Anar al contingut

Tesauro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesauro
Per a atres usos d'este terme vore Thesaurus.


Un tesauro és una llesta de paraules o térmens amprats per a representar conceptes.

Prové del llatí thesaurus ('tesor'), i este a la seua volta del grec clàssic thēsaurós (θησαυρός, 'almagasén', 'tesoreria'). És utilisat en lliteratura com thesaurus, thesauri o tesor per a referir-se als diccionaris, com per eixemple el Tesor de la llengua castellana o espanyola de Sebastián de Covarrubias, de 1611.

Adquirix a lo manco dos significats relacionats, en el camp de la lliteratura i en el camp de la biblioteconomia o ciències de l'informació.

Sobre lo jurídic, s'utilisen bases de senyes que s'enfoquen en construir sistemes de busca, d'ordenar continguts i generar instruments llingüístics, tot açò en relació i respal directe per tesauros. Estos es conceptualizan com un sistema en el qual es busca la classificació i ordenació de texts i documents, seguint paràmetros de jerarquia, inclusió i orde. En quant açò, el tesauro opera en tres nivells:

  • Identificant nocions jurídiques que se soliciten, en descriptores adequats.
  • Utilisant térmens sinònims o semblats sobre les solicituts.
  • Exclou nocions redundantes, no trascendentes.

Història

En l'antiguetat, Filó de Biblos va ser l'autor del primer text que ara podria cridar-se tesauro. En sánscrito, l'Amarakosha és un tesauro en forma de vers, escrit en el IV.

L'estudi dels sinònims es va convertir en un tema important en la filosofia de el XVIII, i Condillac va escriure, pero mai va publicar, un diccionari de sinònims.[1][2]

Alguns dels primers diccionaris de sinònims són:

  • John Wilkins, An Essay Towards a Real Character, and a Philosophical Language i Alphabetical Dictionary (1668) són una "enumeració i descripció regular de totes aquelles coses i nocions a les que cal assignar noms". No són explícitament diccionaris de sinònims -de fet, ni tan sols utilisen la paraula "sinònim"- pero sí agrupen sinònims.[3][4][5]
  • Gabriel Girard (sacerdot), La Justesse de la langue françoise, ou els différentes significations dones mots qui passent pour synonymes (1718)[6]
  • John Trusler, The Difference between Words esteemed Synonyms, in the English Language; and the proper choice of them determined (1766).[7]
  • Hester Lynch Piozzi, Sinonímia britànica (1794)[8]
  • James Leslie, Dictionary of the Synonymous Words and Technical Terms in the English Language (1806).[9]
  • George Crabb (escritor), English Synonyms Explained (1818).[10]

Roget's Thesaurus, compilado per primera volta en 1805 per Peter Mark Roget i publicat en 1852, seguix l'ordenació semàntica de John Wilkins de 1668. A diferència dels diccionaris de sinònims anteriors, no inclou definicions ni pretén ajudar a l'usuari a elegir entre els sinònims. S'imprimix ininterrompudament des de 1852 i seguix sent molt utilisat en tot lo món angloparlante.[11] Roget va descriure el seu tesauro en el pròlec de la primera edició:

Fa ya casi cinquanta anys que vaig proyectar per primera volta un sistema de classificació verbal similar al que servix de base a la present obra. Concebent que tal compilació podria ajudar a suplir les meues pròpies deficiències, en l'any 1805 vaig completar un catàlec classificat de paraules a chicoteta escala, pero sobre el mateix principi, i casi en la mateixa forma, que el Tesauro ara publicat.[12]

En biblioteconomia i ciències de l'informació

Un tesauro és un sistema d'organisació del coneiximent compost per un vocabulari controlat, una estructura de relacions semàntiques d'equivalència, jerarquia i associació, un orde sistemàtic, una sintaxis poscoordinada i una cobertura llimitada a un domini determinat. S'aplica en l'organisació i recuperació del coneiximent registrat en bases de senyes bibliogràfiques, biblioteques virtuals, portals web, etc.[13]

