Mercadotècnia

En administració i economia de l'empresa, el mercadeo, mercadotècnia, comercialisació o márquetin (adaptat de la veu anglesa màrqueting) és una filosofia i metodologia que comprén el procés d'exploració, creació i entrega de valor per a satisfer les necessitats d'un mercat objectiu en térmens de bens i servicis. És un dels components principals de la gestió empresarial i el comerç, incloent principalment l'identificació de les necessitats, gusts i preferències d'un o més segments de consumidors per a posicionar una oferta de valor de manera diferenciada en la competència.

La mercadotècnia és l'activitat, institucions, i processos que generen, comuniquen, entreguen i intercanvien ofertes de valor per a consumidors, clients, socis, i la societat en general.

Este enfocament conegut com a orientació de mercat, significa que els professionals del màrqueting usen la veu del consumidor per a desenrollar estratègies de marca. En la pràctica, les funcions de mercadotècnia en les empreses poden incloure l'administració de marques comercials, la definició de preus, l'operació de campanyes publicitàries, la generació d'inteligència comercial a través de l'investigació de mercats, el maneig de relacions en socis comercials i la comunicació en rets socials. La mercadotècnia es pot dirigir a atres empreses (B2B per les sigles en anglés de Business-to-Business) o als consumidors (B2C per les sigles en anglés de Business-to-Consumers).

Les estratègies de màrqueting també inclouen l'us de ferramentes i anàlisis digitals per a rastrejar el comportament del consumidor i medir l'eixercite de la campanya. Ademés, les empreses depenen cada volta més de tècniques de personalisació per a millorar la participació i la llealtat del client.

Evolució de la definició

• En 1935, en una de les primeres definicions formals de màrqueting, la American Màrqueting Association o AMA —per les seues sigles en anglés— va definir màrqueting com «la realisació d'activitats comercials que dirigixen el fluix de bens i servicis dels productors als consumidors».

• En 2002, Philip Kotler va definir la mercadotècnia com «el conjunt de pràctiques i principis que tenen com a objectiu principal aumentar el comerç, especialment la demanda».
• En 2003 Stanton, Etzel & Walker diuen que la mercadotècnia és un sistema total d'activitats de negocis ideat per a planejar productes que satisfacen necessitats, assignar-els preus, promoure'ls i distribuir-els en els mercats fique, a fi de conseguir els objectius organizacionals.
• En 2012 Kotler & Armstong mencionen que la mercadotècnia és un procés social i administratiu pel que els individus i grups obtenen lo que necessiten i desigen a través de la creació i l'intercanvi de productes i de valor en uns atres.

• En 2015, el Chartered Institute of Màrqueting en Anglaterra va definir màrqueting com «el procés d'administració responsable de l'identificació, anticipació, i satisfacció de clients i consumidors de manera redituable».
• En 2017, l'AMA ho definix com «l'activitat, el conjunt d'institucions i els processos per a crear, comunicar, entregar i intercanviar ofertes que tenen valor per als compradors, clients, socis i la societat en general».

La definició del terme ha evolucionat a lo llarc dels anys, ya que l'AMA revisa la seua definició cada tres anys. Per eixemple, en 2008 es va incloure en la definició els beneficis no solament per a l'empresa, sino beneficiar a la «societat en general».

Actualment el procés de pensament de mercadotècnia es desenrolla de la mà del model de negoci. Moltes parts del procés (per eixemple, disseny de producte, gestió de marca, publicitat, etc.) impliquen l'us de les arts creatives. No obstant, degut a que fa un us extensiu de les ciències socials, la psicologia, la sociologia, les matemàtiques, l'economia, l'antropologia i la neurociencia, la professió ara és reconeguda com una ciència.

