]

Els gestors de fondos —o assessors d'inversió, en els Estats Units— són fiduciarios i, com a tals, estan obligats a actuar en tot moment en el millor interés dels seus clients.[3]


Els gestors especialisats en la gestió discrecional o l'assessorament a inversors privats —per lo general d'elevat patrimoni[4]— solen enquadrar els seus servicis en la gestió de carteres dins de la banca privada.[5] La gestió patrimonial oferida pels assessors financers adopta una visió més integral del client, assignant el seu patrimoni a estratègies específiques de gestió d'actius.[6]

Els cinc majors gestors d'actius concentren el 22,7 % dels actius gestionats externament;[7]no obstant, la concentració del mercat, mida per mig del índex de Herfindahl, s'estimava en 173,4 en 2018, lo que indica que el sector no està molt concentrat.[8]

Tamany de l'indústria mundial de gestió de fondos

Els actius baix gestió convencionals de l'indústria mundial de gestió de fondos varen aumentar un 10% en 2010, alcançant els 79,3 billons de dólars. Els actius de pensions varen representar 29,9 billons de dólars del total, en 24,7 billons invertits en fondos d'inversió i 24,6 billons en fondos de segurs.[9] Junt en els actius alternatius (fondos sobirans d'inversió, fondos de cobertura, fondos de capital privat i fondos cotisats en bossa) i els fondos de particulars adinerats, els actius de l'indústria mundial de gestió de fondos varen ascendir a un total aproximat de 117 billons de dólars. El creiximent registrat en 2010 va seguir a un increment del 14% en l'any anterior, i va obedir tant a la recuperació dels mercats de valors durant eixe periodo com a l'entrada de nous fondos.


Estats Units es va mantindre en gran diferència com la major font de fondos, representant aproximadament la mitat dels actius baix gestió convencionals, és dir, entorn a 36 billons de dólars. El Regne Unit va ser el segon centre més important del món i, en diferència, el major d'Europa, en al voltant del 8% del total mundial.[10]

Regulació

La gestió d'inversions a nivell mundial està subjecta a diversos requisits regulatorios destinats a protegir als inversors i garantisar una conducta ètica i professional per part dels gestors i les firmes d'inversió. Els gestors i les firmes d'inversió actuen com fiduciaris dels actius financers dels seus clients i estan obligats a actuar en el millor interés d'estos, anteponent els interessos dels clients als propis. Açò implica buscar l'estratègia més adequada, aplicant la diligència deguda per a comprendre els objectius, metes, restriccions de risc i necessitats dels clients, aixina com proporcionar una divulgació completa i veraç dels riscs, beneficis, comissions i conflictes d'interés prevists.[11]

EE.UU

En els Estats Units, la gestió d'inversions està regulada principalment per la Comissió de Bossa i Valors (SEC), que elabora i aplica les normes que rigen l'activitat dels assessors d'inversions i d'atres participants del mercat.[12] Conforme a la llegislació nortamericana, els assessors d'inversions en actius baix gestió (AUM) superiors a 110 millons de dólars deuen registrar-se, per lo general, davant la SEC, mentres que els qui gestionen imports menors solen fer-ho davant les autoritats reguladores estatals.

Existixen exencions per a determinades categories d'assessors, entre elles els qui assessoren exclusivament a fondos de capital de risc, oficines familiars o fondos privats en menys de 150 millons de dólars en actius baix gestió. El marc regulatorio de la gestió d'inversions en els Estats Units comprén requisits de divulgació d'informació, normes de conducta professional i la supervisió per part de les autoritats reguladores.[13]

Dos lleis fonamentals que rigen el sector són la Llei d'Assessors d'Inversió de 1940 i la Llei de Societats d'Inversió de 1940, que varen establir la regulació federal dels assessors d'inversions, les societats d'inversió i les activitats relacionades.[14]

Regne Unit

En el Regne Unit, la gestió d'inversions està regulada principalment per l'Autoritat de Conducta Financera (FCA, per les seues sigles en anglés), responsable d'autorisar i supervisar als gestors d'inversions i a determinats vehículs de fondos d'inversió. Les firmes que realisen activitats regulades, com l'assessorament a clients en matèria d'inversions, la gestió d'inversions o la negociació d'inversions com a agent per conte de clients, deuen obtindre, per lo general, l'autorisació de la FCA.

El marc regulatorio comprén aixina mateix àmbits com les normes de conducta, l'informació financera, el compliment normatiu i la gestió de reclamacions. Ademés, determinats fondos d'inversió estan subjectes a la supervisió prevista en la Directiva sobre gestors de fondos d'inversió alternatius (AIFMD, per les seues sigles en anglés), que regula aspectes de la gestió i comercialisació de fondos dins de l'Unió Europea.[15]

Països asiàtics

Els marcs regulatorios de la gestió d'inversions varien en Àsia, reflectint les diferències entre els sistemes nacionals de regulació financera. En Japó, diversos aspectes dels mercats financers i dels servicis relacionats estan supervisats per l'Agència de Servicis Financers (FSA, per les seues sigles en anglés). Este organisme supervisa una àmplia gama d'activitats financeres, incloses determinades normes relatives a les criptomonedas i als servicis de pagament.

