Arthur Conan Doyle

Arthur Conan Doyle

Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburc, Escòcia, 22 de maig de 1859-Crowborough, Anglaterra, 7 de juliol de 1930) va ser un escritor i mege britànic d'ascendència irlandesa, creador del célebre detectiu de ficció Sherlock Holmes. Va ser un autor prolífic l'obra del qual inclou relats de ciència ficció, novela històrica, teatre i poesia.

Biografia

Infància

Arthur Ignatius Conan Doyle va nàixer el 22 de maig de 1859 en el carrer 11 de Picardy Plau, en la ciutat escocesa d'Edimburc. Fill de Charles Altamont Doyle i de Mary Foley. Encara que firmava com Conan Doyle, podent dur a pensar que eixe era el seu llinage, tant la British Library com la Library of Congress cataloguen les seues obres en ellinage Doyle.

Arthur va ser batejat en la catedral Metropolitana de Santa María de l'Asunción d'Edimburc. Pertanyia a una família catòlica irlandesa que havia proporcionat una saga d'ilustradors i caricaturistes, iniciada pel seu yayo John Doyle i que va ser continuada pels seus tios l'ilustrador Richard Doyle, qui va dissenyar la portada i capçalera de la revista Punch, l'anticuario James Doyle i Henry I. Doyle, director de la Galeria Nacional d'Irlanda. El seu pare, era el menor dels fills de John Doyle, ell va créixer eclipsat per les lluentes carreres dels seus germans. Va estudiar arquitectura en 1849. Quan va complir dèneu anys, va acceptar un lloc de treball en l'Oficina d'Obres Públiques d'Edimburc. Tenia també una gran afició cap al dibuix que en els seus primers anys en la ciutat escocesa va desenrollar en algunes ilustracions per a revistes i llibres. Charles Doyle ilustraria la primera edició dellibre del seu fill, Estudi en escarlata (1887), el primer en el que apareix Sherlock Holmes. A lo llarc de la seua vida va patir un greu alcoholisme i profundes depressió, que ho varen dur a ser internat en una institució sanitària en diverses ocasions. El seu pare va contraure matrimoni en 1855 en la seua mare, Mary Foley, pertanyent a una família irlandesa que residia en la ciutat escocesa d'Edimburc. Arthur recordaria a la seua mare com una dòna com una mescla de dòna hogareña obligada a ocupar-se del manteniment dels seus fills i al mateix temps una dòna de lletres, llectora apassionada, profundament imaginativa i gran narradora i que seria qui despertaria en Arthur l'afició per la lliteratura.

Els detalls de l'infància d'Arthur i els seus germans són poc clars. Algunes fonts manifesten que eren nou fills, algunes atres que dèu encara que sembla que tres varen morir chicotets. En 1864 la família es va dispersar pel creixent alcoholisme de Charles i els chiquets varen ser estajats temporalment en diverses institucions d'Edimburc. En 1867, la família es va reunir una atra volta, per a viure en una sòrdida vivenda en Sciennes Plau. La seua mare, veent cóm el seu marit es gastava tot el seu sòu en la beguda, va llogar les habitacions de la casa a hostes; un d'ells, el doctor Bryan Charles Waller, al que alguns historiadors adjudiquen una romanç en la mare de l'escritor.^{cita requerida}

Estudis i carrera mèdica

En 1868, Arthur Conan Doyle, en el respal econòmic dels seus tios, va ingressar a l'Escola Stonyhurst Saint Mary's Hall de l'orde de la Companyia de Jesús, situada en la comarca de Lancashire, que era un centre preparatori del, prestigiós i selecte colege, Stonyhurst College, al que accediria dos anys despuix, en 1870, i a on va permanéixer fins a 1875. Entre 1875 i 1876, va continuar la seua educació en Àustria, en una atra escola de la Companyia de Jesús, Stella Matutina, en la ciutat de Feldkirch.

En 1876, va començar la carrera de Medicina en l'Universitat d'Edimburc, a on va conéixer al mèdic forense Joseph Bell, este professor li inspiraria la figura del seu famós personage, Sherlock Holmes. Allí va destacar en els deports, especialment rugby,^{cita requerida} gòlf i boxeig. En este periodo també va treballar en Aston (actual districte de Birmingham) i Sheffield. A principis de 1880 es va embarcar, per a eixercir com a cirugià en substitució d'un amic seu, en un ballenero denominat The Hope que durant sis mesos navegaria cap al Àrtic. Als vintidós anys d'edat, en 1881, es va graduar com a mèdic i va completar el seu doctorat sobre el Tabes dorsal en 1885. No obstant, va rebre el doctorat quatre anys despuix. Va ser en estos anys quan va fer una gran amistat en el també escritor escocés J. M. Barrie. Mentres estudiava medicina va començar a escriure històries curtes. La primera que va aparéixer publicada va ser «The Mystery of the Sasassa Valley», en 1879 en el Chambers's Edinburgh Journal ans que complira els vint anys. Eixe mateix any també va publicar el seu primer artícul mèdic «Gelsemium com a verí» en la British Medical Journal.