Evolució del pensament en màrqueting

L'evolució del pensament en màrqueting s'ha classificat com seguix:

• Funcions de màrqueting (1910-1930) s'enfocava a identificar les activitats i funcions de la mercadotècnia en relació a els intermediaris comercials.
• Mercadeo de commodities (1910-1930) classifica els diferents tipos de productes i matèries primeres i la seua relació en les funcions de mercadeo.
• Institucions de mercadotècnia (1920-1970) estudia als actors que realisen funcions de mercadotècnia, com lo són els canals de distribució, equips de vendes, i vendes minoristes o de mayoreo.
• Administració de mercadotècnia (1950- ), en anglés màrqueting management, busca classificar les millors pràctiques que els administradors i gerents de màrqueting poden implementar per a beneficiar a les empreses.

• Sistemes de mercats (1960-1970) estudia els mercats com a sistemes, rets, i ecosistemes empresarials.
• Comportament del consumidor (1950- ) estudia les raons i els hàbits pels que els consumidors elegixen entre marques comercials.
• macromarketing (1970- ) s'interessa en les conseqüències socials i ambientals que generen les pràctiques de mercadeo.
• màrqueting digital (2010- ) estudia el comportament de consumidors i les pràctiques de màrqueting online i en rets socials.

Mercadotècnia estratègica

En administració empresarial, la mercadotècnia estratègica adopta el punt de vista d'una organisació en particular per a desenrollar plans i estratègies a llarc determini en l'objectiu de crear i capturar valor en el mercat. La mercadotècnia és estratègica quan combina l'anàlisis de mercat en la planificació estratègica per a diferenciar una empresa dels seus competidors i crear valor per als seus clients i la societat. La mercadotècnia estratègica es caracterisa per identificar les condicions de mercat, la veu del consumidor i les ventages competitives per a decidir ofertes comercials. Degut a que la mercadotècnia estratègica adopta la postura d'una empresa en particular, la responsabilitat recau en un àrea funcional de l'organisació, com pot ser l'àrea de la mercadotècnia, àrea comercial, el departament de mercadotècnia, etc. Com a estratègia, la mercadotècnia implica les accions que una empresa pot fer en el mercat (consumidors finals), en una visió de rendabilitat a curt i a llarc determini. En identificar les necessitats del consumidor, les empreses elaboren productes i/o servicis que satisfacen les mateixes promovent l'intercanvi d'estos en els clients, a canvi d'una utilitat o benefici. La mercadotècnia té també com a objectiu favorir l'intercanvie de valor entre dos parts (comprador i venedor), de manera que abdós resulten beneficiades.

Conceptes associats

• Necessitats, desigs i demanda: la necessitat és un estat intern de tensió provocat quan no existix un equilibri entre lo requerit i lo que es té o posseïx. Les necessitats estan habitualment vinculades a l'estat físic de l'organisme. En ocasions, quan les necessitats es traduïxen o enuncien en objectes específics nos trobem en els desijos, és dir, els desijos són necessitats orientades cap a satisfactores específics per a l'individu. La demanda és el desig d'adquirir un Producte, pero en l'agregat de que es deu tindre la capacitat d'adquirir-ho (econòmica, d'accés, llegal). No obstant, la mercadotècnia no crea les necessitats, puix estes són inherents a les persones, encara que el practicant de la mercadotècnia orienta els desijos i estimula la demanda de determinat producte i marca; eixemple: necessitat d'asseciar la set, desig de prendre gaseosa, demanda de beguda coa marca XX.
• Cultura de consum: la mercadotècnia es relaciona en el consum superfluo i excessiu.

• Valor i satisfacció: el valor és la relació que establix el client entre els beneficis (funcionals, estatus, etc..) que percep del producte que s'oferix i els costs (econòmics, temps, esforços) que representa adquirir-ho. Existixen principalment quatre tipos de valors des d'un punt de vista del client: valor esperat, valor percebut, valor de la competència i valor desijat.