El coneiximent s'organisa con miras a efectuar una normalisació terminològica que permeta millorar el canal d'accés i comunicació entre els usuaris i les unitats d'informació (com biblioteques, archius o centres de documentació).[14][15] El primer tesauro de l'idioma anglés, publicat en 1852, va ser compilado per Peter Mark Roget, en la funció, segons el seu autor, ademés d'ajudar a l'escritor a trobar la paraula que expresse millor el seu pensament, també estimular el seu intelecte i sugerir-li paraules o idees relacionades.[16] El Tesauro posseïx un signe de representació llingüístic, un vocabulari controlat i una sintaxis poscoordinada. Encara que en la pràctica tradicional es parla de unitérminos, en l'actualitat s'ha efectuat grans variacions donant incorporació a térmens o descriptores composts, és dir, descriptores que es componen de dos o més paraules.


Es referix a un lèxic de térmens ordenats alfabéticamente que comprén el vocabulari especialisat d'una disciplina acadèmica o camp d'estudi, que mostra les relacions llògiques i semàntiques entre els térmens, particularment una llista d'encapçalats de matèries o descriptores utilisats com a térmens preferits per a indexar la lliteratura del camp.[16]

Els térmens que conformen el tesauro es interrelacionan entre ells baix tres modalitats de relació:

  1. Relacions jeràrquiques: Establixen subdivisions que generalment reflectixen estructures de TOT/Part.
  2. Relacions d'equivalència: Controlen la sinonímia, homonímia, antonimia i polisemia entre els térmens.
  3. Relacions associatives: Milloren les estratègies de recuperació i ajuden a reduir la polijerarquía entre els térmens.

És un intermediari entre el llenguage que trobem en els documents (llenguage natural) i el que ampren els especialistes d'un determinat camp del saber (llenguage controlat). Encara que els inclou, les entrades d'un tesauro no deuen ser considerades solament com una llista de sinònims.

Contingut

En llínees generals, un tesauro comprén lo següent:

  • Una llista de térmens preferents, ordenats en forma alfabètica, temàtica i jeràrquica.
  • Una llista de sinònims d'eixos térmens preferents, cridats descriptors, en la llegenda «use's (terme preferent)» o una indicació similar.
  • Una jerarquia o relacions entre els térmens. Açò s'expressa en l'identificació de «térmens més generals» i «térmens més específics».
  • Les definicions dels térmens, en cas d'ambigüitat, per a facilitar la selecció dels mateixos per part de l'usuari
  • I un conjunt de regles per a usar el tesauro.

Es pot establir una profunditat de la jerarquia, indicat per nivells d'importància dels nivells preferits. A major profunditat, major especificidad.

Descriptores

Artícul principal → Descriptor.

Un descriptor és cada u dels térmens o expressions triats entre un conjunt de sinònims o cuasisinónimos per a representar (en calitat de terme preferent) generalment de manera unívoca, un concepte susceptible d'aparéixer en certa freqüència en els documents indisables, i en les consultes que es realisen. El descriptor correspon normalment a l'etiqueta d'un concepte, i és l'unitat mínima de significat que integra un tesauro o una llista de descriptores. Sol acompanyar-se d'una nota d'alcanç o, menys usualment, d'una definició en els casos que el mer registre del terme pot provocar problemes d'ambigüitat en la seua interpretació. El descriptor és el terme pel qual efectivament es indizará (per això es diu també terme de indisació), i pel qual es recuperaran els documents referits a la seua temàtica.

Organisació

Conceptual

El tesauro original de Roget estava organisat en 1000 caps conceptuals (per eixemple, 806 Deute) organisades en una taxonomia de quatre nivells. Per eixemple, deute es classifica en V.ii.iv:[17]

Classe cinc, Volición: l'eixercici de la voluntat
Divisió dos: Volición social
Secció 4: Relacions posesorias
Subsección 4: Relacions pecuniarias.

