Anar al contingut

Bandera pirata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bandera pirata
Típica Jolly Roger.

«Jolly Roger» és el nom que rep la bandera tradicional dels pirates d'Europa i Amèrica. La més coneguda és la negra en una calavera creuada per ossos en blanc, usada per Edward England. No obstant, existix una gran cantitat de variants. Jack Rackham (Jack el Calicó) i Thomas Tew usaven variacions en espases. Edward Teach (àlies Barbanegra) utilisava un esquelet sostenint un rellonge d'arena en una mà i un dart o llança en l'atra, a el hora que permaneixia al costat d'un cor sagnant. Bartholomew Roberts (també conegut com Black Bart) amprava dos variacions: un home i un esquelet que sostenen una llança en una mà, mentres que junts agarren un rellonge d'arena o una copa o un home armat de peu sobre dos calaveres sobre les lletres ABH i AMH (A Barbadian's Head i A Martinican's Head, que simbolisen les calaveres dels governadors de Barbados i de Martinica, volent dir que la mort els esperava).

Orígens del terme Jolly Roger

[editar | editar còdic]

Els orígens del terme «Jolly Roger» no estan clars, encara que existixen vàries teories al respecte. Una d'elles indica que procedix del terme francés «==

Los orígenes del término «Jolly Roger» no están claros, aunque existen varias teorías al respecto. Una de ellas indica que procede del término francés «» («roig bonico»), que els anglesos posteriorment corrompieron a «Jolly Roger». Encara que és cert que varen existir «banderes roges» que varen ser tan temudes, o més, que les «banderes negres», esta explicació sembla improvable per tres motius: en primer lloc, el primer nom conegut de la bandera negra va ser «» («rojo bonito»), que los ingleses posteriormente corrompieron a «Jolly Roger». Aunque es cierto que existieron «banderas rojas» que fueron tan temidas, o más, que las «banderas negras», esta explicación parece improbable por tres motivos: en primer lugar, el primer nombre conocido de la bandera negra fue « Roger», apareixent «Jolly» despuix. En segon lloc, la bandera roja no va ser copiada dels francesos, per lo que sembla raonable que tampoc ho anara la bandera negra. En tercer i últim lloc, no existix evidència alguna de que el terme «Jolly Rouge» fora amprat alguna volta per a fer referència a cap tipo de bandera.

L'orige de les banderes roges pot estar en les que usaven els corsarios anglesos per orde del Almirantazgo en 1664, la « Roger», apareciendo «Jolly» después. En segundo lugar, la bandera roja no fue copiada de los franceses, por lo que parece razonable que tampoco lo fuera la bandera negra. En tercer y último lugar, no existe evidencia alguna de que el término «Jolly Rouge» fuera empleado alguna vez para hacer referencia a ningún tipo de bandera.

El origen de las banderas rojas puede estar en las que usaban los corsarios ingleses por orden del Almirantazgo en 1664, la «». Quan la Guerra de Successió Espanyola va acabar en 1714, molts dels corsaris es varen convertir en pirates i alguns d'ells varen retindre la bandera roja, simbolisant la sanc. No importa quànt temien els mariners el color negre dels pirates, tots esperaven no trobar-se en la «». Cuando la Guerra de Sucesión Española acabó en 1714, muchos de los corsaris se convirtieron en piratas y algunos de ellos retuvieron la bandera roja, simbolizando la sangre. No importa cuánto temían los marineros el color negro de los piratas, todos esperaban no encontrarse con la «». La bandera roja declarava descaradament les intencions dels pirates: «No es perdonarà una vida, no es faran preguntes.»

Una atra teoria possiblement vàlida és que el nom "jolly roger" és el resultat d'una evolució de distints térmens, les principals artífexs dels quals d'este resultat final varen ser les pirates Anne Bonny i Mary Read. Açò es deu a que Jack Rackham (Jack el Calicó) va estar locament enamorat d'Anne Bonny. Despuix de la mort de Jack, Anne es va quedar en els seus barcos i va heretar la bandera, afegint-li noves modificacions a la mateixa (Jolly Roger de Jack: una de les espases va ser canviada per una pistola, en memòria del seu gran amiga Mary Read).