• Intercanvi: implica la participació de dos o més parts que cedixen alguna cosa per a obtindre una cosa a canvi, estos intercanvis tenen que ser de mutu acort i mútuament beneficiosos entre l'empresa i el client, per a construir una relació satisfactòria de llarc determini.

La mescla de la mercadotècnia (Les «P»)

Les «4 P» de la mercadotècnia.

Les «7 P» de la mercadotècnia.

Artícul principal → Mescla de mercadotècnia.

la mescla de la mercadotècnia (en anglés màrqueting mix) són les ferramentes que utilisa l'empresa per a implantar les estratègies de mercadotècnia i alcançar els objectius establits. Estes ferramentes són conegudes també com les P del mercadeo. la mescla de màrqueting, que descriu els detalls del producte i la forma en que es vendrà, es veu afectada per l'entorn que rodeja el desenroll, els resultats de l'investigació de màrqueting i l'estudi de mercat, i les característiques del mercat objectiu del producte. Una volta determinats estos factors, els responsables de màrqueting deuen decidir els métodos de promoció del producte, inclosos els cupons i atres incentius. Molts autors no apleguen a un acort respecte al número d'elements que componen la mescla. Aixina, per eixemple, Philip Kotler i Gary Armstrong exponen que es tracta de quatre variables mercadològiques (cf.); no obstant, autors més recents han adoptat diferents estructures teòriques que canvia les quatre «P» tradicionals (Preu, Distribució ["Plau" en anglés], Promoció i Producte), prenent en conte més aspectes com les persones i els processos, els quals posseïxen aspectes íntegrament administratius, pero formen part en les decisions mercadològiques.

• Producte: Qualsevol be, servici, idea, persona, lloc, organisació o institució que s'oferixca en un mercat per a la seua adquisició, o us que satisfaça una necessitat. La política de producte inclou l'estudi de 4 elements fonamentals:

1. la cartera de productes
2. La diferenciació de productes
3. La marca
4. La presentació

• Preu: És el valor d'intercanvi del producte, determinat per l'utilitat o la satisfacció derivada de la compra i l'us o el consum del producte.
  • És l'element de la mescla que es fixa més a curt determini i en el que l'empresa pot adaptar-se ràpidament segons la competència, cost...
  • Es distinguix del restant dels elements de la mescla de la mercadotècnia perque és l'únic que genera ingressos, mentres que els demés elements generen costs.
  • Per a determinar el preu, l'empresa deurà tindre en conte lo següent:
    • Els costs de producció, distribució, etc.
    • El marge que desija obtindre.
    • Els elements de l'entorn: principalment la competència.
    • Les estratègies de mercadotècnia adoptades.
    • Els objectius establits.
    • La participació de mercat.

• • • Ventages competitives.

• Distribució/Plaça: Element de la mescla que utilisem per a conseguir que un producte aplegue satisfactòriament al client. Quatre elements configuren la política de distribució:

1. Canals de distribució. Els agents implicats en el procés de moure els productes des del proveïdor fins al consumidor.
2. Planificació de la distribució. La presa de decisions per a implantar una sistemàtica de cóm fer aplegar els productes als consumidors i els agents que intervenen (majoristes, minoristes).
3. Distribució física. Formes de transport, nivells d'estoc, almagasens, localisació de plantes i agents utilisats.

• Promoció:
• Són els aspectes de comunicació que usa un especialiste en mercadotècnia per a donar informació sobre els seus productes o servicis
  • Esta comunicació perseguix difondre un mensage per a tindre una resposta del públic objectiu al que va destinat. Els objectius principals de la comunicació són:
    • Comunicar les característiques del producte.
    • Comunicar els beneficis del producte.
    • Que es recorde o es compre la marca/producte.

• • La comunicació no és solament publicitat. Els diferents instruments que configuren el mix de comunicació són els següents:
    • La publicitat.
    • Les relacions públiques.
    • La venda personal
    • La promoció de vendes.
    • la mercadotècnia directa.
    • El merchandeig.
    • El patrocini.