Cada epígraf inclou sinònims directes: Deute, obligació, responsabilitat, ...; conceptes relacionats: interés, usanza, usura; persones relacionades: deutor, deutor, ... morós (808); verps: estar en deute, deure, ... vore demanar prestat (788); frases: córrer una factura o conte, ...; i adjectius: en deute, endeutat, devent, .... Els números entre paréntesis són referències creuades a atres caps.


El llibre comença en una Sinopsis Tabular de Categories que establix la jerarquia,[18] després el cos principal del tesauro enumerat per Cap, i despuix un índex alfabètic que enumera els diferents Caps baix les que es pot trobar una paraula: "Obligat", "subjecte a", 177; "deute", 806; "deure", 926.[19]

Algunes versions recents han mantingut la mateixa organisació, encara que a sovint en més detalls baix cada Cap.[20] Unes atres han realisat canvis modests, com l'eliminació de la taxonomia de quatre nivells i l'adició de nous caps: una té 1075 Caps en quinze Classes.[21]

Alguns tesauros no anglesos també han adoptat este model.[22]

Ademés de la seua organisació taxonòmica, el Tesauro històric de l'anglés (2009) inclou la data en que cada paraula va passar a tindre un significat determinat. Té el nou i únic objectiu de "traçar el desenroll semàntic de l'enorme i variat vocabulari de l'anglés".

Els diferents sentits d'una paraula s'enumeren per separat. Per eixemple, tres sentits diferents de "deute" apareixen en tres llocs distints de la taxonomia:[23]

Una suma de diners que es deu; una responsabilitat o obligació de pagament

Societat
Comerç i finances
Gestió dels diners
Insolvència
Endeutament [sustantiu]

Un deute immaterial; una obligació de fer alguna cosa

Societat
Moralitat
Deure o obligació
[sustantiu]

Una ofensa que requerix expiació (figurativa, bíblica)

Societat
Fe
Aspectes de la fe
Espiritualitat
El pecat
[sustantiu]
instància

Alfabètic

Atres tesauros i diccionaris de sinònims estan organisats alfabéticament.

La majoria repetix la llista de sinònims baix de cada paraula.[24][25][26][27]

Alguns designen una entrada principal per a cada concepte i la creuen.[28][29][30]

Un tercer sistema intercala paraules i epígrafs conceptuals. El Diccionari del Tesauro de Francis March dona per a responsabilitat: Plantilla:Sc, cada u dels quals és un encapçalament conceptual.[31] L'artícul Plantilla:Sc té múltiples subtítuls, incloent substantius d'agent, verps, expressions verbals, etc.. Baix cada u d'ells s'enumeren sinònims en breus definicions, per eixemple. "Crèdit". Transferència de propietat baix promesa de pagament futur". Els epígrafs conceptuals no estan organisats en una taxonomia.


El llibre de Benjamin Lafaye Synonymes français (1841) està organisat entorn a famílies de sinònims (per eixemple logis, logement),[32] i el seu Dictionnaire dones synonymes de la langue française (1858) és majoritàriament alfabètic, pero també inclou una secció de sinònims morfològicament relacionats, que està organisada per prefix, sufix o construcció.[2]

Sentits contrastats

Abans de Roget, la majoria dels tesauros i diccionaris de sinònims incloïen discussions sobre les diferències entre els cuasi-sinònims, de la mateixa manera que alguns moderns.[27][26][25]

El Merriam-Webster's Dictionary of Synonyms és un diccionari independent de sinònims en anglés modern que sí analisa les diferències.[28] Ademés, molts diccionaris d'anglés general inclouen notes de sinònims.

Varis diccionaris moderns de sinònims en francés es dediquen principalment a discutir les #demarcació precises entre els sinònims.[33][2]

Elements adicionals

Alguns inclouen definicions breus.[31]

Alguns donen frases ilustrativas.[27]

Alguns inclouen llistes d'objectes dins de la categoria (hipònims), per eixemple races de gossos.[27]

Eixemple d'us de tesauro modificat

Es reproduïx ací partix de la secció alfabètica d'un tesauro imprés. Note's que els térmens preferits estan en mayúscula (en este cas, la paraula «AUTOMÒVIL»):

Auto: use's Automòvil
Autómata
Automatisme
AUTOMÒVIL
Terme més general: mijos de transport
Terme(s) subordinat(s):
sedán
coupé
tot terreny
Bicicleta
Camió
Carro: use's Automòvil
Coche: use's Automòvil
Motocicleta
etc.

