Anar al contingut

Eritea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Eritea (mitologia).

Eritea o Eritía (en grec Ἐρύθεια, Erýtheia, el significat del qual podria estar relacionat en el color roig) és el nom d'una regió que en l'Antiguetat es va identificar en Gadeira o en alguna atra illa situada en les seues proximitats.[1] Segons Plinio el Vell, el terme era utilisat pels geógrafos Éforo de Cime i Filístides, i feya referència a que els seus primers pobladors, d'orige tirio, dien procedir del mar Éritro.[2]

En ella va véncer Hércules a Gerión i li va furtar les seues raberes de bous.[3] Segons Estrabón, era el nom que li aplicaven els indígenes al lloc a on s'havia establit la primera colónia fenicia.[4] La ciutat ha desaparegut per l'explotació de les seues pedreres i l'erosió marina, i devia estendre's des del Castell de Santa Catalina fins a la punta del Nao, a on es trobava el temple d'Astarté o de la Venus marina.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aurelio Padilla Monge, Els inicis de la presència fenicia en Càdis, pp. 22-23, en revista Gerión (2014), vol. 32.
  2. Plinio el Vell IV,120.
  3. Hesíodo, Teogonía 290.
  4. Estrabón III,2,11; III,5,4.


Referències

[editar | editar còdic]