• Persones: Una empresa conta en personal que atén als seus clients. La satisfacció d'estos es veu afectada pel bon o mal servici que reben de l'empresa.

• Processos: Els processos tenen que ser estructurats correctament, ya siga que parlem d'un servici o de la creació d'un producte, açò nos durà a la llogística de l'empresa per a reduir costs i aumentar guanys.

• Presentació/Evidencia física: L'entorn.

Investigació de mercat i entorn econòmic

Artícul principal → Investigació de mercats.

Una de les practiques distintives en mercadotècnia és l'us d'investigació empírica comercial per a solucionar desafius empresarials. La pràctica anomenada investigació de mercats busca la de generar estratègies comercials en base en la veu del consumidor. L'investigació de mercats és una ferramenta que genera sistemàticament informació de mercats i del comportament del consumidor per a proveir informació rellevant per a la presa de decisions estratègiques." L'investigació de mercats pot enfocar-se en els següents grups

• Clients i consumidors. Els productes i servicis busquen satisfer alguna necessitat. És per això que és necessari escoltar la veu de consumidors i clients.

• La societat. Les empreses són proyectes tant econòmics com a socials, per lo que deuen mantindre responsabilitat social. L'investigació de mercats pot identificar les principals necessitats de la societat en general.

Procés de mercadotècnia

Procés de mercadotècnia basat en Kotler.

El procés consta de vàries fases:

Primera fase: mercadotècnia estratègica

Abans de produir un artícul o oferir algun servici, la direcció deu analisar les oportunitats que oferix el mercat; és dir, quins són els consumidors als que es vol atendre (mercat fique), quina capacitat de compra tindrien a l'hora d'adquirir el producte o servici, i si este respon a les seues necessitats. En esta fase, s'usa l'investigació de mercats per a entendre a detall els gusts i preferències dels consumidors. Ademés, també tenen que detectar quins són els seus possibles competidors, quins productes estan oferint i quin és la seua política de mercadeo, quins són els productes substituts i complementaris oferits en el mercat, les notícies i provabilitats respecte a l'ingrés de nous competidors i els possibles proveïdors. També deuen realisar un anàlisis intern de l'empresa per a determinar si realment conta en els recursos necessaris (si dispon de personal suficient i calificat, si posseïx el capital requerit, etc.). Per últim, es deu analisar qué política de distribució és la més adequada per a que el producte o servici aplegue al consumidor. En totes les senyes, l'empresa realisa un diagnòstic. Si este és positiu, es fixen els objectius i es marquen les directrius per a alcançar-els, determina a quins clients es vol dirigir i quina classe de producte vol. El procés estratègic es materialisa en la creació d'una proposta de valor, a on l'empresa configura la seua oferta, enfocant-la al seu grup fique a través d'un procés adequat de segmentación de mercat.

Segona fase: Implementació

La segona fase busca implementar l'estratègia. La clau està en saber cóm, on i quàn presentar el producte o oferir el servici. La publicitat és un aspecte molt important, pero sense un pla de mercadotècnia esta seria dessaborida i poc atractiva al públic, lo que significaria una despesa més per a l'empresa. En el cas ideal, la mercadotècnia es torna una filosofia de negocis de manera que en l'organisació totes les àrees (i no solament la de mercadotècnia) deuen actuar d'acort en ella i respondre a les autèntiques necessitats dels clients i consumidors.

Tercera fase: eixecució del programa de mercadotècnia

Finalment, se li assigna al departament corresponent l'eixecució de les accions planejades i es fixen els mijos per a portar-les a terme, aixina com els procediments i les tècniques que s'utilisaran. Igualment, deuen crear-se mecanismes que permeten evaluar els resultats del pla establit i determinar cuán efectiu ha segut.