En la secció temàtica del tesauro, trobarem agrupats els temes, habitualment de lo més general a lo més específic:

Mijos de transport
Mijos de transport terrestre
Automòvil
sedán
coupé
tot terreny
Mijos de transport aéreu
Mijos de transport marítim

Es deu tindre en conte que els tesauros no tenen per qué ser complets, en el sentit de comprendre tot el coneiximent. Generalment es llimiten a un àrea temàtica específica, i des d'un cert àngul en particular. És aixina que existixen innumerables tesauros específics. Com a eixemple d'estos, podem citar el Tesauro de la Propietat Industrial (en espanyol), el MeSH o encapçalaments temàtics meges (en llengua anglesa), i a Agrovoc (tesauro multilingüe de térmens d'agricultura).

En rigor de veres, no és la funció d'un tesauro definir les paraules (esta funció és pròpia del diccionari o el glossari). No obstant, molts tesauros contenen definicions dels térmens que ampren, en la finalitat de que l'usuari del tesauro no tinga dubtes en seleccionar un terme.

Es deu tindre en conte que hi ha hagut un gran canvi en aparéixer la possibilitat de tesauros digitals, perque les #jerarquia i les relacions fan que moltes llimitacions dels tesauros impresos hagen desaparegut. Per eixemple, és possible buscar casi instantàneament els térmens d'un tesauro usant un motor de busca, o simplement recórrer les #jerarquia en llínea, o també usar la funció de «mapage» al terme preferit en forma automàtica, introduint l'usuari el terme en llenguage natural, sent el programa informàtic el que relaciona este terme en la llista de térmens preferits, i realisa posteriorment la busca en la base de senyes amprant els térmens preferits.

Obres d'us general

  • Tesauro de l'UNESCO (Llista controlada i estructurada de térmens per a l'anàlisis temàtic i la busca de documents i publicacions en els camps de l'educació, cultura, ciències naturals, ciències socials i humanes, comunicació i informació. Contínuament ampliada i actualisada, la seua terminologia multidisciplinario reflectix l'evolució dels programes i activitats de l'UNESCO).
  • Thesaurus of English Words & Phrases (ed. P. Roget); ISBN 0-06-272037-6
  • Webster's New World Thesaurus (ed. C. Laird); ISBN 0-671-51983-2
  • Oxford American Desk Thesaurus (ed. C. Lindberg); ISBN 0-19-512674-2
  • Random House Word Menu de Stephen Glazier; ISBN 0-679-40030-3, una inusual combinació de tesauro, diccionari i glossari

Eixemples de tesauros especialisats

  • DeCS - Descriptores en Ciències de la Salut (BIREME)
  • Evaluation Thesaurus (de . M. Scriven); ISBN 0-8039-4364-4
  • Great Song Thesaurus (de R. Lax i F. Smith); ISBN 0-19-505408-3
  • Thesaurus of Psychological Index Terms (APA); ISBN 1-55798-775-0
  • Clinician's Thesaurus, (d'I. Zuckerman); ISBN 1-57230-569-X
  • Tesauro Agrari Multilingüe Agrovoc de la FAO: [1] i [enllaç trencat]
  • Thesaurus for Graphic Materials
  • Thesaurus of Musical Instruments

