Tesor de la llengua castellana o espanyola
El Tesor de la llengua castellana o espanyola és un diccionari del castellà, obra de l'erudit Sebastián de Covarrubias, publicat en 1611. És el primer diccionari general monolingüe de l'espanyol, és dir, el primer que el lèxic espanyol és definit en esta mateixa llengua. És també el primer diccionari d'este tipo publicat en Europa per a una llengua vulgar.
Redacció
Sebastián de Covarrubias va escomençar a redactar el que seria el seu Tesor en la primavera de 1605. El treball ho va realisar en els anys següents entre les ciutats de Valéncia i Conca. L'alvançada edat de l'autor (66 anys en començar el proyecte) va fer que a partir de la lletra C reduïra l'extensió mija dels artículs, a causa del temor a morir abans d'acabar la seua obra.[1]
Característiques de l'obra
L'intenció declarada per l'autor era elaborar un diccionari etimològic que indagara en l'orige de les veus de l'espanyol. El model eren les Etymologiae (612-621), de Sant Isidoro de Sevilla, que havia fet lo propi en el llatí. Covarrubias arreplega l'idea tradicional, ya present en Sant Isidoro, de que l'orige de la forma de la paraula està relacionat en el seu significat original, per lo que investigar l'etimologia equival a descobrir l'orige i el sentit profunt de les coses. La calitat de les etimologies que propon està en la llínea de la seua época, procliu a les etimologies fantasiosas i forçades. Covarrubias està particularment interessat en trobar etimologies hebrees en espanyol. Açò s'explica perque el hebreu era considerat la llengua primitiva de l'humanitat, la llengua anterior a la confusió en la Torre de Babel, per lo que la llengua que més se semblara a l'hebreu resultaria més perfecta i menys corrupta. Aixina mateix, Covarrubias té en ment les obres més recents de lexicográfos d'atres països, com el Diccionari molt copiós de la llengua espanyola i francesa (París, 1604) de Jean Pallet o el Trésor de la langue française de Jean Nicot (París, 1606), en "l'idea de donar notícia als estrangers del llenguage espanyol, i de la seua propietat i elegància, que és molt gran honor de la nació espanyola", segons afirma en la "Carta preliminar al Tesor" Baltasar Sebastián Navarro de Arroyta.[2]
En paraules de Juan Miguel Lope Blanch, en el Tesor «se sumixca la consideració de l'orige llingüístic de la paraula a l'estudi enciclopèdic de la seua història i de l'història de lo designat per ella».[3] Per això, a diferència de lo que succeïx en la lexicografia moderna, que considera que el diccionari deu arreplegar únicament informacions llingüístiques, és dir, definir els sentits de la paraula i no enumerar característiques del referent o objecte real, el Tesor proporciona abundants informacions de tipo enciclopèdic i no estrictament llingüístic. Ademés, el Tesor, com era habitual en l'época, arreplega també noms propis (antropónimos, topònims, orónimos, etc.), dels que proporciona abundants senyes.[4]
Una de les característiques més repetidament senyalada del Tesor és l'estil personal que en ell utilisa el seu autor. Covarrubias introduïx constantment en els artículs la primera persona, manifestant opinions, fent divagacions, contant històries i anècdotes pròpies i alienes, etc.
Macroestructura
La macroestructura (organisació del lèxic recollit en el diccionari) consta d'unes 11.000 entrades. Si contem les paraules que no tenen entrada pròpia pero que són definides dins de l'artícul corresponent a una atra, la sifra aumenta a unes 17.000 segons Martín de Riquer. Les característiques principals de la macroestructura són:[5][6]
- Bots i incongruències en l'orde alfabètic. L'inestabilitat ortogràfica pròpia de l'época anterior a la normativa de la Real Acadèmia Espanyola aumenta el desorde en este sentit, ya que una mateixa paraula pot aparéixer definida en varis llocs escrita de distintes maneres. Covarrubias es declara partidari del criteri fonetista en ortografia, pero no sempre és conseqüent en el mateix.
- Concepció abarcadora del lèxic que li du a incloure dialectalismes (sobretot de Castella la Vella, Toledo i Andalusia), vulgarismes, tecnicismes, arcaismes, etc.
- L'extensió dels artículs és desigual, des de les poques llínees a les huit pàgines. La majoria se situen entre les dèu o vint llínees.
- En ocasions organisa les paraules en famílies lèxiques, incloent com lema únicament la paraula que considera raïl de les demés, que no tenen artícul propi, lo que pot dificultar la consulta.
- En les paraules polisèmiques, a voltes oferix artículs distints per a cada accepció i a voltes les inclou totes en la mateixa entrada.
- Les variants gràfiques o fonètiques d'un mateix terme les soluciona per mig de reenvíos d'una forma a una atra, encara que atres voltes les junta sense més en la mateixa entrada.
Microestructura
La microestructura (organisació interna de cada artícul lexicogràfic) del Tesor es caracterisa per una gran heterogeneïtat i una mescla de senyes llingüístiques i enciclopèdics. Sobre els llingüístics, es troben:
- definició
- autoritats lliteràries que refrenden l'us de la paraula
- equivalència en llatí
- etimologia
- refrans o atres construccions fraseològiques en que intervé la paraula
- derivats lèxics i atres paraules de la mateixa família
L'informació de tipo enciclopèdic comprén explicacions sobre l'objecte a que es referixca la paraula, qüestions referides a simbologia, texts variats que ilustren el tema (lliteraris, científics, doctrinales, etc.), juïns morals i curiositats, entre uns atres.
No obstant, lo més habitual és que no es troben tots estos elements en cada artícul, sino tan sol alguns. Els més habituals són la definició i l'etimologia.
Referències
- ↑ J. R. Carriazo Ruiz i Mª J. Taque Duc, «Els començos de la lexicografia monolingüe», en Antonia M. Medina Guerra (coord.), Lexicografia espanyola, Barcelona, Ariel, 2003, p. 221.
- ↑ Tesor de la llengua castellana o espanyola, edició integral i ilustrada d'Ignacio Arellano i Rafael Zafra, Madrit, Iberoamericana-Vervuert, 2006, p. XLIX.
- ↑ J. M. Lope Blanch, «De Nebrija a Ménage a través de Covarrubias», en Nebrija cinc sigles despuix, Mèxic, UNAM, 1994, p. 59.
- ↑ J. R. Carriazo Ruiz i Mª J. Taque Duc, «Els començos de la lexicografia monolingüe», en Antonia M. Medina Guerra (coord.), Lexicografia espanyola, Barcelona, Ariel, 2003, p. 224.
- ↑ J. R. Carriazo Ruiz i Mª J. Taque Duc, «Els començos de la lexicografia monolingüe», en Antonia M. Medina Guerra (coord.), Lexicografia espanyola, Barcelona, Ariel, 2003, pp. 222-223.
- ↑ Mª Lourdes García-Macho, «Macroestructura i microestructura en els diccionaris d'Alonso de Palència, Antonio de Nebrija i Sebastián de Covarrubias», en Actes del V Congrés Internacional de Història de la Llengua Espanyola, Madrit, Gredos, 2002, vol. II, pp. 2.088-2.089.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de la lengua castellana o española» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.