Heracleion
Heracleion (en grec antic; Ἡράκλειον), també coneguda com Tonis o Thonis (en antic egipcíac: Tȝ-ḥn.t; copto: ⲧϩⲱⲛⲓ; grec antic: Θῶνις), va ser una antiga ciutat egipcíaca situada prop d'Aleixandria les ruïnes de la qual estan localisades en la baïa d'Abu Qir, actualment a 2,5 quilómetros de la costa i aproximadament a 10 metros baix l'aigua.[1] El seu orige llegendari es remonta a el XII, i és mencionada per historiadors grecs antics. La seua importància va créixer especialment durant els dies menguantes de l'últim periodo dels faraons, quan es va convertir en el principal port d'Egipte en tràfic internacional i recaptació d'imposts.
Heracleion va ser construït originalment sobre vàries illes del delta del Nilo i estava comunicada internament per canals. El seu gran número de molls i el seu fondeadero eren sol comparables en la seua ciutat germana, Náucratis. Finalment, Aleixandria va acabar reemplaçant a Heracleion com a ciutat més important.
Orige llegendari
[editar | editar còdic]
Es creïa que Paris i Helena varen varar ací quan varen fugir de Menelao, abans de la Guerra de Troya o que Menelao i Helena varen estar allí, acollits pel noble egipcíac Ton i la seua esposa Polidamna.[2] També existia la tradició de que el mateix Heracles va estar ací visitant la ciutat, i que la ciutat va guanyar el seu nom per això.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
La ciutat tenia un gran temple de Khonsu, fill d'Amón, que era conegut entre els grecs com Heracles.[3] Finalment, el cult a Amón va acabar sent més prominent.
Heracleion va florir especialment a partir de el VI a el IV a. C., com revelen les numeroses troballes arqueològiques. El faraó Nectanebo I va realisar vàries ampliacions importants al temple en el IV[4]
La ciutat es va afonar en el III o II a. C., provablement per la liqüefacció de les rovines sobre els que es va construir la ciutat, lo que es va produir per intenses tremolació. Les ruïnes sumergides de la ciutat varen ser localisades pel arqueòlec francés Franck Goddio en l'any 2000.[5] Fins a llavors els experts no es posaven d'acort si Heracleion i Tonis eren la mateixa ciutat.
El 19 de setembre de 2023, l'Institut Europeu d'Arqueologia Submarina va anunciar el descobriment de l'emplaçament d'un temple al deu Amón i un santuari grec dedicat a Afrodita en l'antiga ciutat portuària de Thonis-Heracleion,[6] junt en numerosos restants arqueològics egipcíacs i grecs antics, incloses armes gregues antigues.[7]
Referències històriques
[editar | editar còdic]La ciutat era mencionada pels historiadors antics Diodoro Sículo (1.19.4) i Estrabón (17.1.16). Heródoto sabia de Tonis que era el guardià de la boca del Nilo. Tonis va arrestar a París, el fill de Príamo, perque este havia seqüestrat a Helena de Troya i furtat moltes riquees.[8]
Heracleion també és mencionada en les Esteles bessones del decret de Nectanebo I (originalment coneguda com la Estela de Naucratis), que específicament promulgava que un dècim dels imposts que passaren a través de la ciutat de Tonis/Heracleion devien entregar-se al santuari de Neith de Sais. La ciutat també és mencionada en el Decret de Canopo que honrava al faraó Ptolomeo III.
La ciutat de Heracleion va ser també el lloc de celebracions dels «misteris d'Osiris» cada any durant el més de Khoiak. El deu en el seu barco ceremonial era dut en processó des del temple de Amun cap al seu santuari en Canopo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LOOK: Lost Sunken City Revealed» (en en). The Huffington Post. Consultat el 6 de giner de 2017.
- ↑ Esteban de Bizancio. «Θῶνις», Ethnika kat' epitomen (en Grec). Vore també Homero, Odissea IV,228.
- ↑ Anne Burton, Diodoro Sículo, llibre 1: A Commentary. BRILL, 1972 ISBN 90-04-03514-1 p105
- ↑ «Lost city of Heracleion gives up its secrets». The Telegraph. Consultat el 6 de juny de 2013.
- ↑ «Heracleion». Sunken civilisation. Consultat el 6 de juny de 2013.
- ↑ «New discoveries off Egyptian coast reveal ‘treasures and secrets’». CNN.
- ↑ «Sunken ancient temples were found in a mysterious underwater city, with Egyptian and Greek treasures». businessinsider. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2023.
- ↑ Heródoto, Històries, 2.113-115
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heracleion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.