Vore també

Bibliografia

  • Currás, Emilia. Tesauros. Manual de construcció i us. Madrit: Kaher II, 1998. ISBN 84-605-7405-9.
  • Gil Leiva, Isidoro. Manual de indisació. Teoria i pràctica. Gijón: Trea, 2008. ISBN 978-84-9704-367-0.
  • Gil Urdiciaín, Blanca. Manual de llenguages documentals. Gijón: Trea, 2004. ISBN 84-9704-138-0.
  • Nahabetian, Laura. Rodriguez, Beatriz. Delpiazzo, Carlos. Nougreres, Ana. Muracciole, Bàrbara. Baladan, Flavia. Barone, Sabina. Antunez, Nicolás. Orique, Rafael. Messano, Fabrizio. Tosi, María. Bauza, Marcelo. Manual de Dret Informàtic i Informàtica Jurídica I. 2dona edició. Uruguay: FCU, octubre 2018. ISBN 978-9974-2-1036-3
  • W.I. Collinson, "Comparative Synonymics: Some Principles and Illustrations", Transactions of the Philological Society 38:1:54-77, November 1939, doi:10.1111/j.1467-968X.1939.tb00202.x
  • Gerda Hassler, "Lafaye's Dictionnaire dones synonymes in the History of Semantics" in Sheli Embleton, John I. Joseph, Hans-Josef Hiederehe, The Emergence of the Modern Language Sciences, John Benjamins 1999, isbn 1556197594, p. 1:27-40
  • Werner Hüllen, "Roget's Thesaurus, deconstructed" in Historical Dictionaries and Historical Dictionary Research, papers from the International Conference on Historical Lexicography and Lexicology, University of Leicester, 2002, Max Niemeyer Verlag 2004, isbn 3484391235, p. 83-94
  • Werner Hüllen, A history of Roget's thesaurus : origins, development, and design, Oxford University Press 2004, isbn 0199254729
  • Werner Hüllen, Networks and Knowledge in Roget's Thesaurus, Oxford, January 2009, doi:10.1093/acprof:orso/9780199553235.001.0001, isbn 0199553238
  • Gertrude I. Noyes, "The Beginnings of the Study of Synonyms in England", Publications of the Modern Language Association of America (PMLA) 66:6:951-970 (December 1951) doi:10.2307/460151 Plantilla:Jstor
  • Eric Stanley, "Polysemy and Synonymy and how these Concepts were Understood from the Eighteenth Century onwards in Treatises, and Applied in Dictionaries of English" in Historical Dictionaries and Historical Dictionary Research, papers from the International Conference on Historical Lexicography and Lexicology, University of Leicester, 2002, Max Niemeyer Verlag 2004, isbn 3484391235, p. 157-184