En 1881, despuix de terminar la seua etapa universitària, va tornar a embarcar-se com a mege del buc SS Mayumba en el seu viage a les costes d'Àfrica Occidental.

En 1882, un antic companyer de classe, George Turnavine Budd, li va oferir treballar en ell en Plymouth, pero la seua relació en Budd va ser difícil i va terminar per establir-se pel seu conte en juny de 1882, ya en vintitrés anys, en Portsmouth. Pel poc èxit inicial, mentres no tenia pacients, va començar de nou a escriure històries com The Mystery of Cloomber, no publicada fins a 1888, l'inacabada Narrative of John Smith, The Captain of the Pole-Star i J. Habakuk Jephson's Statement, abdós inspirades en les expedicions marines realisades per Doyle.

Mentres va viure allí també va jugar al fútbol com a porter en el Portsmouth Association Football Club. Per una atra part, va anar un gran aficionat al críquet, i entre 1900 i 1907, va jugar dèu partits per a Marylebone Cricket Club (MCC), un de més antics i prestigiosos clubs del món. Aixina mateix, era membre d'un equip de críquet format per J. M. Barrie i en el que també varen jugar atres celébres escritors de l'época. També jugava al gòlf. En 1885 va contraure matrimoni en Louise Hawkins (1857-1906), més coneguda com Touie, en la que va tindre dos fills: Mary Louise (1889-1976) i Arthur Alleyne Kingsley (1892-1918). La seua esposa va morir de tuberculosis el 4 de juliol de 1906, despuix de l'estància de la família en Suïssa per a intentar que es reponguera. Un any més vesprada, es va casar en la médium Jean Elizabeth Leckie (1874-1940), despuix de vint anys d'amor platònic, i varen tindre tres fills més: Jean Lena Annette (1912-1997), Denis Percy Stewart (1909-1955) i Adrian Malcolm (1910-1970). La seua segona dòna moriria una década despuix que ell, el 27 de juny de 1940.

Experiència lliterària

Image de la coberta de la primera edició de A Study in Scarlet (1888).

En 1887 es va mudar a Londres per a eixercir d'oftalmólogo. En la seua biografia va aclarir que cap pacient va entrar en la seua clínica. Per lo tant, açò li va donar més temps per a escriure, molt en especial aventures del personage que ho faria immortal, Sherlock Holmes, pero que Conan Doyle jamai va apreciar. Tant és aixina que en novembre d'eixe any li va escriure a la seua mare que volia "matar a Sherlock Holmes, ya que estava gastant la seua ment", a lo que la seua mare va respondre: "la gent no ho va a prendre de bona manera". Finalment, compliria el seu desig en l'història titulada El problema final. Va succeir, no obstant, que el públic britànic es va prendre molt mala mort del detectiu, tant que va inundar a Doyle en cartes que anaven de les súpliques a les amenaces passant pels insults i en les que es demanava que resucitara a Holmes. Despuix de dèu anys de resistir-se, Doyle va cedir i en l'història titulada La casa buida feya reaparéixer a Holmes (abans ya havia publicat en enorme èxit la seua famosa novela El sabueso dels Baskerville, també protagonisada per Holmes, pero s'havia cuidat molt de datar-la abans de la suposta "mort" del detectiu). A pesar de que El sabueso dels Baskerville va consolidar la fama d'este escritor, l'autoria de dita novela ha segut no obstant motiu de controvèrsia. Al començ de la década dels 2000, l'historiador i escritor Rodger Garrick-Steele va acusar a Conan Doyle d'haver plagiat el text. L'autor seria, segons Garrick-Steele, el periodiste i amic de l'acusat, Bertram Fletcher Robinson. Ademés, ho va acusar d'haver segut amant de l'esposa d'aquell, i d'haver conspirat en ella per a enverinar-ho en l'idea de fer creure que la mort de Fletcher havia ocorregut per causes naturals.

