Gestió de riscs
| S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Enterprise risk management|Enterprise risk management]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
La gestió de riscs (traducció de l'anglés risk management) és un enfocament estructurat per a manejar l'incertitut relativa a una amenaça a través d'una seqüència d'activitats humanes que inclouen l'identificació, l'anàlisis i l'evaluació de risc, per a després establir les estratègies del seu tractament utilisant recursos gerenciales. Les estratègies inclouen transferir el risc a una atra part, evitar el risc (açò és, reduir la seua provabilitat o impacte a 0), reduir l'impacte negatiu del risc i acceptar algunes o totes les conseqüències d'un risc particular per mig d'una decisió informada.
Algunes voltes, el maneig de riscs se centra en la contenció de risc per causes físiques o llegals (per eixemple, desastres naturals o incendis, accidents, mort o demandes). Per una atra part, la gestió de risc financer s'enfoca en els riscs que poden ser manejats usant instruments financers i comercials.
L'objectiu de la gestió de riscs és reduir diferents riscs relatius a un àmbit preseleccionado a un nivell acceptat per la societat. Pot referir-se a numerosos tipos d'amenaces causades pel mig ambient, la tecnologia, els sers humans, les organisacions i la política. Per un atre costat, involucra tots els recursos disponibles dels sers humans o, en particular, d'una entitat de maneig de riscs (persona, grup de treball, organisació).
Aixina, l'administració de risc empresarial o enterprise risk management (ERM, per les seues sigles en anglés) és un procés realisat pel consell directiu d'una entitat, l'administració i el personal de dita entitat. S'aplica en l'establiment d'estratègies de tota l'empresa, dissenyada per a identificar events potencials que puguen afectar a l'entitat i administrar els riscs per a proporcionar una seguritat i integritat raonable referent al guany d'objectius. En la gestió del risc en els viages d'empresa, es deu escomençar en una evaluació prèvia del viage i un anàlisis de les situacions que poden donar-se durant el desplaçament. Posteriorment, es dissenyaran polítiques de reducció dels riscs detectats i, finalment, es deu assegurar al Business traveller davant els riscs no detectats o impossibles d'eliminar prèviament.[1]
Tipos de riscs financers
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Risc financer.
- Risc de mercat, com a conseqüència de fluctuacions dels mercats financers, i en el que es distinguixen:
- Risc de canvi, conseqüència de la volatilitat del mercat de divises.
- Risc de tipo d'interés, conseqüència de la volatilitat dels tipos d'interés.
- Risc de mercat (en accepció restringida), que es referix específicament a la volatilitat dels mercats d'instruments financers tals com a accions, deute, derivats, etc.
- Risc de crèdit, conseqüència de la possibilitat de que una de les parts d'un contracte financer no assumixca les seues obligacions.
- Risc de liquidea o de finançació, i que es referix al fet de que una de les parts d'un contracte financer no puga obtindre la liquidea necessària per a assumir les seues obligacions a pesar de dispondre dels actius —que no pot vendre en la suficient rapidea i al preu adequat— i la voluntat de fer-ho.
- Risc operatiu, que es definix en l'acort de Basilea II utilisat per a la regulació del sector bancari en Europa com el "risc de sofrir pèrdues per la inadecuación o a fallos dels processos, el personal i els sistemes interns o be a causa d'acontenyiments externs". En esta definició s'inclou el risc llegal, i s'exclouen els riscs classificats com a estratègics i de reputació.
- Magnituts quantitatives del risc: VaR. Tots els tipos de riscs comentats en els apartats anteriors han segut molt tinguts en conte per part de les entitats participants en els mercats i posen de manifest la necessitat de dispondre de ferramentes que permeten determinar de forma quantitativa (en unitats monetàries) el risc assumit en integrar un nou actiu a la cartera. Sorgix d'esta manera el VaR (Value at Risk), que oferix una mida quantitativa i objectiva del valor en risc d'una cartera per a condicions normals (ordinàries) de mercat.
Normativa relacionada
[editar | editar còdic]Tant a nivell internacional com a nacional, s'ha anat creant la normativa relacionada en la matèria, en llínees generals en dos sentits: normatives relacionades en principis i bones pràctiques de gestió del risc, i normativa específica per sector o indústria econòmica. Com a eixemple, poden citar-se les següents:
- ISO 31000/2018: estàndart relacionat en principis generals de la gestió de riscs publicat per la International Organization for Standardization o ISO. La versió anterior correspon al 2009.
- Normativa del Comité de Basilea sobre supervisió bancària, del Bank for International Settlements relacionada en medició i normes sobre capitals mínims d'entitats financeres para determinats riscs.
- En l'Argentina existixen estàndarts no obligatoris emesos per l'Institut Argentí de Normalisació i Certificació relacionades en el disseny i implementació d'un sistema de gestió integral de riscs, i normativa específica sobre la gestió i els fondos que els bancs deuen afectar per a que l'entitat puga fer front a determinats riscs, emeses pel Banc Central de la República Argentina.
- A nivell mundial existix una normativa generalment acceptada per a l'administració i gestió de risc: el ERM FRAMEWORK, elaborat per The Committee of Sponsoring Organizations of the Treadway Commission (COSO). Este marc d'acció està dividit en quatre classes de risc, huit elements essencials per a una gestió exitosa i els nivells estructurals per a la seua aplicació.
- En el sector de suministrament d'aigua per a consum humà s'apliquen els Plans de Seguritat de l'Aigua.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gestión de riesgos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.