Referències

  1. ↑ Embleton
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 B. Lafaye, Dictionnaire dones synonymes de la langue française, Hachette 1869, 3ª edició
  3. ↑ John Wilkins, An Essay Towards a Real Character, and a Philosophical Language, London 1668 full text
  4. ↑ John Wilkins, William Lloyd (anonymously), An Alphabetical Dictionary Wherein all English Words According to their Various Significations, Llaure either referred to their Plaus in the Philosophical Tables, Or explained by such Words as llaure in those Tables, London 1668 full text
  5. ↑ Natascia Leonardi, "An Analysis of a Seventeenth Century Conceptual Dictionary with an Alphabetical List of Entries and a Network Definition Structure: John Wilkins' and William Lloyd's An Alphabetical Dictionary (1668)" in Historical Dictionaries and Historical Dictionary Research, papers from the International Conference on Historical Lexicography and Lexicology, University of Leicester, 2002, Max Niemeyer Verlag 2004, isbn 3484391235, p. 39-52
  6. ↑ Gabriel Girard, La Justesse de la langue françoise, ou els différentes significations dones mots qui passent pour synonymes, París 1718, text complet
  7. ↑ John Trusler (anònim), The Difference between Words esteemed Synonyms, in the English Language; and the proper choice of them determined, Londres, 1766 text complet
  8. ↑ Hester Lynch Piozzi, Sinonímia britànica; o, un intent de regular l'elecció de paraules en la conversació familiar, Dublín 1794 text complet
  9. ↑ James Leslie, Dictionary of the Synonymous Words and Technical Terms in the English Language, Edimburc, 1806 text complet
  10. ↑ George Crabb, English Synonyms Explained, in Alphabetical Order with Copious Illustrations and Examples Drawn from the Best Writers, 2nd edition, London 1818 full text
  11. ↑ “0001/acprof-9780199254729-chapter-1 Introducció - Oxford Scholarship” . doi:10.1093/acprof:orso/9780199254729.001.0001/acprof-9780199254729-chapter-1.
  12. ↑ Lloyd 1982, p. xix
  13. ↑ Martínez Tamayo; Méndez (2015). Dissenye i Desenroll de Tesauros (en espanyol), Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació, UNLP, pp. 65. ISBN 978-950-34-1307-4.
  14. ↑ López Yepes, José.; Abad García, {{{nom2}}} (2002). Manual de ciències de la documentació, Edicions Piràmide. OCLC 49570821. ISBN 84-368-1645-5.
  15. ↑ Young, Heartsill; Belanger, {{{nom2}}} (1988). Glossari ALA de bibliotecología i ciències de l'informació, [Ed. espanyola] edició, Edicions Díaz de Sants. OCLC 19937730. ISBN 84-86251-93-1.
  16. ↑ 16,0 16,1 Reitz, J.M.. ABC-Clio (ed.): «Online Dictionary for Library and Information Science: ODLIS». products.abc-clio.com. Consultat el 28 de maig de 2020.
  17. ↑ Peter Mark Roget, Tesauro de paraules i frases angleses, classificades per a facilitar l'expressió de les idees, 1853, V.ii.iv, p. 204
  18. ↑ Roget, op.cit. p. xxvi
  19. ↑ Roget, "op.cit. p. 349
  20. ↑ i.g., George Davidson, ed., Thesaurus of English words and phrases (150th Anniversary Edition), Penguin, 2002, isbn 0141004428, p. 454
  21. ↑ Barbara Ann Kipfer, ed., Roget's International Thesaurus, 7ª edició, Collins Reference, 2010, isbn 9780061715228
  22. ↑ Daniel Péchoin, Thésaurus Larousse, Larousse 1991, isbn 9782033201074
  23. ↑ Christian Kay, Jane Roberts, Michael Samuels, Irené Wotherspoon, Historical Thesaurus of the Oxford English Dictionary, Oxford University Press 2009, isbn 9780199208999, p. ix
  24. ↑ Longman Synonym Dictionary, Rodale Press and Longman Group, 1986, isbn 0582893224
  25. ↑ 25,0 25,1 Charlton Laird, Michael Agnes, eds, Webster's New World Roget's A-Z Thesaurus, Macmillan USA, 3ª edició, 1971, isbn 0028632818
  26. ↑ 26,0 26,1 Christine A. Lindberg, The Oxford American Thesaurus of Current English, Oxford University Press, 1999, isb 0195133757
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Oxford Thesaurus of English, 3ª edició, 2009, isbn 9780199560813
  28. ↑ 28,0 28,1 Merriam-Webster's Dictionary of Synonyms : Elegir paraules en precisió, 1994, isbn 0877799067 utilisa un asterisc
  29. ↑ Henri Bertaud du Chazaud, Dictionnaire de synonyms et contraires, Li Robert "Els Usuels", 1998, isbn 2850364568
  30. ↑ Roger Boussinot, Dictionnaire dones synonymes, analogies et antonymes, Brodes 1981, isbn 2040120092
  31. ↑ 31,0 31,1 Francis Andrew March, Francis A. March, Jr., March's Thesaurus and Dictionary of the English Language (publicat baix la supervisió editorial de Norman Cousins), Doubleday, 1968, p. 598 text complet, edició de 1906
  32. ↑ Pierre Benjamin Lafaye, Synonymes français, París 1841 vinya=HARVARD:32044098453590 text complet
  33. ↑ Henri Bénac, Dictionnaire dones synonymes, Hachette 1956, isbn 2010112199 (edició de 1982)

Enllaços externs

Tesauro en el Viccionari.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tesauro&oldid=1575063»