Quarta fase: control

Supon establir aquells mecanismes de retroalimentació i evaluació en els que es pot comprovar el grau de compliment dels objectius i establir les correccions a les que pertoque. Alguns dels controls són:

1. control de pla anual
2. control de rendabilitat
3. control d'eficiència
4. control estratègic
5. control tàctic
6. control financer

Orientacions clàssiques

En l'història i en el context del comerç han sorgit diferents orientacions o enfocaments per a fer negocis. Estos enfocaments encara estan presents en algunes indústries i mercats, encara que en l'actualitat la mercadotècnia està cada volta més orientat al mercat i al client.

• Orientació a la producció: Els consumidors preferixen productes que estiguen molt disponibles i a baix cost. Hi ha un mercat potencial important, oferta escassa i segments desconeguts. La venda és fàcil, pero el paper de la mercadotècnia encara és llimitat.

• Orientació al producte: Es produïx en els casos en els que el mercat és nou o està dominat per una única empresa oferent (monopoli). L'empresa no es preocupa per les vendes, ya que les té assegurades, i la seua activitat comercial es llimita exclusivament a millorar el procés productiu i la calitat del producte.

Orientació a les vendes: Quan el mercat es troba en expansió i hi ha vàries empreses lluitant pel seu domini, el seu esforç se centra en l'increment de les vendes. En tractar-se d'un producte nou, el consumidor no és molt exigent i ho compra principalment en funció del preu.

• Orientació al mercat: Una volta que el mercat s'ha assentat i els consumidors coneixen be el producte, l'enfocament de la comercialisació canvia. Les empreses tracten de conéixer els gusts dels compradors potencials per a adaptar els productes a les seues necessitats i la producció es diversifica.

• Orientació a la marca: En mercats altament competitius les marques eixerciten el paper principal en els processos de comercialisació. Quan els mercats estan saturats en excés d'oferta les empreses segmenten mercats per a introduir productes que encaixen en els distints estils de vida dels seus consumidors. Esta és una batalla de percepcions. L'única ferramenta empresarial capaç d'actuar en este terreny és la marca.^{cita requerida} Les marques guien la percepció per a generar actituts positives cap als productes i servicis, d'esta forma són capaces d'influir en les decisions de compra conectant als consumidors en desijos d'una vida més positiva.

Tendències actuals

Despuix d'una mercadotècnia orientada al mercat, alguns autors es decanten per l'orientació la mercadotècnia social, mentres que atres autors indiquen un canvi paradigmàtic, sorgint atres orientacions com, per eixemple: la mercadotècnia social, la mercadotècnia relacional (Alet, Barroso i Martin), la mercadotècnia 1x1 (Rogers i Peppers), la mercadotècnia holística (Kotler), entre unes atres.

• Mercadotècnia social o orientació a la responsabilitat social (mercadotècnia responsable): Finalment, quan el mercat està completament assentat, les empreses no solament tracten de satisfer les necessitats dels seus consumidors, sino que també perseguixen objectius desijables per a la societat en el seu conjunt, com a iniciatives migambientals, de justícia social, culturals, etc.

• Mercadotècnia relacional: orientació que indica l'importància d'establir relacions fermes i duradores en tots els clients, redefinint al client com a membre d'algun o de varis mercats, com poden ser: mercat intern, mercat dels proveïdors, mercat d'inversionistes etc.

• Mercadotècnia holística (Kotler, 2006): orientació que completa mercadotècnia integrat, mercadotècnia interna, mercadotècnia responsable i mercadotècnia relacional

• Dayketing (fusió de day, «dia», i màrqueting): Una ferramenta de mercadotècnia en la que obtindre el màxim rendiment dels acontenyiments diaris (passats, presents o futurs) en diferents fins comercials.