La regulació de les criptomonedas i dels servicis financers relacionats diferix entre els demés països asiàtics, en marcs jurídics i enfocaments regulatorios distints. En el Surest Asiàtic, inclosos els Estats membres de l'Associació de Nacions del Surest Asiàtic (ASEAN), l'integració econòmica i les polítiques d'inversió han segut objecte d'anàlisis sobre el seu potencial per a atraure inversió internacional i fomentar la coordinació de polítiques entre els països de la regió.[16]

Referències

  1. ↑ CFA Institute (2019). CFA Program Curriculum 2020 Level I Volumes 1–6 Box Set, John Wiley & Sons.
  2. ↑ «What does a CFA® Charterholder do?». CFA Institute. Consultat el 2026-03-06.
  3. ↑ «Benchmark definition, 4th edition (BMD4): Foreign direct investment: by partner country and by industry» (en en). OECD. doi:10.1787/9db879bd-en. Consultat el 2026-03-06.
  4. ↑ Chorafas, Dimitris N. (2006). Wealth management: private banking, investment decisions and structured financial products, Oxford, UK Burlington, MA: Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-6855-2.
  5. ↑ «[1]», finews.ch. Consultat el 2026-06-10 (en en-GB).
  6. ↑ (1975).«Mechanism of action of pentagastrin and acetylcholine on the llongitudinal muscle of the canine antrum».The Journal of Physiology.252(2)
    335–361.ISSN 0022-3751.doi:10.1113/jphysiol.1975.sp011147.
  7. ↑ KennedyJune 2018. «Top 400 Asset Managers 2018: 10 years of asset growth» (en en). IPE. Archivat des d'el original, el 2021-01-16. Consultat el 2020-12-21.
  8. ↑ Eccles. «Concentration In The Asset Management Industry: Implications For Corporate Engagement» (en en). Forbes. Archivat des d'el original, el 2020-11-28. Consultat el 2020-12-21.
  9. ↑ «FUND MANAGEMENT». The CIty UK. Archivat des d'el original, el 2012-03-29.
  10. ↑ «Global hedge fund AUM by country» (en en). Statista. Consultat el 2026-03-05.
  11. ↑ «Regulation A – Updated Investor Bulletin». Investor.gov. Consultat el 2026-03-06.
  12. ↑ «Dodd-Frank Becomes Law» (en en-gb). thehedgefundjournal.com. Archivat des d'el original, el 2024-05-30. Consultat el 2026-06-10.
  13. ↑ «HM Treasury and the FCA Consult on Proposed Changes to the UK Regulatory Regime for Alternative Investment Fund Managers» (en en). www.skadden.com. Consultat el 2026-06-10.
  14. ↑ «Division of Investment Management Staff No-Action and Interpretive Letters». www.sec.gov. Consultat el 2026-03-05.
  15. ↑ «Investment Funds 2024 – UK». Chambers and Partners. Consultat el 2026-03-06.
  16. ↑ (2012-09-10) Bartels (ed.). The Future of Foreign Investment in Southeast Àsia, 0 edició (en en), Routledge. doi:10.4324/9780203165560-10. ISBN 978-0-203-16556-0.

Bibliografia

Llibres

  • Billings, Mark; Cowdell, {{{nom2}}}; Cowdell, {{{nom3}}} (2001). Investment Management, Canterbury, U.K.: Financial World Publishing. OCLC 47637275. ISBN 978-0-85297-613-5.
  • David Swensen, "Pioneering Portfolio Management: An Unconventional Approach to Institutional Investment," New York, NY: The Free Press, May 2000.
  • Rex A. Sinquefeld and Roger G. Ibbotson, Annual Yearbooks dealing with Estocs, Bonds, Bills and Inflation (relevant to long-term returns to US financial assets).
  • Harry Markowitz, Portfolio Selection: Efficient Diversification of Investments, New Haven: Yale University Press
  • S.N. Levine, The Investment Managers Handbook, Irwin Professional Publishing (May 1980), ISBN 0-87094-207-7.
  • V. Li Sourd, 2007, "Performance Measurement for Traditional Investment – Literature Survey", EDHEC Publication.
  • D. Broby, "A Guide to Fund Management", Risk Books, (Aug 2010), ISBN 1-906348-18-9.
  • C. D. Ellis, "A New Paradigm: The Evolution of Investment Management." Financial Analysts Journal, vol. 48, no. 2 (March/April 1992):16–18.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gestió_d%27inversions&oldid=1191111»