El 19 d'octubre de 1894, Rudyard Kipling, autor de Ellibre de la selva, va servir a Doyle un sopar d'Acció de Gràcies en la seua casa en Brattleboro. En agraïment, Doyle li va donar classes de gòlf durant la seua visita. A l'any següent varen jugar un partit junts. En 1900 va escriure el seu llibre més llarc, La guerra dels bóeres. Eixe mateix any es va presentar com a candidat per a l'Unió Lliberal, pero a pesar de que era un candidat molt respectat, no va ser elegit. Despuix de la guerra dels bóeres va escriure un artícul titulat La guerra en el sur d'Àfrica: causes i desenroll, justificant la participació del Regne Unit, escrit que va ser àmpliament traduït. En la seua opinió, va ser açò lo que va provocar que li nomenaren cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic en 1902, otorgant-li el tractament de sir. En el transcurs dels anys s'ha fet famosa la seua afirmació sobre un conte de Robert Louis Stevenson (El pabelló de les dunes), declarant que era el cim mateix de la tècnica narrativa de l'autor, aixina com el millor conte jamai escrit. No obstant el seu renom, no va rebre cap premi a lo llarc de tota la seua carrera. En esclatar la Primera Guerra Mundial en 1914, va intentar allistar-se, als seus cincuenta y cinco anys, com a simple soldat ras. En la seua carta defén que és forta i té una veu audible. Ho varen rebujar, pero va ajudar en la propaganda i en el respal de voluntaris civils des del Regne Unit. La mort d'un dels seus fills, Kingsley, per una neumonia que va contraure en la guerra, li va fer estretir el seu víncul en els círculs del espiritisme fundat per Allan Kardec, doctrina a la que va dedicar molt temps i energies, publicant ademés en 1926 History of spiritualism i defenent-ho en les seues numeroses polèmiques, per eixemple, contra el seu propi amic Harry Houdini. També va creure i va defendre la veracitat del famós cas de les fades de Cottingley, encara que les chiquetes implicades varen admetre moltes décades despuix, ya velles, que les fotos mostraven en realitat retalles que havien tret dels seus llibres de contes. En 1928 va viajar en la seua família fins a Suràfrica. Va ser el quarto i últim dels seus viages —els anteriors varen ser a Austràlia, Estats Units i Canadà— realisats en la finalitat de propagar les idees espiritistas de les que era defensor infatigable. Ademés de Suràfrica, va recórrer Rhodèsia, Moçambic i Kènia. Els cinc mesos que va durar el seu viage varen quedar reflectits en la seua obra Our African Winter.

Va continuar en 1929 donant conferències sobre espiritualisme per Europa en Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Noruega, fins que va acabar exhaust per a seguir viajant.

Erro al crear miniatura:

Tomba d'Arthur Conan Doyle.

Va morir en Crowborough, East Sussex (Anglaterra), el 7 de juliol de 1930, en setenta y uno anys d'edat, d'un atac al cor. Una estàtua seua es troba en eixa localitat, a on va residir durant vintitrés anys. Va ser enterrat en el cementeri de l'iglésia de Minstead en New Forest, Hampshire.

• Doyle va escriure que els seus 56 relats i quatre noveles sobre Sherlock Holmes opacaron el restant de la seua obra: “Entre vint i trenta obres de ficció, llibres d'història sobre dos guerres, varis títuls de ciència paranormal, tres de viages, un sobre lliteratura, vàries obres de teatre, dos llibres de criminologia, dos panflets polítics, tres poemaris, un llibre sobre l'infància i una autobiografia”.

Obres

Històries de Sherlock Holmes

AP

• Estudi en escarlata (A Study in Scarlet, novela, 1887)
• El signe dels quatre (The Sign of Four, novela, 1890)
• Les aventures de Sherlock Holmes (The Adventures of Sherlock Holmes, 1891-92)
• Les memòries de Sherlock Holmes (The Memoirs of Sherlock Holmes, 1892-93)
• El sabueso dels Baskerville (The Hound of the Baskervilles, novela, 1901-02)
• La tornada de Sherlock Holmes (The Return of Sherlock Holmes, 1903-04)
• La seua última reverència (His Last Bow, 1908-17).
• La vall del terror (The Valley of Fear, novela, 1914-15)
• L'archiu de Sherlock Holmes (The Case-Book of Sherlock Holmes, 1924-26)

Les noveles del professor Challenger

George Edward Challenger, el professor Challenger, va anar el personage central en una série d'històries de ciència ficció escrites per Arthur Conan Doyle. Va aparéixer per primera volta en la novela El món perdut, que descriu una expedició a un aïllat replanell en Sudamérica a on continuen vivint criatures prehistòriques com a dinosauris.

• El món perdut (The Lost World, 1912), 1927. Barcelona, Laertes, 1980.
• La zona enverinada (The Poison Belt, 1913), [El círcul de la mort] 1950. Madrit, Debat, 1982.
• El país de la bruma (The Land of Mist, 1926), Madrit 1929. [La terra de la boira] Madrit, Miraguano, 1990.
• Quan la Terra va llançar alaridos ("When the World Screamed", 1928).
• La màquina desintegradora ("The Disintegration Machine", 1929)
  • Aventures del professor Challenger. Aguilar; Madrit, Valdemar, 2006. Inclou L'abisme de Maracot, que no tracta del professor Challenger, i omet La terra de la boira.

Noveles històriques

• Micah Clarke (1888)
• The White Company (1891) (La companyia blanca, Buenos Aires, Hachette, 1957)
• The Great Shadow (1892)
• The Refugees
• Rodney Stone (1896) (Rodney Stone, Capità Swing Llibres, 2011)
• Uncle Bernac (1897)
• Estudis del natural (Strange studies from life and other narratives: The complete true crime writings of Sir Arthur Conan Doyle, 1901)
• Sir Nigel (1906) (Barcelona, Sopena, n. a.)
• Els ardits del Brigadier Gerard (1896)
• Les aventures del Brigadier Gerard (1903)
• La boda del Brigadier (1910)

Honors

l'asteroide (7016) Conandoyle va ser nomenat aixina en la seua memòria.

Enllaços externs

• [4] (anglés).
• Sherlock Holmes en format HTML (anglés).