• Neuromercadotecnia: Consistix en l'aplicació de coneiximents neurològics a la mercadotècnia. Dits coneiximents ajuden a saber més sobre el comportament dels consumidors; les raons per les que compren o no ho fan; per qué elegixen i per qué no una marca; etc. La neuromercadotecnia es recolza en tecnologies per a poder diagnosticar distints patrons d'activitat cerebral que mostren els estímuls del cervell del client que influïxen en l'activitat que influïx per a la seua conducta i per a açò és necessari comprendre que desencadenen estes activitats mentals . Dins de les pràctiques més comunes de la neuromercadotecnia o també cridat "neuromarketing" estan l'aplicació d'electroencefalogramas i tecnologia que permet l'Eye tracking.

• Mercadotècnia d'atracció (en anglés, inbound màrqueting): consistix en l'utilisació coordinada de tècniques de mercadotècnia social, SÈU i mercadotècnia de continguts en la finalitat de generar tràfic cap a una web i convertir-ho en oportunitats de venda.
• Cibermercadotecnia: Consistix en l'utilisació de la mercadotècnia o mercadotècnia en internet, en totes les seues corrents.
• Mercadotècnia de carrer (en anglés, street màrqueting): consistix en aquelles promocions, accions de comunicació i campanyes publicitàries que s'efectuen en el mig urbà o en espais comercials per mig de tècniques no controlades per les companyies de mijos tradicionals.

• Geomarketing: El geomarketing és una disciplina recent, encara poc coneguda pels analistes, pero d'una gran potencialitat, que permet als decisores visualisar les estratègies de màrqueting digital i posar al descobert aquelles localisacions de major potencialitat en un negoci. Naixcuda de la confluència del màrqueting i la geografia, es tracta d'una disciplina que podria definir-se com el conjunt de tècniques que permeten analisar la realitat econòmic-social des d'un punt de vista geogràfic, a través d'instruments cartogràfics i ferramentes de l'estadística espacial.
• Micromarketingː estratègies de màrqueting personalisades per a grups concrets de consumidors dins del públic objectiu, o inclús per a consumidors a nivell individual.

• Inteligència artificial (IA) per a la personalisació excepcional: El màrqueting personalisat es basa en adaptar la publicitat a les preferències i característiques dels consumidors a través de l'anàlisis de senyes digitals. L'inteligència artificial és clau en este procés, ya que analisa aspectes com el temps en un lloc web o l'historial de compres per a oferir recomanacions en temps real. Ferramentes com Segment integren senyes de múltiples fonts per a segmentar de manera precisa, RichRelevance s'especialisa en sugerències personalisades en funció del comportament de navegació, i Marketo adapta campanyes a les interaccions prèvies de l'usuari, facilitant experiències més personalisades i efectives.

Mercadotècnia de servicis

Artícul principal → Mercadotècnia de servicis.

Especialistes en mercadotècnia relacional i de servicis, com Christian Grönroos, definixen un servici com una oferta comercial intangible, que al moment del seu intercanvi, client i proveïdor establixen alguna forma d'interacció, a través d'actes, esforços i situacions que el seu resultat no es traduïx en una transferència de propietat.

Les característiques dels servicis:

• Intangibles: No es poden almagasenar, ni es poden vore.
• Variables: És difícil estandardisar-els i no es pot entregar sempre el mateix producte.
• Inseparables: La producció i el consum s'eixecuten en el mateix moment.
• Peridors: Solament dura un determinat temps i no poden ser reutilisats.

Peculiaritats de la mercadotècnia de servicis

La mercadotècnia de servicis és un àrea de la mercadotècnia que adapta algunes de les seues pràctiques a les peculiaritats pròpies dels servicis. Cobren una especial rellevància tres components de la relació: el client, l'equip humà que entrega el servici i els canals físics i digitals que els conecten. Destaquen algunes ferramentes específiques com: disseny de servicis, experiència del client i gestió de clients.

