Anar al contingut

Stella Matutina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Stella Matutina era una Orde iniciática dedicada a la difusió de les ensenyances tradicionals de la Hermetic Order of the Golden Dawn (Orde Hermètica de l'Alba Dorada) a través del procés d'iniciació. Entre 1900 i 1903, la branca externa de la Stella Matutina va ser coneguda com a Rosa Mística o Orde externa de la R.M..[1]

Orige

Despuix d'un tumult en la primavera de 1903, es va formar l'Orde fòra del Temple de Amón, i Robert Felkin, un mege anglés, i atres membres de Londres varen canviar el nom de l'orde externa de la Hermetic Order of the Golden Dawn pel de Stella Matutina.[1] Entre els que varen ajudar a crear Stella Matutina es trobava John William Brodie-Innes, encara que pronte va fer les paus en Samuel Liddell MacGregor Mathers i va tornar a la Hermetic Order of the Golden Dawn, ara cridada Alpha et Omega.[2]

El primer gest d'independència va consistir en la formació d'un comité de dotze integrants per a governar durant un any, pero el seu eixercite va obligar a assumir que estava molt llunt de ser satisfactori.[3] En inconcebible mesquinea i més conflictes, es varen abandonar totes les reformes i es va tornar a l'esquema original de nomenament de tres caps per a liderar i governar.[4]

Mentres es trobaven de visita en Nova Zelanda, el dr. Felkin i la seua dòna varen fundar un nou temple cridat Smaragdine Thalasses, estretament relacionat en la New Zealand Province of the Societas Rosicruciana.[5] La visita deuria haver segut permanent, pero el sr. Meakin, que tenia que fer-se càrrec de la jefatura del Temple de Amón, va morir en autumne de 1912.[5]

El Temple de Amón de la Stella Matutina de Londres va tancar les seues portes en 1919.[6] Açò va ser degut a que dos membres es varen tornar esquizofrènics, un dels quals, un pastor protestant, va morir posteriorment en un hospital mental.[6]

Felkin va fundar Whare Ra (en idioma maorí, la Casa del Sol), un temple de la Stella Matutina, en la seua casa d'Havelock North, en la regió d'Hawke's Bay. En els anys següents, Felkin va obrir atres temples: la Hermes Lodge (Logia de Hermes) en Bristol i The Secret College (Colege Secret) i Merlin Lodge (Logia de Merlín) en Londres.[7]

En 1933, Israel Regardie es va unir al Temple de Hermes en Bristol,[8] i es va donar de baixa del Temple de Amón en 1934, trobant-ho en un estat de desmoralisació i decadència. Moltes de les Knowledge Lectures (Conferències de Coneiximent) originals havien segut "eliminades o profundament remozadas, en gran part perque estaven més allà de les capacitats dels líders."[9] Els mateixos líders que es arrogaban graus "extraordinàriament elevats", pero que mostraven ineptitut i ignorança sobre lo que ensenyaven. Regardie, per a donar un eixemple, va descobrir que ningú en el temple sabia jugar al escacs enoquiano; de fet l'escacs de l'Orde no s'havia usat mai.[9] Va construir el seu propi tauler i va reptar a jugar als seus superiors en l'Orde: tots es varen negar en excuses.[9]

Cap a 1939, la Stella Matutina va passar en gran part a un estat de latencia, encara que el Temple de Hermes va existir fins a 1970. Whare Ra va continuar fins a 1978.[10]

Declarant l'independència

Ya des del principi, Felkin creïa que l'Orde devia establir contacte de fet en els Caps Secrets per mig del treball astral i de comunicacions que es rebrien en estat de trance o per mig d'escritura automàtica,[11] ademés del seu desig d'aplegar a una unitat entre els Rosacruces. Es va donar gran importància a estos mensages, que aplegaven de molt variades maneres; alguns d'ells donaven l'aprovació per a realisar canvis en els rituals.[11] Felkin va construir nous graus per a la Stella Matutina, com per eixemple Adeptus Major, Adeptus Exemptus i Magister templi, tots ells semblats als graus quart, quint i sext de l'Ordo Templi Orientis, ans que Aleister Crowley els reescriguera.[5]

En este punt, segons Francis King, els caps del Temple de Amón eren adictes a la mediumnitat i als viages astrales. Sembla que la seua interpretació de les tècniques de proyecció i viage astral de la Golden Dawn varen ser obtingudes del grup Sphere de Florence Farr.[6]

S'havia contactat en dos entitats astrales principals. El primer grup era Rosacruz, i a voltes el médium creïa ser controlat pel mateix Christian Rosenkreuz. El segon va ser anomenat dels Àraps, que dien ser els mestres dels Rosacruces.[6] Les órdens donades per estos "Àraps" tenien un efecte substancial en les normes de l'organisació. Per eixemple, les instruccions rebudes el 9 de giner de 1915 varen entrar en vigor en la fundació d'una organisació espiritual anglicana de sanadores cridada Guild of St. Raphael (Confraria de Sant Rafael), i com Francis King senyala, "eren casi sense excepció, membres de la Stella Matutina".[12] No obstant, recents evidències documentals sugerixen que King podria haver-se equivocat i que la Confraria no tenia relació en Felkin (Chrism, 2006, p2)

Felkin no estava satisfet en les trobades astrales tal com desijava per a contactar en els Caps Secrets. A partir de 1901, va viajar extensament en l'esperança de conéixer autèntics Rosacruces.[13] En 1906, va creure haver trobat lo que estava buscant: un professor, la seua filla adoptada i un atre cavaller; creïa que tots ells eren realment rosacruces. La filla adoptiva del professor assegurava ser neboda d'Anna Sprengel (el Cap Secret que va autorisar la creació de la Golden Dawn original), i també que tant la seua tia com ella eren membres de la mateixa organisació.[14]

El supost grup rosacruz en el que Felkin havia contactat estava liderat per Rudolf Steiner, fundador de la Societat antroposófica, i en eixa época encara director de la secció alemana de la Societat Teosófica. King explica que no semblava que este grup fora teosófico ni d'algun tipo posterior de antroposofía. Especula que, ya que Steiner en eixa época era també el director austríac de l'Ordo Templi Orientis, el seu primer grau rosacruz guardava gran semblat en el primer grau de la O.T.O (abans de Crowley).[14]

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 King, 1989, pàgina 96
  2. ↑ Enciclopèdia online Llewellyn
  3. ↑ Regardie, 1989, pàgina 18
  4. ↑ Regardie, 1989, pàgina 19
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 King, 1989, pàgina 106
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 King, 1989, pàgina 127
  7. ↑ Vore [1]
  8. ↑ Regardie, 1989, pàgina 208
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 King, 1989, pàgina 154
  10. ↑ Vore [2]
  11. ↑ 11,0 11,1 King, 1989, pàgina 97
  12. ↑ King, 1989, pàgina 129
  13. ↑ King, 1989, pàgina 98
  14. ↑ 14,0 14,1 King, 1989, pàgina 99

Referències

  • King, Francis (1989). Modern Ritual Magic: The Rise of Western Occultism. Avery Publishing Group. ISBN 1-85327-032-6
  • Enciclopèdia Llewelyn: Cronologia de la Golden (en anglés)
  • Regardie, Israel (1993). What you should know about the Golden Dawn (6th edition). New Falcon Publications. ISBN 1-56184-064-5


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Stella_Matutina&oldid=1398131»