Anar al contingut

Alpha et Omega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alpha et Omega va ser una orde ocultista fundada per, entre uns atres, Samuel Liddell MacGregor Mathers[1][2] a principis del XX. Era una escissió de l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada,[3] fundada en Londres en 1888. El nom és abreviat usualment com A. O.[4] i, segons algunes fonts, el nom complet era Orde Rosacruz de Alpha et Omega.[5][6]

En l'actualitat hi ha una Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega en el sí d'una Orde Hermètica de l'Aurora Dorada refundada que oferix formació per Internet.[7]

Història

Samuel Liddell MacGregor Mathers en parament de sacerdot egipcíac.

En 1901 va tindre lloc l'escàndal de Horos, en el qual dos artistes varen usar materials de l'Aurora Dorada obtinguts en Mathers per a una estafa sexual. El nom i la reputació de l'Aurora Dorada varen ser difamados en els tribunals i en la prensa.[8] Despuix d'una rebelió d'adeptes de l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada,[3] Mathers renombró la branca que permaneixia lleal a ell Alpha et Omega entre 1903 i 1913[2][9][10] en París.[8] El nom A. O. ya apareixia en una còpia del ritual de neófitos propietat de Henry Kelf datada en 1905. Sembla haver-se utilisat poc despuix del cisma.[11]

En Gran Bretanya, dos temples varen permanéixer lleals a Mathers i es varen unir a Alpha i Omega, un en Londres i un atre en Edimburc. També dos o tres temples en els Estats Units d'Amèrica, incloent el temple Thoth-Hermes de Chicago, varen permanéixer lleals a Mathers durant el cisma i varen passar a formar part de Alpha et Omega també.[4]

Quan Mathers va morir en 1918 va ser succeït per la seua viuda Moina Mathers i per J. W. Brodie-Innes.[12] Despuix de la mort de Moina en el Hospital St Mary Abbots de Londres el 25 de juliol de 1928 [13] Isabel Morgan Boyd, la seua filla Isme i Edward John Langford-Garstin es varen fer en el control del temple de Londres.[13]

Segons la prima de Langford-Garstin, Ithell Colquhoun, el A. O. va sobreviure fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial en 1939[14] quan "va tancar oficialment".[15] Els mobles dels temples varen ser destruïts "a instancia dels Caps Secrets".[16] Colquhoun va afirmar més vesprada que els mobles, junt en la seua Cúpula dels Adeptes, varen ser "consumits en una foguera" en el Parc Sacombe de Ware, comtat d'Hertfordshire.[17][18]

En els temps de la Segona Guerra Mundial els temples d'esta orde ya no existien.[19]

Rituals

Mentres que els rituals de l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada varen ser publicats entre 1909 i 1910[20][21] i els de la seua escissió Stella Matutina varen ser publicats en 1937[22] els rituals de A. O. varen permanéixer en secret fins que varen ser publicats en 2011.[23][24]

Referències

  1. ↑ King, 1971a, p. 43.
  2. ↑ 2,0 2,1 Cicero y Cicero, 2002.
  3. ↑ 3,0 3,1 Greer, 1985, pp. 160-63, 244, 263-264, 350.
  4. ↑ 4,0 4,1 King, 1971a, p. 111.
  5. ↑ King, 1971b, p. 195.
  6. ↑ Colquhoun, 1975, pp. 52.
  7. ↑ «Pàgina principal». Hermetic Order of the Golden Dawn. Consultat el 12 de juny de 2024.
  8. ↑ 8,0 8,1 Greer, 1985, pp. 160-63, 244, 263-64, 350.
  9. ↑ King, 1971a, pp. 110-111.
  10. ↑ McKeown 2001: "L'Aurora Dorada va deixar d'existir en eixe nom despuix d'octubre de 1901, reemplaçada per Alpha et Omega de Mathers i l'Orde de Morgan Rothe del grup de Londres. Ya no associat en la S. R. I. A. despuix de 1902, Mathers va continuar supervisant alguns temples fins a la seua mort, quan la seua esposa, Moina (Moina Mathers) va assumir la supervisió."
  11. ↑ Farrell, 2011, p. 1.
  12. ↑ King, 1989, pp. 141.
  13. ↑ 13,0 13,1 Farrell, 2011, p. 55.
  14. ↑ Colquhoun, 1975, p. 139.
  15. ↑ Colquhoun, 1975, p. 40.
  16. ↑ Colquhoun, 1975, p. 8.
  17. ↑ Colquhoun, 1975, p. 45.
  18. ↑ Farrell, 2011, p. 59.
  19. ↑ Greer, 2003, p. 19.
  20. ↑ Crowley, 1909, pp. 217-334.
  21. ↑ Crowley, 1910, pp. 133-280.
  22. ↑ Regardie, 2002.
  23. ↑ Farrell, 2011.
  24. ↑ Cicero, 2012.

Bibliografia

  • «Golden Dawn Clave Line». Llewellyn Encyclopedia.
  • Cicero, Sandra Tabatha (2012). The Book of the Concourse of the Watchtowers, 1st edició, HOGD Books. ISBN 978-0-9795177-1-6.
  • Clark, Paul A. (2013). Paul Foster Case. His Life and Works, Fraternity of the Hidden Light. ISBN 9780971046948.
  • Colquhoun, Itehll (1975). Sword of Wisdom: MacGregor Mathers and the Golden Dawn, 1st edició, Neville Spearman. ISBN 978-0854350926.
  • Crowley, Aleister (1909). The Equinox, Vol 1, Issue 2, Facsimile edició, Weiser/Ret Wheel. ISBN 978-0877289265.
  • Crowley, Aleister (1910). The Equinox, Vol 1, Issue 3, Facsimile edició, Weiser/Ret Wheel. ISBN 978-0877289265.
  • Farrell, Nick. (2011). Mathers' Last Secret, Rosicrucian Order of the Golden Dawn. ISBN 978-0-9846753-0-2.
  • Gilbert, Robert A. (1983). The Golden Dawn, Twilight of the Magicians, Aquarian Press. ISBN 0-85030-278-1.
  • Greer, John Michael (2003). The New Encyclopedia of the Occult, Llewellyn Publications. ISBN 978-1-56718-336-8.
  • Greer, Mary K. (1985). Women of the Golden Dawn: Rebels and Priestesses, 1st edició, Park Street Press. ISBN 0-89281-607-4.
  • King, Francis X. (1971a). The Rites of Modern Occult Magic, 1st edició, Macmillan Co.. ISBN 1-85327-032-6.
  • King, Francis X. (1971b). Ritual Magic of the Golden Dawn, Destiny Books. ISBN 978-0-89281-617-0.
  • King, Francis X. (1989). Modern Ritual Magic: The Rise of Western Occultism, Prisma Press. ISBN 1-85327-032-6.
  • McKeown, Trevor W.. «Samuel Liddel MacGregor Mathers». Grand Lodge of British Columbia and Yukon.
  • Regardie, Israel (2002). The Golden Dawn: The Original Account of the Teachings, Rites & Ceremonies of the Hermetic Order, 6th edició, Llewellyn Publications. ISBN 978-0875426631.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alpha_et_Omega&oldid=1456806»