Model de breches dels servicis

El model de breches de la calitat del servici propost per Zeithaml servix com a marc de referència per a les organisacions de servici per a intentar millorar la calitat del servici i la mercadotècnia de servicis. En este model es descriuen 5 breches:

• Brecha del coneiximent: Es referix a la comprensió de les expectatives del client per part de l'empresa.
• Brecha de disseny d'estàndarts: Es referix al disseny d'estàndarts dins de l'empresa d'acort en les expectatives del client
• Brecha de l'eixercite: És la calitat eixecució dels estàndarts ya establits.
• Brecha de la comunicació: És no considerar les expectatives dels clients i crear promeses exagerades.
• Brecha del client: És la percepció que tenen els clients en el compliment de les seues expectatives en finalisar el servici. En la mida en que existixquen una o més de les breches, els clients percebran les deficiències en la calitat del servici.

Cicle de vida del producte (en el màrqueting)

el cicle de vida del producte (CVP) és una ferramenta utilisada pels directors de màrqueting per a medir el progrés d'un producte, especialment pel que fa a les vendes o els ingressos acumulats a lo llarc del temps. El CVP es basa en alguns supòsits clau:

• Un producte determinat posseiria l'etapa d'introducció, creiximent, madurea i decliu.
• Cap producte dura per a sempre en el mercat.
• Una empresa deu amprar diferents estratègies segons elloc que ocupe un producte en el CVP. En la fase de introducció, es llança un producte al mercat. Per a estimular el creiximent de les vendes/ingressos, l'us de la publicitat pot ser elevat per a donar a conéixer el producte en qüestió. Durant l'etapa de creiximent, les vendes i ingressos del producte aumenten, lo que pot estimular més comunicacions de màrqueting per a mantindre les vendes. Més participants entren en el mercat per a collir els aparents alts beneficis que produïx l'indústria. Quan el producte aplega a la seua madurea, escomença a nivellar-se, i un número creixent de participants en un mercat produïx caigudes en el preu del producte. Les empreses poden utilisar promocions de vendes per a aumentar-les. Durant el decliu, la demanda d'un be escomença a disminuir i l'empresa pot optar per deixar de fabricar-ho. Açò és aixina si els ingressos del producte procedixen de l'aforro d'eficiència en la producció sobre les vendes reals d'un ben o servici. No obstant, supongam que un producte dona servici a una caseta de mercat o és complementari a un atre producte. En eixe cas, pot continuar la fabricació del producte, a pesar de que el nivell de vendes i ingressos siga baix.

Mercadotècnia verda

La mercadotècnia verda és també coneguda com a mercadotècnia ecològica, mercadeo ambiental, eco-mercadeo i mercadeo sustentable. Este tipo de mercadeo és una branca del mercadeo social, en la qual es busca adaptar els esforços en esta àrea de l'empresa per a donar-li un enfocament ambiental, tant social com a empresarial. El mercadeo ambiental, és un indicador que nos mostra com la mentalitat del consumidor ha evolucionat. Debido a ello es creen consumidors verts o consumidors ambientals. Estos es preocupen pel cost dels productes en el mercat actual, pero no solament pels costs de producció i de venda, sino principalment pel dany ambiental que generen els productes i servicis que adquirixen i que fins ara cap empresa havia pres en conte, per lo que en l'actualitat els clients i consumidors busquen adquirir productes o servicis que prenguen en conte este perjuí ambiental per a aixina realisar una compra inteligent que no danye el mig ambient. Encara que hi ha molts eixemples de mercadotècnia verda llegítims, a sovint s'usa com una forma de llavat d'image o greenwashing. Açò té conseqüències negatives en quant confon al consumidor i crea escepticisme cap a afirmacions migambientals. Hi ha cada volta més organismes que vigilen i denuncien estes pràctiques.Plantilla:Quin Ademés, en incórrer en publicitat verda enganyosa una empresa es pot enfrontar a demandes per competència deslleal.

Enllaços externs

Mercadotècnia en el Viccionari. Mercadotècnia en el Viccionari. Mercadotècnia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..