Algunes teories afirmen que la Jolly Roger va poder tindre els seus antecedents en les insígnies templarias.

El terme es va seguir usant per a la bandera negra en una calavera i ossos que va aparéixer cap a 1700.

Una atra teoria propon que el caudillo d'un grup de pirates asiàtics era cridat Ali Raja, «Rei de la Mar», i que els pirates anglesos es varen apropiar i corrompieron el terme. Una teoria que va més allà indica que el nom podria provindre de la paraula anglesa «». La bandera roja declaraba descaradamente las intenciones de los piratas: «No se perdonará una vida, no se harán preguntas.»

Otra teoría posiblemente válida es que el nombre "jolly roger" es el resultado de una evolución de distintos términos, cuyas principales artífices de este resultado final fueron las piratas Anne Bonny y Mary Read. Esto se debe a que Jack Rackham (Jack el Calicó) estuvo locamente enamorado de Anne Bonny. Tras la muerte de Jack, Anne se quedó con sus barcos y heredó la bandera, añadiéndole nuevas modificaciones a la misma (Jolly Roger de Jack: una de las espadas fue cambiada por una pistola, en memoria de su gran amiga Mary Read).

Algunas teorías afirman que la Jolly Roger pudo tener sus antecedentes en las insignias templarias.

El término se siguió usando para la bandera negra con una calavera y huesos que apareció hacia 1700.

Otra teoría propone que el caudillo de un grupo de piratas asiáticos era llamado Ali Raja, «Rey del Mar», y que los piratas ingleses se apropiaron y corrompieron el término. Una teoría que va más allá indica que el nombre podría provenir de la palabra inglesa «», significant vagabunt errante: «», significando vagabundo errante: «» era un apelatiu del Diable.


En el seu llibre ««Jolly Roger»», David Hatcher Childress afirma que el terme va ser falcat per referència al primer home que va issar la bandera, el rei Roger II de Sicília (c. 1095-1154). Roger va ser un afamado templario que va tindre una disputa pública en el Papa per les seues conquistes en Apulia i Salerno en 1127. Childress opina que, molts anys en acabant de que els templaris anaren dissolts per l'Iglésia, a lo manco una flota templaria es va dividir en quatre flotes independents que es varen dedicar a la pirateria contra qualsevol barco de qualsevol país que mostrara simpaties per Roma. La bandera era, puix, una herència i els ossos creuats eren una òbvia referència a l'escut templario original d'una creu roja en les puntes obertes. Pero açò sembla improvable, ya que els Cavallers Templaris usaven una creu grega i no la creu de Sant Andrés (X), la qual és l'empleada en les banderes pirates. En qualsevol cas, ni Childress ni ningú han donat evidència actual de que els Templaris alguna volta varen issar una bandera com eixa, que la flota dels Templaris va ser vista despuix de la dissolució de l'Orde o de que existixca conexió alguna entre els Templaris i l'Era d'Or de la pirateria.

Us en la pràctica

[editar | editar còdic]

A primera vista, pot semblar una mala idea advertir de les intencions issant la Jolly Roger. No obstant, açò pot ser vist com una forma primerenca de guerra sicològica. L'interés principal d'un pirata és capturar el barco objectiu intacte, junt en qualsevol càrrega que poguera contindre. En una reputació lo suficientment sanguinària, un pirata que llançara al vent la Jolly Roger podria intimidar la tripulació enemiga i obligar-la a rendir-se sense disparar ni un sol cañonazo. Típicament, si un barco decidia resistir-se, la Jolly Roger era arreplegada i s'issava la bandera roja, indicant que els pirates anaven a prendre el barco per la força i sense mostrar cap compassió. S'esperava que este curs de l'acció podria ajudar a estendre l'idea en moltes tripulacions de que resistir-se era una mala idea per al barco.

Issar la Jolly Roger massa pronte com a única bandera tenia també les seues desventages. El barco enemic podria tindre suficient temps per a escapar. Ademés, les naus de guerra tenien a sovint órdens de disparar contra qualsevol barco que mostrara esta bandera.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]