Melicertes

Melicertes

Ino i Melicertes a punt de tirar-se a la mar (1686-1691), obra de Pierre Granier (1655-1715), Jardins de Versalles.

En la mitologia grega, Melicertes (en griego: Μελικέρτης) era fill d'Ino i Atamante.

Ino, a la seua volta, era filla de Cadmo i germana de Sigues-me-li, mare de Dioniso, aixina que este i Melicertes eren primers. Ino es va suïcidar tirant-se dels tallats propencs a Mégara, i va arrastrar en ella a Melicertes.

Els megarenses contaven que, mentres que el cos de la mare va ser tornat a la vora, prop de la ciutat, i enterrat per les filles de Clesón (fill de l'egipcíac Lélege), el del chiquet va ser dut per un delfí fins al istme de Corinto, a on va ser arreplegat per Sísifo, qui li va donar sepultura, li va erigir un altar junt a un pi i ho va convertir en deu marí protector dels Jocs Ístmicos en el nom de Palemón (Παλαίμον).

Ino es va convertir en la deesa Leucótea.