Enumeració

Per al recurs lliterari, vore Enumeració (retòrica).

En matemàtica i informàtica teòrica, la definició més àmplia i més abstracta d'una enumeració d'un conjunt és un llistat exacte de tots els seus elements (tal volta en repetició). Les restriccions impostes al tipo de llistat usat depén de la branca de la matemàtica i el context en el qual es treballa.

Específicament, la noció d'enumeració conté dos tipos diferents de llistat: un a on hi ha una ordenació natural i un a on l'ordenació és més difusa. Estes dos classes diferents d'enumeració corresponen al procediment per a llistar tots els membres d'un conjunt en una successió definida, o un conteo d'elements d'una classe. Mentres estes dos classes d'enumeració usualment se superponen en la situacions més naturals, poden tindre significats molt distints en certs contexts.

Formalment, en matemàtiques, una enumeració d'un conjunt A és una aplicació biyectiva $f:A\to \mathbb{N}$. Un conjunt enumerable és un conjunt per al qual existix una enumeració (de fet si existix a lo manco una enumeració existiran infinites enumeracions).

Referències

Bibliografia

• Jech, Thomas (2002). Set theory, third millennium edition (revised and expanded), Springer. ISBN 3-540-44085-2.