Telamón
Telamón (en grec antic Τελαμών) va ser un héroe de la mitologia grega, fill d'Éaco, rei d'Egina, i d'Endeide, filla d'Escirón.[1] Va ser un dels Argonautas, com el seu germà Baralle.[2]
Telamón, acollit pel rei de Salamina, es va convertir en rei despuix de la mort d'est. Desposó primer a Peribea, una descendent de Pélope, en la qual va tindre un fill, Áyax el Gran, qui va participar en la guerra de Troya. Despuix desposó a Hesíone, filla de Laomedonte, en la qual va tindre un atre fill, Teucro.[3] Algunes fonts mencionen un tercer fill, Trambelo,[4] que, en enamorar-se de Apriate, una jove de Lesbos, i no ser correspost, la va matar tirant-l'al fondo del mar.[5]
En les Grans Eeas es troba que Heracles, rebent el hospitalitat de Telamón i pujant-se la pell del lleó,[6] va suplicar que li anara concedit un varó i despuix de les pregàries va aparéixer un àguila[7] enviada per Zeus; per això el chiquet es va cridar Áyax.[6] Despuix Telamón va acompanyar a Heracles en la seua expedició contra Troya.[7]
Telamón també apareix com un dels participants en la caça del javalí de Calidón.[8][9] Per una atra part, Telamón i Baralle eren molt amics d'Heracles, i ho varen acompanyar en les expedicions contra les Amazones i contra Troya.
Vida
[editar | editar còdic]Despuix de matar al seu germanastre Foc, Telamón i Baralle es varen vore obligats a abandonar Egina.[2] El rei Cicreo de Salamina va oferir va refugiar i la seua amistat a Telamón. Es va casar en la filla de Cicreo, Peribea, en la qual va tindre a Áyax el Gran. Cicreo li va cedir el regne al seu gendre.[10] En atres versions del mit, la filla de Cicreo es diu Glauce, mentres Peribea és la segona dòna de Telamón i filla d'Alcátoo.[11]
Telamón va participar en l'expedició contra Troya junt a Heracles. Ans que es desenrollara esta guerra de Troya, Poseidón va enviar un mònstruo marí per a destruir la ciutat, que llavors estava governada per Laomedonte. Per a aplacar al mònstruo algunes jóvens troyanas eren nugades i eren devorades per ell. Quan li va tocar la tanda a Hesíone, la filla de Laomedonte, Heracles i Telamón varen acceptar matar al mònstruo a canvi d'uns cavalls divins que tenia el rei, que el seu antepassat Tros havia rebut de Zeus com a compensació al rapte de Ganimedes i també de dur-se a Hesíone a la seua pàtria. Heracles i Telamón varen matar al mònstruo pero Laomedonte no va complir la seua promesa.
Aixina que, com a venjança, Heracles i Telamón varen encapçalar una expedició de castic contra Troya. En ella, varen matar a Laomedonte. Telamón va obtindre a Hesíone com a premi i la desposó, i en ella va tindre al seu fill Teucro.[12][13]
En la "Biblioteca de Apolodoro" es llig que Telamón casi resulta mort durant el sege a Troya. Telamón va ser el primer en entrar en les muralles de Troya i va enfurir a Heracles, qui volia tindre el honor de fer-ho ell. Heracles va concebre l'idea de matar a Telamón, pero est va començar a construir ràpidament un altar de pedra en honor a Heracles. Aixina Heracles va desistir i despuix del saqueig a Troya li va entregar com a esposa a Hesíone. Hesíone va demanar poder dur-se en ella al seu germà Podarces. Heracles va accedir, pero en la condició que Hesíone ho comprara com a esclau. Hesíone va rescatar al seu germà pagant en un vel banyat en or. El nom de Podarces va ser canviat a Príamo, que, segons l'autor grec Apolodoro, deriva del verp grec "comprar".[14]
Despuix de la segona guerra de Troya, en la que els seus fills Áyax i Teucro varen prendre part, degut a que Áyax s'havia suïcidat en Troya, Telamón va expulsar a Teucro de Salamina per no haver dut al seu germà de regrés a casa.[15]
Arquitectura
[editar | editar còdic]En arquitectura el telamón és una figura masculina colossal usada com a columna (vore l'image dalt). També se li denomina atlante i és la versió masculina de la cariátide.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,6.
- ↑ 2,0 2,1 Apolonio de Rodas, Argonáuticas I,90.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,7.
- ↑ Tzetzes, Sobre Licofrón, 467
- ↑ Partenio de Nicea: Sofriments d'amor. 26: Apriate (Ἀπριάτη).
- ↑ 6,0 6,1 Escolio a Píndaro, odes ístmicas VI, 53. L'autor fa un joc de paraules entre Αἴας (Aías, Áyax) i ἀιετός (aietós, «àguila»).
- ↑ 7,0 7,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica III 12,6
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica I,8,2.
- ↑ Higino, Faules 173.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,6-7.
- ↑ Diodoro Sículo IV,72.
- ↑ Higino, Faules 89.
- ↑ Diodoro Sículo IV,32.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica II,6,4.
- ↑ Eurípides, Helena 87-104.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telamón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.