Melkart
Melkart era una divinitat fenicia de la ciutat de Tir, a la que va estar consagrat en un principi el temple de Heracles en l'antiga ciutat de Sant Fernando. El seu cult, centrat en el fòc sagrat de les ciutats, es va estendre per totes les colónies de Tir.
Era la forma fenicia del deu Baal. Originàriament era un deu agrícola, del camp, la vegetació, la fecunditat i la primavera, per lo que el seu ritual comprenia una série de ritos de mort i resurrecció cíclicos anuals, coincidentes en les estacions de l'any. No obstant, també era una deidad marina, puix era una divinitat de caràcter sincrético. Va passar després a ser considerat «rei de la ciutat», que és el significat etimològic del seu nom (melk, rei), i com a patró de la ciutat de Tir es va transformar també en deu de la colonisació i de la protecció de la navegació.
Tradicionalment, pero pronunciat a propòsit com Molek en lloc de Melek, utilisant les vocals de la paraula hebrea bosheth (ignomínia), se li ha interpretat com Moloch el nom d'un deu, provablement denominat «el rei». No obstant, en atres passages del deu dels amonitas, se li denomina Milcom, no Moloch (I Reis 11:33, i Sofonías 1:5). La Septuaginta ho crida Milcom en I Reis 11:7 en lloc de Moloch, encara que açò sugerix un possible error en la transcripció del hebreu. Com a conseqüència, moltes traduccions angleses ho denominen Milcom.
Els tirios ho consideraven el guia dels seus viages marítims i exploracions, de modo que li varen consagrar el temple fundat al mateix temps que la ciutat de Càdis en l'atre extrem de l'illa major, a on hui es troba l'illot de Sancti Petri i en el que, segons la llegenda, Aníbal va fer el jurament d'odi etern als romans abans de marchar cap a Sagunt i iniciar la segona guerra púnica. Encara que també es dia que ho va fer sent un chiquet en Cartago. Va ser conegut en l'antiguetat com el santuari de Heracles o Heracleion. La seua decadència va començar en la prohibició del cult en els temples politeistes per l'emperador Teodosio, posteriorment es va construir en el seu lloc el Castell de Sancti Petri.
El lloc en a on va ser situat el temple inicial en Càdis, prop del estret de Gibraltar, va fomentar la llegenda de la separació de les Columnes de Hércules, en principi anomenades Columnes de Melkart pels fenicios, més tarde Columnes de Heracles pels grecs fins a l'actual nom romà.
Se li atribuïa la civilisació de les tribus salvages de les costes lluntanes, la fundació de les colónies fenicias i l'introducció de la llei i l'orde entre els hòmens.
En diversos restants arqueològics, entre els que destaquen les monedes, li'l representa a sovint cavalcant en un hipocamp. En l'época tardana de la civilisació fenicia, també li'l considerava el deu del Sol que es trobava en unió en Baal i Moloch, les forces malignes i benignas del cel, respectivament. Alluntava el hostilitat entre abdós i, per tant, reduïa l'efecte del fulgor solar i de les fredor hivernals. Per això devia devia haver un fòc perenne en el seu altar.
Cada dia seguia a l'esquiva Astarté fins que ell la trobava en un punt remot d'Occident i es desposaron, matrimoni que va dur la perdició de la deesa i la va transformar en la dolça Ashera.
Els grecs ho cridaven Melicertes i ho comparaven en Heracles, pels atributs guerrers que ho caracterisaven. El seu temple descrit i admirat per Heródoto, es trobava en un illot davant de la costa tiria:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Teofrasto, De lapidariuum (Sobre les pedres) posava en dubte que anara d'esmeralda, potser de malaquita o jaspi vert, ya que les esteles que solien ser de grans dimensions, eren comunes entre els semitas. De fet, el nom del deu fenicio Baal Hamman significava «Senyor de les Esteles»
- ↑ Sobre el rapte d'Europa, Cf. Heródoto, Història i.2.1.
- ↑ L'advocaació de Heracles com Tasio naixia de les relacions comercials entre els habitants d'esta illa del noroest del Mar Egeo, testimoniades per les monedes de Tasos que s'han descobert en la costa fenicia i pels archius de Ras Shamra
- ↑ Segons el historiador grec, Heracles era contemporàneu en quint grau de Cadmo, que era germà d'Europa. Per lo tant, el Heracles grec era posterior al que, segons els propis grecs, es coneixia en atres països. Cf. Heródoto, op. cit. v.59.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melkart» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.